BLOG

LOTERIA DE NADAL DE CA L’AMPLE 2017

NÚMERO:  43.703

MOLTA SORT!

Anuncis

VIATGE A NIMES I ORANGE [NEMAVSVS I ARAVSIO]. LA GÀL·LIA ROMANA

 

Narbonne_Cathedrale_Saint_Just_et_Saint_Pasteur

Novembre, 24 i 25, del 2016. Els alumnes de llatí i de grec de Batxillerat visitem Nimes i Orange. Hi participem 28 persones, dues de les quals son els professors Josep Sala i Xevi Crosas.

Ens llevem d’hora. Fa un dia clar. A quarts de sis ja érem dalt l’autocar, via França. El viatge dura quatre hores, amb una parada tècnica a la meitat del camí per esmorzar. I vet aquí que ja som a Nimes (Nemausus, entre els romans.) Ospe! Ara, una incidència: l’autocar rasca un semàfor que trenca un vidre del costat posterior. (El vidre era doble. Sort n’hi ha hagut.) Ens instal·lem al Kyriad Hotel.

Tot seguit, sortim a fer la primera visita. Aviat som al rovell de l’ou: plaça de l’Amfiteatre: arena, cauea, uomitoria, pòdium, fossae. Estudi d’algunes inscripcions romanes: El gladiador traci Aptus d’Alexandria, que obtingué 37 victòries. La seva esposa Optata li ha fet erigir aquest monument. Naumàquies, lluites de gladiadors, uenationes. Panem et circenses: els ciutadans només pensaven a afartar-se i divertir-se. Des de dalt d’aquest monument tan ben conservat, hi ha una bona vista de tota la ciutat.

L’escultura metàl·lica d’un torero presideix la plaça: Christian Montcouqiol, “Nimeño II”. En una racó d’aquesta plaça, adossada a una paret, estudiem també una escultura ben insòlita: l’home de les quatre cames. Barbut. El seu cos és un fragment de columna (!). A la nit hi vam tornar, a l’amfiteatre: grandiós. Il·luminat, de colors, ara sembla un local de festa.

Havent dinat, visitem la Maison Carrée (Casa Quadrada). Quin temple romà! Intacte. Pefecte. Amb totes les columnes dempeus. Damunt d’un podium rectangular. A l’interior del temple veiem un documental excel·lent sobre la naixença de la ciutat (Nemausus).

Després visitem els Jardins de la Fontaine: hi ha unes boniques estàtues del món clàssic al voltant d’aquesta font. Les ruïnes del temple de Diana. Els terres de marbre, i amplis estanys d’aigua. Un tomb pel parc. Passejar-hi és una delícia.

I, des d’aquí, tirem amunt amunt, tot seguint un camí que és de primera, i que fa ziga-zagues. Dalt la carena hi ha la Torre Magna, que pertanyia a la muralla romana i que fa molt d’efecte. De defensa, ben conservada. La part inferior és octogonal. Al peu de la torre llegim una inscripció en provençal de Frédéric Mistral: Au front de la Tour Magno, Lou sant Signau es fa. [És a dir: Davant la Torre Magna, el San Senyal es fa.] La visita val la pena. Pugem fins dalt de tot de la torre, per una escala estreta de cargol de 140 esglaons. Una torre que domina tota la ciutat i la rodalia. Fotografies per al record. Hi fa molt vent; acabem ben despentinats.

Ara baixem el turó per un camí diferent. Ens perdem. Però ben aviat trobem el Castell d’aigua (castellum diuisorium), que buscàvem: restes d’una gran arqueta circular romana que recollia les aigües de l’aqüeducte i assegurava el repartiment de l’aigua per tota la ciutat.

Passegem. Es fa fosc. Sopem. I cap a l’hotel falta gent.

