[CINGLE DE COLLSAVENC. CINGLE DE L’AVENC. CINGLE DEL PLA BOIXER]

Avui anem de Tavertet fins a Rupit tot coneixent de molt  a prop aquesta part sud-occidental de Collsacabra, on hi ha pobles de gran tipisme com Rupit i Tavertet. Santuaris i ermites. Espadats i abruptes cingleres. Masies i cases pairals. Tavertet està assentat damunt d’un petit altiplà, molt ben aprofitat, a una alçada de 870 metres. Tallants que cauen verticalment cap al pantà de Sau, per una banda; i cap a la riera de Balà, per l’altra. El Castell de Tavertet va donar el nom al poble. Nucli urbà format per tres carrers. Habitatges de pedra. Vida de poble. Balconades de fusta. Llindes treballades dels segles XVII i XVIII. L’església és molt bonica, romànica (S. XI). Consagrada  a Sant Cristòfol, i posada ran de cingle. El conjunt de cingleres que envolta el poble captiva per la seva bellesa: Vall de Sau amb el pantà i les Guilleries. Santa Fe del Montseny. Sant Andreu de Bancells. Querós. Gran mirador. Cingles, coves i balmes arreu. Tavertet també ha estat el poble d’acollida de l’il·lustre Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 1918 / Tavertet, 2010). Sacerdot, filòsof i teòleg. El seu pensament sempre va advocar pel diàleg intercultural i interreligiós. De pare indi i de mare catalana. “A Tavertet es pot viure el silenci, si un vol”, ens diu Panikkar.

Doncs, bé, enfilem la pista  que ens ha de portar a Rupit i que no té pèrdua. Sortim de Tavertet per Collsavenc (el camí passa ran del cingle de Collsavenc) per sota del puig Segaler, que és en un extrem del pla de Monteis. Travessem el torrent de l’Avellanosa, que més avall, just quan s’ajunta amb el torrent de l’Abeurador formen l’espectacular cua de cavall, un salt d’aigua ben gran. Font de l’Abeurador, sota el camí. I després, el mas l’Avenc.

El mas l’Avenc de Tavertet és un exemple notable del gòtic rural català. De cara als cingles. El casal fa molta patxoca. Segons Artur Osona, eminent excursionista del s. XIX, l’Avenc primitiu data del s. XIII i la part nova del 1559, que varen construir els mestres picapedrers de la Gascunya (sud-oest de França), que aleshores envaïren el país. L’edifici és una mostra molt interessant del gòtic rural català.  Portes amb voltes dovellades, gran sala gòtico-renaixentista, les finestres amb llindes cisellades ben boniques. La visita al casal de l’Avenc és molt interessant per gaudir de la sòlida arquitectura de l’edifici i de les vistes panoràmiques del pantà de Sau i del Montseny. L’Avenc de Tavertet és una casa familiar que es dedica al turisme i a la ramaderia extensiva. El fet que l’Avenc hagi estat ben rehabilitat el fa molt atractiu. El casal antic i la nova ampliació (2010-2013) és un lloc ideal per fer-hi estades i gaudir del benestar rural, i també ofereix la possibilitat de fer-hi activitats educatives, culturals i turístiques.

El Pla Boixer i el mirador de la Rocallarga (1.187 m). Hem caminat tres quarts d’hora fins aquí. El Pla Boixer (1.110 m) deu el nom a les matades espesses de boixos que el cobreixen en bona part. Cinglera colossal de 300 metres, que és el llegat d’una intensa història geològica. Des de la punta, ran de cinglera, hi dominem unes vistes espectaculars: Rupit, Sant Joan de Fàbregues, l’Agullola, Pla de Montdois, la cinglera del Far, els embassaments de Sau i de Susqueda, les Guilleries i el Canigó. A vegades, hi pots contemplar tot un mar de boira. Espectacular. Magnífic. Pau i silenci, que sembla que pugin de les fondalades. Roca calcària d’origen marítim a la part superior de les cingleres, i una capa vermellosa a la part inferior, molt més erosionable. El passat geològic d’aquesta zona es pot entendre amb la presència abundant  de nummulits de forma de llentilla i fòssils marins de colònies de coralls.

