RUPIT ES DISTINGEIX ENTRE ELS MILLORS POBLES TURÍSTICS DEL MÓN

Rupit és un dels trenta-dos pobles rurals dels cinc continents que ha obtingut el reconeixement que atorga l’Organització Mundial del Turisme (OMT). Aquesta organització, formalment vinculada a les Nacions Unides des del 1976, té com a objectiu promoure el turisme.

A la convocatòria d’aquest organisme s’han presentat un total de cent trenta-sis pobles rurals, del quals trenta-dos pobles n’han obtingut aquest reconeixement. La cerimònia d’entrega dels premis tindrà lloc a la localitat d’Alula (Aràbia Saudita), el 27 i 28 de febrer del 2023.

CARRER DEL FOSSAR

El poble ha rebut aquest reconeixement perquè el seu encant és innegable. Té unes característiques tan singulars que ha donat peu a fomentar plenament el turisme. Quin poble! Rupit és un dels pobles més bonics de Catalunya perquè ha sabut conservar l’arquitectura antiga dels carrers i dels habitatges des de fa una bona colla d’anys. (Bona part de les edificacions són del segle XVI i XVII.) Centre d’estiueig i de turisme del  qual tothom pot gaudir. Per tot, netedat i odre. Hotels, restaurants, alguna botiga de records… Rupit mostra els vells i rústics carrers amb senzillesa. Plens de tipisme que ara, davant l’allau de tanta modernitat, s’estima en gran manera. Però bé, ara i aquí, cal fer justícia a l’arquitecte i restaurador Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918- Roda de Ter, 1982) juntament amb l’artesà Francesc Rovira Gallifa (Rupit, 1912-2001), els quals van ser els primers a proposar la conservació i protecció del poble de Rupit de qualsevol fet que en perjudiqués la imatge tan típica i pintoresca. I des d’aleshores les posteriors corporacions municipals han seguit aquesta mateixa línia d’actuació.

La comarca del Collsacabra també permet de fer-hi llargues i tranquil·les caminades per camins que són una delícia transitar-hi. La placidesa de passejar per la muntanya sense cansament amb un paisatge prodigiós. Masies ben antigues. Salts d’aigua. Torrents. Avencs. Fonts. Boscos de faigs. Boscos de roures. Ermites. Coves. Fòssils. Pasturatges. D’altra banda, els ciclistes tenen també el seu espai en aquesta comarca. I no me’n sé estar de citar unes ratlles de l’escriptor Jordi Sarsanedas en què expressa la seva admiració pel Collsacabra:

Una terra nova, tendra amb el verd dels seus camps i dels seus prats flonjos, augusta amb els seus alts espadats, amb les seves cingleres, solemne amb els seus boscos de fulles caduques damunt les aigües ràpides de les rieres. Ací tens un tros de veres de la Catalunya real.

Les cingleres de Tavertet i del Far dominen els embassaments de Sau i de Susqueda, la plana de Vic i les Guilleries. Excel·lent mirador natural amb una bona vista de tota la fondalada.

Bé, es pot demanar més?  Crec que no.

  Xavier Crosas i Casacuberta

Advertisement

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s