Divendres, 25 de novembre

Ens hem llevat molt d’hora. A quarts de vuit ja esmorzem. Dia núvol, amenaça pluja. Ergo, no fa pas un dia gaire agradable. Pugem al bus. Ens arribem al Pont du Gard: l’aqüeducte més alt de l’antiguitat. Això sí que és un aqüeducte. Amb molt de caràcter. Amb tres nivells d’arcs. Magnífica construcció romana. El riu Gardon baixa gros. Es nota que aquí hi ha plogut, i l’aigua es veu prou neta. Aquest pont formava part d’una canalització de cinquanta quilòmetres de longitud. Es posa a ploure. Però hi passegem. A les parets del pont, tots hi busquem la llebre (o és un fal·lus?) de la llegenda provençal, gravada en una carreu. Continuem la nostra ruta cap a Orange.

Orange. És una localitat petita que pertany a la Provença. Neta i endreçada. A la plaça Des freres Mounet, una escultura, que és una al·legoria al teatre. Aquesta ciutat és molt coneguda pel fet de tenir el teatre romà mes bonic del món. Un teatre com els déus manen. Superb. L’escena, en un estat excepcional de conservació. L’estudiem: cauea. orchestra. postscaenium. proscaenium. pulpitum. scaena. summa cauea. media cauea. ima cauea. uellum. Resseguim tots els espais del teatre. I hi contemplem la presència d’August en una fornícula, a la part més alta de l’escena. Comprem alguna coseta a la botiga del teatre. Sortim.

Havent dinat, a peu, anem cap al nord de la ciutat. Visitem, encara, l’Arc de Triomf, de tres arcs, ben airós. Erigit per commemorar la fundació d’aquesta ciutat. Decorat amb relleus de temes militars. Batalles navals. Trofeus. Armes i despulles mortals. Bàrbars encadenats. Els romans contra els germànics i contra els gals. Una inscripció amb lletres de bronze. Hi fem les activitats que proposa el quadern de treball. Val la pena estudiar-lo perquè es té l’ocasió de conèixer un arc romà tal com era.

Són quarts de sis. Retorn a casa. Agafem l’autocar. Autoroute A9, La Languedocienne / La Catalana. La Jonquera. Autopista de Girona. Vic. Arribada a Olot. Del viatge, n’estem contents. Ha sortit tot tal com volíem. Omnia explorata habemus.

                                                                                                         Xavier Crosas Casacuberta

 

 

 

 

 

 

VIATGE A NARBONA [NARBO MARTIVS] LA GÀL·LIA ROMANA

NARBONA               [NARBO MARTIVS]

Dimecres, 20 de novembre del 2015. Els alumnes de grec i llatí de primer i segon de batxillerat anem a Narbona (Narbo Martius, en llatí) per conèixer-ne el museu i els jaciments arqueològics grecoromans. Sortim de fosc, molt d’hora, a dos quarts de set. Autopista catalana i autopista francesa. Una parada tècnica. Arribem a Narbona a les nou. Esmorzar a la plaça de l’Ajuntament (La Mairie). Fa un temps de tardor, amb un vent gèlid, hostil. Cal anar ben abrigat. No hi ha gaire gent a la plaça. Just davant la casa de la ciutat podem trepitjar un tram de la Via Domitia, un testimoni commovedor de l’antiguitat, que assegurava la comunicació d’Itàlia amb Espanya al s. II abans de la nostra era. Restaurada i condicionada.

No podem entrar al Museu Arqueològic perquè no és ben bé l’hora. No hi ha ningú. On són la gent? A les deu en punt, el museu obre les portes. Endavant. És un goig entrar en aquest museu que està situat al Palau Arquebisbal. És molt tranquil. I comencem el treball: plànol de la ciutat, la casa de Marcus Claudius o Casa dels Pòrtics, la inscripció d’un mil·liari, els Erots (Cupidos o Amorets veremadors), estudi del camp semàntic sobre la mort, tombes funeràries (torres, caixa de teules, sarcòfag, àmfores), una ossera, un crismó, urna cinerària, un fresc que representa un geni amb una cornucòpia, una àncora feta de roure i de plom. Fem també la transcripció i la lectura d’algunes làpides: A Júlia Heroidis que alliberà Cai Juli, el narbonès. Aquest ha fet aixecar aquesta tomba per a la seva mestressa i per als seus familiars. L’altar de la Pau d’August adornat amb una corona de fulles de roure i branques de llorer, i un bucrani. Sarcòfags d’època paleocristiana amb escenes de l’Antic Testament molt dignes de contemplar: Moisès, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixença, la història de Daniel a la fossa dels lleons, i encara fem escriptura de textos en llatí i en grec. Hem acabat la feina. Com ha passat el temps! I del fons de la sala apareixen tres encarregats del museu que ens menen pressa: és l’hora de tancar. Vam desfilar sense torbar-nos.