Damunt d’aquest planella, amunt, amunt, el mirador de la Roca Llarga, penyal que sobresurt amb una tirada fenomenal de vint metres i la balma de Cortils (1.196 m), amb una cornisa pètria de gran volada, i que en altre temps hauria estat habitada. Una meravella de veure. Prop del collet de Rajols, tres tombes antropomòrfiques. Des d’aquest mirador natural situat a 1.187 m. d’altitud, es té, naturalment, una gran vista: el Cadí, el Canigó, Guilleries i el Montseny, el Pedraforca, i fins i tot el mar.  

Ara arribem a la masia de Rajols posada en un petit promontori, ben bé sota el Puig Pedró (1.194 m). A la vora mateix del mas, la Font de Rajols de la Verge de la Gelada, indret ben habilitat i molt atractiu. La font està situada a uns cent metres de la casa de Rajols, enmig d’una clariana, que hi brolla fresquíssima. Al seu voltant hi ha una fageda exuberant, molt fresca i agradable, amb un rierol. (Al voltant de la font, hi podem veure fades de galtes boniques o dríades nues, de peus de rosa i amigues de les muses, corrent o dansant al so de la flauta de Pan al voltant dels arbres. Respectem, doncs, l’aigua i els boscos perquè “dins l’arrugada escorça de cada arbre, bat el cor d’una dea”.) El sol, però, hi toca escassament, en aquest racó diví. Remor de plantes, ocells i aigua. Font i capella dedicada a la Verge de la Gelada, una bella estàtua d’obra, del segle XVIII. Als peus de la verge, una taula de pedra picada,  gran i llarga, per fer-hi fontades.

Tornem ara al  mas Rajols. Al peu de la casa, agafem un bell camí que baixa recte i paral·lel al torrent de Sabaters i que s’enfonsa enmig de fajos i roures. On va a parar? Baixant, baixant, a mig pendent, es bifurca en dos camins: el camí a mà dreta fa via de dret cap al poble de Rupit; el camí a mà esquerra tira avall vers el mas els Felips, mas el Soler i acaba a Rupit, també.

Rupit és una petita joia vella, en paraules de Joan Triadú. Rupit està totalment construït sobre pedra. Bona part de les cases són del segles XVII, de pedra, sòlides. Quin poble! Vila medieval admirable. Placetes, carrers i racons que es fan mirar i que fan tenir ganes de passejar-hi. A prop de l’església, el carrer Fossar, que fa molta patxoca. Aquest carrer s’enfila amb esglaons de pedra. La creu del cementiri vell, adossat al temple parroquial. Portals dovellats. Balcons de fusta. Finestres gòtiques. L’església amb un campanar ben esvelt, dedicada a Sant Miquel Arcàngel. I el castell, on és? Ah! Del castell, no en queda res. Només un pany de paret damunt del gran rocam, que domina la població. Façanes amb inscripcions llatines a les llindes i finestres, en què llegim invocacions bíbliques, el nom dels propietaris, dates i marques d’oficis: Iésous Sanctus. Iésous Soter. Iésous Khristós. Iésous Maria. Altissimus creauit de terra medicamenta (…) Stephanus 1688 Beguerie. Non habemus hic domum permanentem. Jaume Bosch, 1610. El pont penjat, pràctic i restaurat l’any 1994. La gent del poble en va idear la construcció per unir de dret les dues espones de la riera. Quan el visitant arriba a Rupit, si no passa el pont, ho considera gairebé un pecat. Al carrer Palau, la notaria, que durà uns cinc-cents anys, des del segle XIV al XVIII, sempre en mans de la mateixa família, els Soler. A la llinda del casal, l’escut de pedra amb un sol esculpit. Efectivament, Rupit esdevé immortal. Mireu com ho explica Joan Triadú: La veritable riquesa de Rupit consisteix en aquesta resistència indefinible al pas del temps. Sembla que digui: Tireu pel cap que vulgueu, que jo seré vell sempre.

[Podem fer la tornada a Tavertet pel mateix camí que hem fet, òbviament; ara, si voleu, hi ha també la possibilitat de tornar a Tavertet per Sant Joan de Fàbregues. (Visió esplèndida de l’Agullola.) Després, baixem al mas el Pendís. Continuem per la pista que passa per sota el cingle fins al mas Surroca. A l’esquerra d’aquesta casa, agafem un camí estret de muntanya (Grau del camí de Surroca) que s’enfila gradualment cinglera amunt fins a Tavertet. (Visió espectacular dels precipicis. Una autèntica meravella.) Ho veieu? D’aquesta manera hi fem una caminada circular. Feliç caminada!]

Xavier Crosas Casacuberta