REIS MAGS [6 gener, any 7 aC]

Per a tots els nens i nenes de Catalunya

ADORACIÓ DEL REIS MAGS. LILL TSCHUDI. 1940

JAVIER-ROMERO-PICAZO3391-630x458.jpg

Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

                                                       De l’Evangeli de Mateu, 2, 11

En aquest dies de Nadal ens plau de fer un homenatge a aquests tres simpàtics pelegrins. Els tres mags d’Orient, que van adorar Crist, els veiem uns breus moments en els Evangelis. Ara bé, han tingut molta anomenada en la tradició popular d’Occident durant molts segles. Aquesta llegenda, bella i famosa, ha quedat unida a tot un ritual festiu, rememorada any rere any. Celebrem aquesta festa, que ens prové d’Orient, cada sis de gener. (De fet, la tradició ortodoxa segueix celebrant el Nadal aquest mateix dia.) La festa dels Reis Mags és la il·lusió dels nostres infants.

El cas és que sols en l’evangeli de Mateu (2, 1-3), s’hi narra la visita dels mags a Betlem. Aquests personatges de les terres d’Orient, de Mesopotàmia i Pèrsia, coneixen el funcionament de l’univers i els temps esdevenidors, barreja d’astronomina i astrologia, de ciència i predicció del futur. Són  mágoi, que traduïm amb el nom de mags però també amb en nom de savis. En aquest episodi cèlebre, no s’hi fa esment  en cap moment que els “mags” vinguts d’Orient fossin reis. (Ha estat en la imaginació popular la que els ha vist d’aquesta manera. Aquests savis descobreixen una estrella desconeguda i entenen que aquesta estrella significa el naixement d’un Infant, que la humanitat espera.

Allò que és diví només ho tenen els reis.) Mateu no ens diu ni quants eren ni de quin país venien. Tampoc esmenta el nom de cadascun. I ho relata de manera molt breu:

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps dels rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

-On és el rei del jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem.

L’evangelista ens explica que Herodes va consultar als prínceps dels sacerdots i als intèrprets de la Sagrada Escriptura per saber on havia de néixer el Messies, i llavors aquest rei va adreçar els mags cap a Betlem de Judea, amb l’avís que li fessin saber com havia anat la trobada amb l’infant perquè ell també hi volia anar a adorar-lo. I els mags, narra el text, es posaren en camí seguint l’estrella brillant, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria i Josep -un nen naixent en la misèria més extrema!-, es postraren a terra i el van adorar amb emoció. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren a casa per un altre camí.

Quan aquests savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor va aconsellar Josep que prengués el nen i la seva mare i que fugís cap a Egipte. Quan Herodes es veié burlat per aquest mags, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens menors de dos anys. És l’episodi que coneixem amb el nom de la Matança dels innocents. I aquests són els fets.

Més tard, aquests savis, mags i venerables sacerdots orientals se’ls va considerar reis mags, portadors del barret frigi. Finalment, foren representats amb robes daurades i corones reials.

download.jpg
Adoració del Reis Mags (fresc. 1320) Església de San Sebastián de los Caballeros. Toro (Zamora)

L’escena de l’adoració té un encant innegable: els mags s’inclinen davant el nen somrient enmig de la palla, el bou i l’ase d’un pessebre rústic. Aquells que tenen molt poder, savis i reis, rendeixen homenatge al nen diví, i al pare i a la mare, també. Els mags han obeït la crida celeste i han seguit la fulgurant estrella profètica. Respectuosos, en silenci adoren el Nen en una cova. Aquests tres visitants il·lustres són astròlegs perses, bons coneixedors de les estrelles, i vinguts de molt lluny, en peregrinació per veure el Nen i portar-li els seus presents. Conseqüentment, des del segle XV aquest episodi ha esta rememorat amb el tradicional i entranyable pessebre. I des del segle XVIII, cada any, la vesprada del sis de gener, aquests mags reapareixen aclamats en els carrers dels pobles i ciutats amb una desfilada solemne i festiva, amb carrosses, camellers, patges i reis enjoiats i amb vestits exòtics. La luxosa Cavalcada de Reis, en la fantasia dels nens. Infants, amb una mirada meravellada i amb la llum d’un fanalet, que estimen la màgia. I que dormen aquesta nit amb els ulls mig aclucats i amb la il·lusió i l’alegria pels regals. Gaspar és el rei més jove, de barba rossa, Baltasar és el rei de raça negre i l’ancià Melcior, de llarga barba blanca i d’una gran bondat. Noms màgics. I portadors de molts regals per als nens, i a vegades per als grans. Festa que agrada a tothom. Ara bé, sovint es torna tan excessiva que deixa de ser agradable. 

