L’HOSTALOT DE PRUIT

L’Hostalot, o l’Hostal de l’Esca –citat així en les guies d’Artur Osona-, havia servit d’auxiliar a l’Hostal del Grau quan aquest s’emplenava de gent. Pam-pam!, pam-pam!, uns trucs a la porta de l’hostal. “Ave Maria! Ei, mestressa, que teniu avui per dinar?, preguntava un passavolant. “Pollastre amb arròs al ritme del xup-xup i conill casolà amb herbes”, responia la dona de l’hostal. “Que sigui carregadet el conill, mestressa!”, li ordenava l’home amb ganeta. D’altra banda, l’avi de la Garganta explicava que, de jove, als anys 40, i abans de completar la carretera comarcal actual, hi passaven cada dia mes de cinquanta matxos amb traginers.

L’HOSTALOT

El vell hostal ha sofert les transformacions naturals del pas del temps. L’edifici actual era una casa de pagès que fou abandonada entre els anys 1961 i 1963. L’habitatge arribà a tenir un aspecte ruïnós. Ara bé, al cap d’uns anys, va ser restaurat per en Josep Pons de Manlleu, convertint-la en un habitatge sense l’activitat pagesa. Ara, és un casal entre pasturatges, tota voltada de filats, que és a propòsit del bestiar. Originalment correspon a un habitatge del segle XVIII, reformat el 1831. Va funcionar com a hostal –d’aquí el nom- per acollir viatgers que travessaven el Collsacabra direcció a Olot o bé direcció a Vic. L’Hostalot està situat al costat mateix del camí ral, just abans de començar la davallada del Grau i ben a la vora del punt escollit per construir el magnífic pont que creua la riera. Un hostal on es bevia i es feien tractes; també és possible que es fessin intercanvis de productes en aquest punt i que s’hi cobrés una taxa per al manteniment del pont. Els orígens d’una primera casa són incerts, però, si tenim en compte la seva privilegiada situació geogràfica, serien medievals. A més a més, el lloc és suggestiu i acollidor.

L’Hostalot va ser testimoni dels principals fets bèl·lics de Catalunya, perquè per davant dels murs de la casa primitiva, de ben segur, hi varen passar generals, guerres i revolucions. Les tropes del cabdill remença Francesc de Verntallat l’estiu del 1462, innombrables companyies de l’exèrcit espanyol durant la Guerra de Successió (1700-1714) i, en la Guerra del Francès, els soldats de Napoleó, generals inclosos, durant la guerra ocasionada per la invasió napoleònica (1808-1814), que volia manar a tot Europa. Soldats que van i vénen. I també a principis del 1939, amb el darrers espectecs de la Guerra Civil espanyola, a l’Hostalot, s’hi haurien aturat molts soldats espellingats en retirada i desplaçats del bàndol republicà, els quals varen haver de fer llarguíssimes caminades per salvar la pell, tot passant pel camí ral i pel bosc, camí de França. Per a ells, aquesta guerra estava ben perduda.

Durant la postguerra, el camí rural s’utilitzà com a via de contraban, intercanvi de bestiar i altres béns, per no haver de pagar els impostos establerts pels vencedors.

PONT  VELL DE  L’HOSTALOT

El procés d’empedrat del camí ral de Vic a Olot s’efectuà per iniciativa del corregidor José de Avilés Iturbide, entre 1729 i 1731. El projecte estava supervisat per un arquitecte, i incloïa la construcció de trencaaigües, desguassos, cunetes, marrades, talussos i ponts, dels quals el més pintoresc és el pont de l’Hostalot (casa que abans s’anomenava hostal de l’Esca, i que era com una filial de l’hostal del Grau). Un pont ben bonic. Aquest pont romànic d’un sol arc de mig punt, bastit amb grans pedres tallades, amb barana de pedra i el paviment ben restaurat, data del segle XI.

EL PONT VELL DE L’HOSTALOT

El pont, que creua el torrent o riera del Grau, devia haver arribat a un extrem de degradació notable, i el pas del pont també era molt estret, per això s’aplanà el terreny a banda i banda, formant dues plataformes de més de quaranta metres quadrats, acuradament pavimentades, per tal que els qui havien de creuar poguessin esperar-se a un costat, sense entorpir el pas dels altres.

Ens trobem en una ruta importantíssima, del Collsacabra vers les valls d’Olot. De ben segur que aquesta fou molt ben utilitzada pels traginers, però també per les nombroses tropes que es dirigiren des del cap de corregiment als quarters d’Olot i Camprodon, més propers a la frontera amb França, sobretot després del Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659. De fet, el principal motiu per la millora del camí va ser, precisament, la necessària mobilitat dels exèrcits. Un camí històric que aquí té un interès paisatgístic de primer ordre perquè es troba a la zona més abrupta del Collsacabra.

Visitant, sou excursionista o no ho sou? Ara, vinga!, animeu-vos a baixar Les Marrades, el camí ral per entre el bosc, i anireu a parar a Els Hostalets d’en Bas. Avall, avall que fa baixada.

FONT Generalitat de Catalunya

Departament de Política Territorial

i Obres Públiques

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s