Sortim i tirem amunt, cap a l’esquerre. Uns quants carrers. I arribem a l’Horreum: unes galeries subterrànies romanes que van servir de graner o magatzem (horreum en llatí) a finals del s. I aC. Ornat amb superbs vestigis lapidaris. Música de fons i textos recitats en llatí en cadascuna de les cel·les. Tot és molt semblant als horrea de la ciutat d’Òstia (el port de Roma). Hi fem broma perquè gairebé no ens veiem. El lloc té molt poca il·luminació, d’un efecte tenebrós. Això fa que la visita sigui emocionant, i hi riem molt. Carrerons estrets de terra i pedretes. Els passadissos i les cel·les laterals ens fan perdre la sortida. Aquí estudiem tres tècniques de construcció: opus incertum, opus reticulatum i opus uittatum. Hi hem de trobar un grafit en forma d’animal. Finalment, una colla de baix relleus: un cap d’un toro robust, una biga (un carro tirat per dos cavalls), un atlant, un combat de gladiadors, una màscara de teatre, l’escena d’una cursa de carros i una estela funerària. En fi, s’acaba la visita.

És l’hora de dinar. Tenim una hora i mitja. Després, ens apleguem a la gran plaça de l’ajuntament. I tot seguit, tirem cap a l’oest i travessem el canal serpentejant de la Robine. (Divideix la ciutat de nord a sud.) Fem una passejada curta.

El Museu Lapidari. L’edifici era l’església antiga de Notre Dame de Lamourguier, ara habilitada com a dipòsit de làpides. (La segona col·lecció de làpides més important d’Europa.) Té una nau central gran, amb capelles laterals. Tot l’espai impressiona: s’hi exposen dos mil blocs de pedres antigues tallades i esculpides, amb un esgrafiats magnífics, i totes numerades: frisos, baix relleus, esteles amb un epitafi gravat, capitells, mil·liaris, fragments de cornises i columnes que són la història i el testimoni de la vida en època romana i paleocristiana. Cerquem, descrivim i dibuixem el fris de les àguiles a la part de dalt, esplèndid, sobre l’arc d’una capella: dues àguiles a cada costat que agafen amb el bec unes cintes de roba ondulant; al centre, un escut, el símbol de Júpiter omnipotent. Copiem i traduïm la llegenda de dues làpides, l’una dedicada a un banquer (argentarius) i l’altra, a un cuiner (cocus). I encara dibuixem un escut decorat amb el cap de la medusa Gorgona.

Finalment, a l’absis formem una rodona i, palplantats, comencem la lectura puntuada del poema Salve, Narbo de Sidoni Apol·linar. Tots de cop no, és clar, ens anem alternant i combinant en aquesta lectio diuina:

Salue, Narbo, potents salubritate, urbe et rure simul

bonus uideri, muris, ciuibus, ambitu, tabernis,

portis, proticibus, foro, theatro, delubris, capitoliis,

monetis, thermis, arcubus, horreis, macellis, pratis,

fontibus, insulis, salinis, stagnis, flumine, merce,

ponte, ponto. (…)

Sortim. Encara podríem anar a la plaça del Fòrum: una columna jònica està plantada en una banda de la plaça. Però ho deixem córrer. Ens orientem per anar a agafar l’autocar. Mentre la tarda diu adéu: el sol es pon. Apa, és l’hora del retorn. Au revoir, Narbona. És una tornada agradable. Autopista francesa, La Jonquera, autopista catalana, Olot.                                                                                                                                Xavier Crosas Casacuberta