ASCLEPI, DÉU DEL SANTUARI D’EPIDAURE I D’EMPÚRIES

            Asclepi era el déu de la medicina (els romans l’anomenaren Esculapi, Aesculapius), fill d’Apol·lo i de Corònida, una noia de la regió de Tessàlia, al Peloponnès.

            El Apol·lo es va enamorar de Corònida, però mentre estava embarassada esperant el fill d’Apol·lo, aquesta es va enamorar d’Isquis d’Arcàdia. Apol·lo va descobrir la infidelitat de la seva estimada. (L’ocell d’Apol·lo, un corb de plomatge blanc, li havia portat la notícia.) Apol·lo, inquiet, va maleir l’ocell i el va fer tornar negre. No obstant això, Isquis aconseguí compartir el llit amb Corònida, fet pel qual Apol·lo es va aïrar, i va matar Corònida i el company de llit.

“Mentre ella era incinerada, Apol·lo arrabassà el nen de la pira i el porta al centaure de Magnèsia, Quiró, el qual el crià i l’ensinistrà en la medecina i en la cacera. Asclepi, esdevingut cirurgià i molt destre en el seu art, impedia que alguns morissin i fins i tot feia reviure els qui ja s’havien mort. (…) Zeus, per por que els homes no aprenguessin el seu art de guarir i no s’ajudessin mútuament, el fulminà. Apol·lo, indignat per tot això, matà els Ciclops que havien fabricat el llamp per a Zeus. Zeus estigué a punt de precipitar Apol·lo al Tàrtar, però per intercessió de Leto el castigà a fer d’esclau servint un home durant un any. Quan arribà a Feres, davant d’Admet,   el va servir com a pastor.     

 (APOL·LODOR. Biblioteca mitològica III 3, 10,3. Trad. d’Àngela Carramiñana.)

            Asclepi va créixer sota la supervisió d’aquest centaure i va superar el seu mestre en l’art de la medicina. Va tenir una gran fama, i, als santuaris d’Asclepi a Epidaure, Pèrgam i Cos, la gent hi acudia de totes bandes per curar-se tant pel mètode de les herbes i dietes màgiques com mitjançant operacions quirúrgiques. Els malalts dormien dins el temple per posar-se en contacte amb el déu i feien rituals amb aigua. Tanmateix, en els entorns dels temples devien concentrar-se curanderos, cirurgians i metges per atendre els fidels.

            Segons Diodor de Sicília, un famós historiador grec (90-21 aC), Hades, el déu del món d’ultratomba, va protestar a Zeus contra Asclepi perquè curava les persones que havien de morir i perquè també en feia ressuscitar algunes, fet que alterava el curs de la naturalesa i l’ordre universal. Zeus va fulminar Asclepi amb un llamp i el va matar, convertint-lo en la constel·lació anomenada Serpentari o Ofiüc (en grec Ophioukhos  “portador de serpents”). Les filles d’Asclepi eren Higieia “salut”, Panacea “remei contra tots els mals” i Iaso “cura”. La més famosa era Higieia, que es va convertir en la deessa de la salut i la veneraven conjuntament amb el seu pare.

            El centre més important del culte a Asclepi (Esculapi) va ser el temple d’Epidaure, en què hi havia una magnífica imatge del déu criselefantina amb una serp a la mà. L’auge d’aquest santuari arribà al punt més alt el s. iv aC, quan la fama de les seves curacions miraculoses arribava a tot el món mediterrani, atraient un gran nombre de pelegrins. Aquí va existir un dels més importants hospitals de l’antiguitat. Aquesta ciutat celebrava una festa famosa en honor d’Asclepi, les Epidàuria, amb competicions esportives, concursos de rapsodes i representacions dramàtiques en el conegut i enorme teatre, que s’ha conservat intacte i perfecte. El culte a Asclepi es va estendre per tota Grècia. S’han descobert més de 300 santuaris anomenats Asclèpia.

 

 A S C L E P I

El nostre avantpassat Asclepi, com diuen els poetes i jo n’estic convençut,

compongué el nostre art. Tota la medicina, com dic, és governada pel déu

i de la mateixa manera la gimnàstica i l’agricultura.

                                                                        PLATÓ. El banquet, 186 e

 

planolepidaure_0426
Reconstrucció del Santuari d’Asclepi a Epidaure.

            Els metges i sacerdots, els Asclepíades, servien el déu i guardaven el secret de les curacions, que passava de pares a fills. Sabem que en la majoria dels santuaris els sacerdots feien servir escurçons per a les seves cures.

