ACTIBVS IMMENSIS VRBS FVLGET AVSETANIS

Els romans arriben a les nostres terres per motius militars. Cal tallar l’avançament dels cartaginesos (o púnics segons els anomenaven els romans) La potència africana avançava amb decisió des del sud de la península. Roma, però, guanya Cartago i es fa amo del sud i llevant mediterranis. A partir d’aquí s’inicia un complex i llarg procés d’incorporació de les terres ibèriques a un nou ordre polític, cultural i econòmic anomenat Romanització, afavorida per la construcció de la via romana que des de coll d’Ares anava a Barcelona. Ara Ibèria rep el nom d’Hispania i passa a formar part del govern de Roma. Els indígenes d’Ausa, els ausetans, no en queden pas al marge, i el segle II aC entren sota el cercle de la influència dels romans; Ausa esdevé municipi (municipium) amb funcionaris civils i militars i amb un temple propi.

Ausa és el nom de l’antiga ciutat romana de Vic. Ptolomeu l’esmenta així en la seva Geographia del s. II dC, juntament amb altres ciutats que ell qualifica com a ausetanes: Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui). La majoria d’autors clàssics (Aviè, Estrabó, Tit Livi, Polibi i Plini) testimonien la importància de la ciutat romana d’Ausa en el conjunt del poblament romà de Catalunya. Les fonts històriques antigues ens diuen que en aquesta plana vivia el poble preromà dels ausetans, diversos habitants del qual pertanyien a la tribu Galèria.

A l’actual Plana de Vic confluïen els eixos de comunicacions prepirinencs de l’interior a manera de terminacions nervioses que pertanyien a la Via Augusta, i que servien per a transportar tropes i controlar militarment tot l’espai geogràfic que era al seu abast: les vies des de Barcino cap a la Cerdanya i cap a Olot i Coll d’Ares, obertes pel procònsol Sergi Manli (s. II aC).
L’emplaçament de la ciutat romana d’Ausa ocupava el centre d’un vast territori romanitzat; es tracta d’un petit nucli instal·lat al petit turó on avui està situat el temple romà i l’església de la Pietat, prop d’on s’ajuntaven dos rius: Mèder i Gurri.

El Temple Romà, que es va construir entre els segles I i II dC, encara subsisteix amb la cel·la intacta, gràcies al fet que va quedar unit a la construcció del castell medieval dels Montcada, comtes d’Osona, i que va ser graner i presó al s. XVI. L’any 1882, en demolir una part d’aquesta edificació, s’hi van descobrir les restes del Temple Romà adossat als murs del pati d’aquest castell medieval.

Les restes romanes més importants no es troben a la parta alta de la ciutat sinó als voltants del nucli antic on hi havia les primeres uillae del territori per a l’explotació agrària (els masos o cases de pagès), autosuficients i molt condicionades, amb totes les dependències d’una casa de pagès actual: corrals, celler i rebost, estables, coberts, magatzems, premsa d’oli, molí i graner. Hi ajudava el fet que aquesta contrada oferia un emplaçament idoni, una terra molt fèrtil, la proximitat de dos rius i unes bones comunicacions.

El model de ciutat que presentava Ausa romana és el d’un municipium; això vol dir que ja existia com a població indígena (Ausetani), abans de l’arribada dels romans i que després es va incorporar a l’administració de Roma. L’assentament romà era al mig de la Plana de Vic, envoltat de turons i amb la confluència de dos rius, Gurri i Mèder, afluents del Ter. La necròpolis està ben localitzada (extra muri) a la banda de can Colomer Munmany, descoberta l’any 1970, amb una troballa sorprenent d’uns sarcòfags de plom i un altre amb coberta de teules (tegulae).

Les fonts clàssiques no donen referències exactes sobre la ubicació de la ciutat. I tampoc les restes arqueològiques d’època romana en el subsòl de Vic actual no són pas abundants. Tanmateix, la primera ciutat romana es situaria dalt del turonet elevat on es va edificar el temple i seguiria un pla urbà uniforme: una quadrícula geomètrica perfecta que recorda un tauler d’escacs, amb carrers paral·lels i perpendiculars, dividit pel Decumanus maximus, el carrer principal que s’estenia d’est a oest, i el Cardo maximus, l’altre carrer principal, en direcció nord-sud, amb el temple, les botigues (tabernae), els banys públics (thermae) i amb un sistema de clavegueram (cloacae) que aprofitava el desnivell fins al riu. Així naixia una ciutat quadrata o regular. El perímetre es tancava amb una muralla (muri), que coincideix amb la muralla medieval encara visible, i que s’obria amb quatre portes monumentals allà on els carrers-eix acabaven. El fòrum o centre administratiu, social, festiu i polític; i també plaça de mercat, situada en la intersecció del Cardo amb el Decumanus principals. Es trobava a la part alta de la ciutat, entorn del temple, o bé a la part baixa, prop de la catedral, lloc en què fa ben poc s’han trobat restes romanes importants.

El Temple Romà de Vic

El temple era un element bàsic de qualsevol ciutat romana. El temple romà de Vic es troba en ple centre neuràlgic de la ciutat. És l’exemple més complet de temple romà que s’ha trobat a Catalunya. El pòrtic està orientat cap a l’est, i és ben a prop de la plaça Major. S’hi entra per una escalinata frontal de set graons que mena al vestíbul o pòrtic format per columnes d’estil corinti, l’ordre arquitectònic més ric i sumptuós.

Tots sabem que el temple romà s’inspirà en el temple grec, però amb algunes característiques pròpies que el fan diferent. S’aixeca sobre una petita terrassa o podi (podium entre els romans) amb filades de grans carreus de pedra picada dels país. És probable que estigués dedicat a la Tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) tot imitant al que s’alçava al turó del Capitoli a Roma. És un temple pròstil (amb columnes a la part anterior) i hexàstil (amb sis columnes a la part frontal). Són unes columnes de fust llis amb capitells corintis, còpies de l’únic capitell original que decora la pilastra de l’angle dret del mur anterior de la cel·la. El frontó té el timpà format amb uns daus de pedra grans. La cella, on hi havia les estàtues de les divinitats, ocupa tota la longitud i l’amplada de la plataforma.

Ara, el Temple Romà de Vic és la seu del Patronat d’Estudis Osonencs i un dels edificis més emblemàtics de la ciutat; també s’usa com a galeria d’exposicions i és un espai per a actes culturals diversos.

Vic proporciona al visitant una grata sorpresa amb el testimoni de les seves pedres. Visitar el Temple Romà és una introducció excel·lent a l’urbanisme d’una ciutat romana, especialment al coneixement d’aquest edifici públic tan important en el món romà.

Xavier Crosas i Casacuberta