Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

De l’Evangeli de Mateu, 2, 11

En aquest dies de Nadal ens plau de fer un homenatge a aquests tres simpàtics pelegrins. Els tres mags d’Orient, que van adorar Crist, els veiem un breu moment en els Evangelis. Ara bé, han tingut molta anomenada en la tradició popular d’Occident durant molts segles. Aquesta llegenda, bella i famosa, ha quedat unida a tot un ritual festiu, rememorada any rere any. Celebrem aquesta festa, que ens prové d’Orient, cada sis de gener. (De fet, la tradició ortodoxa segueix celebrant el Nadal aquest mateix dia.) La festa dels Reis Mags és la il·lusió dels nostres infants innocents .

El cas és que sols un dels quatre evangelis, Mateu (2, 1-3), narra la visita dels mags a Betlem. Mateu no ens diu ni quants eren ni de quin país venien. Ni que eren reis. Tampoc esmenta el nom de cadascun. I ho relata de manera molt breu:

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps dels rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

-On és el rei del jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem.

L’evangelista ens explica que Herodes va consultar als prínceps dels sacerdots i als intèrprets de la Sagrada Escriptura per saber on havia de néixer el Messies, i llavors aquest rei va adreçar els mags cap a Betlem de Judea, amb l’avís que li fessin saber com havia anat la trobada amb l’infant perquè ell també hi volia anar a adorar-lo. I els mags, narra el text, es posaren en camí seguint l’estrella brillant, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria i Josep -un nen naixent en la misèria més extrema!-, es postraren a terra i el van adorar amb emoció. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren a casa per un altre camí.

Quan aquests savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor va aconsellar Josep que prengués el nen i la seva mare i que fugís cap a Egipte. Quan Herodes es veié burlat per aquest mags, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens menors de dos anys. És l’episodi que coneixem amb el nom de la Matança dels innocents. I aquests són els fets.

Més tard, aquests savis i venerables sacerdots orientals se’ls va considerar reis mags, portadors del barret frigi. Finalment, foren representats amb robes daurades i corones reials.

L’escena de l’adoració té un encant innegable: els mags s’inclinen davant el nen somrient enmig de la palla, el bou i l’ase d’un pessebre rústic. Aquells que tenen molt poder, savis i reis, rendeixen homenatge al nen diví, i al pare i a la mare, també. Els mags han obeït la crida celeste i han seguit la fulgurant estrella profètica. Respectuosos, en silenci adoren el Nen en una cova. Eren astròlegs, i bons coneixedors de les estrelles, vinguts de molt lluny, en peregrinació per veure el Nen i portar-li els seus presents. Conseqüentment, des del segle XV aquest episodi ha esta rememorat amb el tradicional i entranyable pessebre. I des del segle XVIII, cada any, la vesprada del sis de gener, aquests mags reapareixen commemorats en els carrers dels pobles i ciutats amb una desfilada solemne i festiva, amb carrosses, camellers, patges i reis enjoiats i amb vestits exòtics. La luxosa Cavalcada de Reis, en la fantasia dels nens. Infants, amb una mirada meravellada i amb la llum d’un fanalet, que estimen la màgia. I que dormen aquesta nit amb els ulls mig aclucats i amb la il·lusió i l’alegria pels regals. Gaspar és el rei més jove, de barba rossa, Baltasar és el rei de raça negre i l’ancià Melcior, de llarga barba blanca i d’una gran bondat. Noms màgics. I portadors de molts regals.

Xavier Crosas Casacuberta

 

CANÇÓ DE L’ESTRELLA

Jo us mostro el camí.

Seguiu-me, Reis nobles;

sóc per reis i pobles

l’estel del matí.

Amb roba daurada

jo enfilo en l’atzur

el camí més pur

que hi ha a l’estelada.

Ròssec de claror

vaig deixant per rastre,

tinc corona d’astre

i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere

i un àngel davant

i a prop de l’Infant

un cel que m’espera.

Gemadet i ros

vostre Fill, Maria,

a qui semblaria?

A qui, sinó a Vós?

Mossèn Cinto Verdaguer

 

ELS REIS

Aquesta nit han passat

i han posat la mà als balcons…

Els somnis dels infantons

han granat.

______

Cap a Orient sen van tornant

a llur reialme confús,

a regnar-hi tot pensant

en Jesús.

______

¿Heu sentit avui el cor

matinejador dels nens?

¿Heu sentit el rastre d’or,

mirra, encens?

Joan Maragall

 

DESEMBRE

Quan ve Nadal, fem el pessebre

Amb rius, muntanyes de colors.

El caganer, l’estrella, l’àngel,

El nen, la mare i els pastors.

Cantem cançons i mengem neules,

També torrons i altres llamins,

I per arrodonir les festes

Que omplen de joia grans i nins,

Ens aboquem a les finestres,

A esperar els reis que van venint.

Miquel Martí i Pol