images-2.jpg

                                                                                              Xavier Crosas i Casacuberta

CANÇÓ DE L’ESTRELLA

Jo us mostro el camí.

Seguiu-me, Reis nobles;

sóc per a reis i pobles

l’estel del matí.

______

Amb roba daurada,

jo enfilo en l’atzur

el camí més pur

que hi ha a l’estelada.

______

Ròssec de claror

vaig deixant per rastre,

tinc corona d’astre

i aroma de flor.

______

Tres Reis tinc darrere

i un àngel davant

i a prop de l’Infant

un cel que m’espera.

______

Gemadet i ros,

vostre Fill, Maria,

a qui semblaria?

A qui, sinó a Vós?

Mossèn Cinto Verdaguer

ELS REIS

Aquesta nit han passat

i han posat la mà als balcons…

Els somnis dels infantons

han granat.

______

Cap a Orient sen van tornant

a llur reialme confús,

a regnar-hi tot pensant

en Jesús.

______

¿Heu sentit avui el cor

matinejador dels nens?

¿Heu sentit el rastre d’or,

mirra, encens?

Joan Maragall

DESEMBRE

Quan ve Nadal, fem el pessebre

Amb rius, muntanyes de colors.

El caganer, l’estrella, l’àngel,

El nen, la mare i els pastors.

Cantem cançons i mengem neules,

També torrons i altres llamins,

I per arrodonir les festes

Que omplen de joia grans i nins,

Ens aboquem a les finestres,

A esperar els reis que van venint.

Miquel Martí i Pol

BALTASAR, MELCIOR I GASPAR

ELS TRES REIS D’ORIENT

Dormen tots tres sota una sola capa;

han menjat, han begut,

de savi cor beatament rigut

amb camellers i pòtols al taulell de l’etapa.

Per cada nit, incorfortable pont,

passen cap a un nou dia amb reial paciència;

un poc de llur closa ciència

cau dins el temps obscur que corre sota el son.

Dues llunes i escaig, més o menys ben comptades

-vindrà que ja no comptaran-

hauran així de llurs mirades

abolit la tristesa d’estar sempre lligades

pels nombres i pels mots sabuts per endavant.

Els estels havien fins ara

marcat la xifra erta d’un destí o d’un estil,

presidit una vetlla clara:

aquest, sense ésser allò que es diu gentil,

atreu estranyament, com un amor que empara

tot semblant que allunya la cara.

Fan via els tres; sol, però, cadascun

amb imatges humanes que brusques obsedeixen

des dels anys exhaurits i dolçament cedeixen…

La terra es broixa al llarg del riu profund.

Els camellers rondinen

i els secretaris abominen

de no saber tanta esperança on va.

Déu, però, en cada instant,

és un pur començar.

CARLES RIBA. Fragment. Any 1957

MARXA DELS TRES REIS. EMILI VENDRELL



UN CAMELL D’ORIENT. MANEL

UN CAMELL D’ORIENT [DELS MANEL]

Un camell d’Orient entra a la ciutat,
Carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
però l’home està ben adormit,
el camell vol despertar-lo amb un crit
que es perd en la nit.

Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el Rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el Rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

Un camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
“Pot estar tranquil Majestat”,
contesta la bèstia avançant per l’asfalt,
ja l’avisaré en arribar.

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

PESSEBRE. NAIXEMENT DE JESÚS

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s