Descobreix l’essència de Rupit i Pruit!

Tot el què no et pots perdre quan visites Rupit i Pruit.

spoiler alert

Anuncis

POMPEU FABRA I POCH [1868-1948] ANY POMPEU FABRA 2018

150 anys del seu naixement i

100 anys de la publicació de la Gramàtica Catalana (1918)

La botiga de Ca l’Ample de Rupit també vol commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra. Aquest 2018 celebrem els 150 anys del naixement d’aquest lingüista i gramàtic català i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. Des de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, creada el 1912, Fabra es va passar una colla d’anys estudiant i comparant els mots i la sintaxi de la llengua catalana, que durant massa anys havia estat oblidada pels erudits, i fins i tot escarnida. Així, doncs, es va encarregar de normativitzar la llengua catalana pel que fa a l’ortografia (1913), la gramàtica (1918) i el lèxic (1932). Hi va haver discussions, és clar, però al capdavall tots estigueren d’acord en què l’obra de Pompeu Fabra era i és una eina d’allò més útil per a poder escriure i escriure bé, que és el que volien.

Us convidem, doncs, a compartir aquesta commemoració tot presentant-vos aquí la biografia del mestre del català, Pompeu Fabra, l’autor de la qual és Albert Jané.

9B657354-0E00-49B0-BC64-78EC92DBB3DD
Pompeu Fabra

Continua la lectura de POMPEU FABRA I POCH [1868-1948] ANY POMPEU FABRA 2018

QUIM TORRA (*)

Dietari. el president Quim Torra torna a la seva etapa suïssa per submergir el lector en aquesta civilització i establir una reflex amb Catalunya.

Dietari. el president Quim Torra torna a la seva etapa suïssa per submergir el lector en aquesta civilització i establir una reflex amb Catalunya.

     [Quim Torra. El quadern suís. Proa. 352 pàgines]

La prehistòria és coneguda. Després d’uns tres lustres treballant a l’asseguradora Winterthur, l’advocat Joaquim Torra i Pla va promocionar. A principis de l’any 2006 es va traslladar a Suïssa com a integrant d’un equip internacional. Tenia 43 anys i cap rellevància pública especial. Al cap de sis mesos, la dinàmica del capitalisme -“el drama del management: les fusions i adquisicions empresarials. l’espectacle total”- li capgira la vida: AXA adquireix la seva empresa. “Una fusió és al món del management el que Espanya fa a Catalunya des de 1714.” En virtut de l’acord s’iniciava un procés de reestructuració que el deixarà sense feina. D’aquella experiència, repensada amb un to d’ironia bonhomiosa, en va sortir el seu primer llibre: Ganivetades suïsses.

Quim Torra. Dinuix Rev. El Temps
Quim Torra. Dibuix Rev. El Temps

Continua la lectura de QUIM TORRA (*)

CANTONIGRÒS. LLEGENDA DE LA FORADADA (*)

A la banda oest del poble de Cantonigròs. A les aigües de la riera de la Rotllada, avall, avall, es troba el salt de La Foradada, amb un gorg profund d’aigua fresca, envoltat completament per un amfiteatre natural amb parets molt altes de roca. A la banda esquerra d’aquest salt, s’hi obre una enorme cavitat natural molt ben posada, una pedra despullada amb un forat molt gran. D’aquí li ve el nom, a aquest lloc tan màgic i fascinant.

La Forada de Cantonigrós
La Forada de Cantonigròs / Fotografia: Ca l’Ample de Rupit

Heus aquí que en Roc, després de perdre els seus pares, es va vendre totes les possessions, va repartir els diners entre els pobres i se n’anà de casa per recórrer tota la terra. I en aquest temps, aparegué una pesta terrible que causava multitud de morts a la contrada de Collsacabra. Es contagiaven els uns atenent els altres. Els malalts morien abandonats. Davant d’aquesta calamitat, en Roc, que va néixer hàbil i expert en curacions, tenia el poder de guarir les persones afectades amb herbes, amb dietes i mitjançant operacions quirúrgiques. I, encara, feia dormir els malalts al seu costat en una jaça de fullaraca, els feia rituals i els curava de manera miraculosa. Així impedia que molts infectats morissin; fins i tot en feia reviure alguns que ja s’havien mort. En Roc n’estava tot cofoi. Un noi prodigi amb tots els ets i uts.