             Quan el malalt arribava al santuari, de primer, se’l banyava per purificar el cos i bevia aigua d’una font sagrada per purificar l’ànima. Després ja estava a punt per a assistir als sacrificis. Sacrificaven un gall, una cabra o un porc. A Atenes cremaven blat a l’altar. Les tècniques terapèutiques dels santuaris d’Asclepi van adquirir un caràcter gairebé científic, convertint-se aquests centres en autèntics sanatoris on els malalts hi havien de fer unes cures de molta durada. Coneixem algunes dades sobre com eren les miraculoses curacions d’Epidaure. Un document interessant en aquest sentit és la comèdia Pluto (653-745) d’Aristòfanes:

Tan bon punt vam arribar al lloc del déu quan hi portàvem aquell home (Pluto); primer el vam dur fins a la vora del mar i vam banyar-lo. (…) Després vam arribar-nos al recinte del déu. Vam ajeure Pluto de la manera adient; després nosaltres mateixos, cadascú, es va preparar una jaça de fullaraca. (…)

Quan el servidor del déu hagué apagat tots els llums, ens manà que dormíssim.(…) El déu s’acostà, i en primer lloc va preparar un cataplasma i li ho va aplicar a les parpelles. Panacea llavors li cobrí el cap i tot el rostre amb un vel de color de púrpura; el déu va fer un xiulet i del temple es van afuar dues serps de dimensions formidables. (…) Totes dues van reptar silenciosament per sota del vel i li lleparen les parpelles. Pluto es va aixecar i s’hi veia (…). El déu i les serps van desaparèixer immediatament cap a l’interior del temple. I no pots imaginar-te com els qui jeien al costat de Pluto el felicitaven.

            L’entrada al santuari d’Asclepi estava prohibida a les dones embarassades i a les persones deformes. En els santuaris d’Asclepi els arqueòlegs han trobat innombrables ofrenes de marbre, terracota o metall amb la forma de la part curada: un ull, un nas, una orella, un penis, una mà o una cama. Quan el cristianisme reemplaça la religió pagana, l’església cristiana adopta aquest costum (encara ara aquest fet, les ofrenes d’exvots, es pot comprovar en algunes esglésies o santuaris.)

teatreepidaure_0425
Teatre d’Epidaure.   a, b: pàrodes – c: prosceni – d: escena – e: orquestra

             El gran metge Hipòcrates, “el pare de la medicina”, va néixer a l’illa de Cos, on hi havia l’Asclèpion. Avui, els metges joves, en iniciar l’exercici de la professió, estan obligats a fer “El jurament d’Hipòcrates”, cosa que demostra la gran influència que la tradició mèdica grega exerceix encara avui. Es tracta d’un conjunt de normes de conducta moral dels metges, un veritable codi de deontologia mèdica establert per Hipòcrates al s. V aC.

El metge es compromet a compartir els coneixements mèdics amb la família, i també amb els alumnes. Sempre mirarà que les prescripcions dietètiques siguin en benefici dels malalts. No donarà mai cap fàrmac mental ni tampoc cap producte avortiu. El seu comportament serà digne i honrat. Els metges especialistes de cada matèria seran els qui faran les respectives pràctiques medicinals. Mantindrà el secret professional en tots aquells assumptes relacionats amb els seus malalts.

                                                 [RESUM DEL JURAMENT HIPOCRÀTIC]

        Els escultors més grans de l’antiguitat -Miró, Fídias, Policlit, Escopas- representen aquest déu com un home madur, amb barba i cabells llargs, amb una expressió dolça, pacífica i sèria. Vesteix una peça llarga amb el pit descobert. En algunes estàtues sosté un bastó amb un escurçó al voltant; en altres apareix representat amb la seva filla Higieia, una bonica noia acompanyada de la serp.

Resultat d'imatges de asclepi
ASCLEPI / ESCULAPI. EMPÚRIES

          A Empúries, la famosa escultura, que s’identifica amb Asclepi (Esculapi), és la mostra més notable d’estatuària grega de la Mediterrània occidental. Trobada al jaciment arqueològic d’Empúries el 1909. Feta de marbre del mont Pentèlic (a la regió de l’Àtica). Fa 2,15 m. d’alçada. Actualment està dipositada a la seu del Museu d’Empúries.

                                                                                                  Xavier Crosas Casacuberta

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s