ELS BUGADERS D’ARMADANS [LLEGENDA]

MASIA  D’ ARMADANS

Esplèndida casa de pagès, molt a prop de Les Roques Encantades. A una altitud de 1.095 metres. Llindes del 1872-1877.  Restaurada, molt canviada si voleu, però bella i atractiva. (La modernitat ha comportat recuperar el que pertanyia al passat.)

Cal situar en aquest indret els fets que van ocórrer en la llegenda següent: Els bugaders d’Armadans.

MASIA ARMADANS

ELS BUGADERS D’ARMADANS [LLEGENDA]

La llegenda diu que en algun lloc a prop de la casa hi havia unes pedres grans encastades a terra i mig tapades per la vegetació, amb dos forats ben grossos, en els quals alguns diuen que hi havia amagat un perol ple d’or. Altres afirmen que n’hi havia dos.

En temps molts antics, la família que vivia a Armadans tenia un bon ramat de xais i cabres. Era riquíssima i passava una vida envejable. El masover es cuidava de guardar-los i de fer-los pasturar pels esplèndids prats dels voltants de la casa. Els vigilava situat damunt d’unes penyes ben grans que li feien de mirador. D’aquesta manera matava dos pardals d’un tret, perquè també vigilava l’or que hi havia amagat sota les pedres on seia.

Ningú no en sabia res, del tresor; ni tan sols s’ho podien imaginar. Excepte un foraster que de tant en tant treia el nas en aquell indret i que no parava de pensar com ho podia fer per agafar el tresor. Perquè sempre hi havia aquell maleït pastor assegut allà sobre! I fins i tot hi passava moltes nits!

Rumia que rumiaràs, el foraster va anar als prats de sota de la casa, vora la font del llop, on pasturava el ramat, i amb una grans gestos es posà a baladrejar:

-Pastor, el llop! Pastor, el llop! Se us emporta les ovelles! Veniu, correu!

Amb aquests crits, les ovelles es van esverar i van començar a córrer en totes direccions, ben espantades. El pastor hi baixà per foragitar el llop. El foraster, aprofitant que el pastor havia caigut al parany, va pujar com un llamp a les penyes i, amb un pic i una pala, va desenterrar el tresor i va marxar tan de pressa com va poder.

El pastor arreplegà, ben dematí, les ovelles, però, del llop, no en va trobar cap rastre. Més tard, es va adonar amb gran pena que algú havia regirat el seu amagatall i que l’or no hi era. Pobre pastor! Feia realment mala cara. Prou que corregué d’ací i d’allà per mirar d’atrapar els lladres, però tot restava en pau i tranquil·litat. I és que per molt llesta que sigui una persona sempre n’hi ha una altra que ho és més.

MASIA ARMADANS COBERTA DE NEU,

C O L L S A C A B R A

ESPAI D’INTERÈS NATURAL

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s