El dimoni, indignat per tot això, i per por que els homes ja no fossin precipitats a l’infern, es presentà davant d’en Roc. L’acusava de curar les persones que havien de morir i de fer-ne ressuscitar algunes, fet que alterava el curs de la naturalesa. Així, doncs, el diable li plantà cara. Aquesta bèstia enfurida, amo i senyor del Més Enllà, va començar la baralla amb mossegades, guitzes i cops de puny, enmig de gemecs i blasfèmies. I és que ell és violent de mena i no atura la ira. Feia posar els cabells de punta!

  • T’arrencaré el cap i et trauré el fetge! -el diable cridava geniüt.
  • Ai! Per què m’odies? –li preguntava en Roc.

En Roc, espantat pels crits, i davant tal grau de violència d’aquella bèstia bel·licosa i agressiva, ja esperava que hi deixaria la pell.   Pobre Roc! El diable l’obligava a lluitar, tot rebolcant-se per terra i agafant-se amb les dues mans. Se li llençava al damunt, el copejava amb tots dos punys, mentre proferia tot de renecs. En Roc s’estava quiet, sense intentar de tornar-s’hi. I no deixava anar ni un gemec. Finalment, però, en Roc va aconseguir esmunyir-se de l’atac. Es va desempallegar, amb penes i treballs, d’aquesta fera de fesomia monstruosa. I arrencant un pedrot molt gros de la muntanya, l’engegà contra ell amb una força immensa. Amb tanta sort, que el pedrot encertà el diable fulminant-lo, i tot seguit la pedra s’estavellà violentament contra un dels murs de dimensions formidables del salt de la Foradada. Quin esvoranc tan enorme hi va fer el pedrot! (Així és com avui veiem la pedra foradada: un trau enorme que ara fascina el caminant quan visita aquest indret. Us convido a fer-hi una visita.)

Posteriorment, l’ànima de l’àngel dels inferns va estar a punt de ser precipitada immediatament al regne de l’ “iràs i no en tornaràs”, al regne dels morts, però la intercessió dels arcàngels sant Miquel i sant Gabriel va castigar-la a servir la humanitat per sempre més. Li va estar bé. I no us podeu pas imaginar com se’n feliciten els qui ara recorden tot això.

Ja sabeu que els vilatans de Cantonigròs veneren Sant Roc com a patró el 16 d’agost, aquest metge diví, protector de la salut, i peregrí occità. La seva fama sempre perdurarà per tot arreu on brilli el sol. L’any 1854 li edificaren una capella i li oferien regals en agraïment per les curacions miraculoses que aquest sant els va fer. Li feien prometença per alliberar-se de la pesta i altres epidèmies. (Fins aleshores, l’odiosa pesta s’escampava amb violència per tot el poble.)

Sant Roc
Sant Roc

Els escultors i els pintors representen aquest sant, protector de les persones, com un home madur, fort, amb barba i cabells llargs i negres, amb una expressió pacífica i seriosa. Porta barret de caminant i una petxina. Vesteix una capa llarga de tela. A la mà dreta sosté un bastó de pelegrí amb una carbassa. Amb l’altra mà, s’aixeca la capa per mostrar la llaga que té a la cama dreta. Als seus peus, hi té un gos amb una pa a la boca, preciós per l’aspecte, que ell mateix havia criat.

                           Una dita catalana: Un i un fan dos, Sant Roc i el gos.

 

Xavier Crosas Casacuberta

Rupit. Març, 2018

(*) Aquesta llegenda ha estat publicada al programa de la Festa Major de Cantonigròs, 2018.

 

 

 

 

CANÇONS AMB GUST DE RATAFIA

Com ens agrada la Ratafia (sobretot la ratafia de Ca l’Ample de Rupit) i també ens agrada la música popular catalana. Compartim amb tots vosaltres aquestes cançons amb gust del nostre lícor predilecte.  Salut!

Germà Negre · Va passar a Collsacabra

Cançó del disc ‘Els àngels fan torrades’. Halley Records, 2015

Roba Estesa – Una altra ronda amb Pepet i Marieta

Cançó inclosa en l’àlbum de Roba Estesa “Descalces”. Coopula 2016

Xeic! – Lo secret

Kayo Malayo – On Vas?

Terratombats – La Ratafia (globalproduction)

Greda StreetBand – Ratafia drinkers [Festes del Tura 2012]

 

Font principal: http://revista.latornada.cat/ca

Ratafia de Ca l'Ample de Rupit.
Ratafia de Rupit