Rupit és un municipi situat al Collsacabra (Osona) que gaudeix d’uns paisatges singulars que commouen, amb unes cases molt antigues i carrers d’una gran bellesa.
Hi ha pobles que es visiten i pobles que es porten a dins. Rupit és, per a molts, un racó de carrers de pedra, balcons florits i paisatges de postal a la comarca d’Osona. Però darrere de cada façana, de cada camí i de cada casa vella hi ha dècades d’història viva, de famílies, de feines tradicionals i d’anècdotes que corren el risc de quedar en l’oblit a mesura que el temps passa.
Per intentar evitar-ho i mantenir aquest llegat accessible, ha nascut una iniciativa de recopilació digital: rupit-antic.onrender.com.
De què va el projecte?
La idea és senzilla: anar digitalitzant, arxivant i compartint tot el material històric disponible sobre Rupit.
Fotos i documents antics: Feina de fons per escanear, catalogar i guardar imatges o papers del passat del poble.
Arxiu de memòria i genealogia: Recopilació de dades sobre les arrels locals, les cases del poble i la gent que hi ha deixat petjada.
Un espai obert: Una base de dades oberta on qualsevol persona interessada pugui entrar, cercar i consultar la informació.
Un projecte en construcció (i on tota ajuda suma)
Aquest no és un arxiu oficial ni una iniciativa tancada; és un fons de proximitat que va creixent a poc a poc, a mesura que es troba i processa nou material.
Tothom qui tingui fotografies velles per casa, documents antics o informació sobre avantpassats de Rupit pot col·laborar per afegir-ho a la web. Entre tots és més fàcil fer que la història del poble no quedi en l’oblit.
Es pot consultar el material recopilat directament des d’aquí:
La ratafia és un licor estomacal català que es prepara amb una maceració d’herbes aromàtiques i fruita – habitualment amb nous verdes, pell de llimona, pell de taronja amarga, codony, cireres- junt amb nou moscada. L’origen es remunta al segle XVIII, quan la pagesia catalana i els frares, amb una metodología molt senzilla, elaboren la primera ratafia. “Rasolium delicatum” (1835), l’anomenen els monjos cartoixans d’Escala Dei: Prendràs una dotzena de nous tendres, aiguardent ab infusió del romaní i donzell, y per porró una lliure de sucre, mitja nou moscada, tres clavells y un bocinet de canyella.
L’àmbit de producció d’aquest licor es troba a la comarca d’Osona, a la província de Girona i també en algunes contrades de Lleida. La tradició aconsella una copeta de ratafia després dels àpats. La ingesta de ratafia afavoreix enormement la digestió i activa la circulació de la sang.
La botiga de Ca l’Ample de Rupit, a la comarca d’Osona, és un lloc ideal per a tastar i descobrir aquest licor tradicional. La Ratafia de Ca l’Ample de Rupit és coneguda per la seva qualitat i aroma, gràcies a les herbes del bosc i a les nous verdes. A més, és una excel·lent opció per acompanyar les postres o per prendre com a digestiu.
En aquesta botiga de records de Rupit, hi trobarà una gran varietat de ratafies amb diferents sabors i aromes, com ara ratafia de nous, d’ametlles, i fins i tot ratafia amb herbes del bosc i plantes aromàtiques. Es pot fer tastos i comparar diferents marques i varietats per trobar la que més us agradi. Ratafies de gran qualitat, elaborades amb nous verdes i herbes aromàtiques. La ratafia és un licor tradicional català amb una llarga història i un gran patrimoni culinari. La botiga de Ca l’Ample de Rupit és el lloc apropiat per descobrir i gaudir d’aquest licor.
Segons una rondalla del sacerdot i poeta Jacint Verdaguer, el nom d’aquest licor neix a Sant Marçal del Montseny:
“Si no sabeu de què li ve el nom a aqueixa estranya i gustosa bevenda tan catalana i pagesívola, jo us ho diré prou.
Què és ratafia? És una aiguardent adobada ab un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou noscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d’Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, segons los graus d’aroma que se li vúllan donar. Tot això es posa uns quants dies a sol i serena […], cada terra fa sa guerra, aixís ho fan los pagesos de Catalunya, únic país en què és coneguda la ratafia.
Ara vejam de què li ve aqueix nom, tan estrany com el licor mateix. Diu que una vegada, en una masia de nostra terra, s’hi trobaven tres dels seus bisbes, lo de Vic, lo de Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona, esbrinant i escatint algun assumpto en petit concili territorial. Quan, després d’enraonar-ho bé, estigueren entesos i hagueren firmat la composta, demanaren al masiaire alguna cosa per fer-se passar la set. Ell los tragué una ampla ampolla de ratafia. […] La beguda era nova per a ells, i els agradà, com sol agradar a tots los qui la tasten.
-Doncs, ja que ningú no li ha donat nom encara, donem-li nosaltres -digué el bisbe.
Los tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells se donà un colp de mà al front dient:
Rata fiat (que el que hem decidit sigui vàlid -sigui aprovat).
Amb l’aprovació dels altres dos bisbes, qui celebraren l’acudit, aqueix licor català, que és lo més català de tots, quedà batejat amb un nom llatí, i ab ell és conegut en totes bandes.”
VISITA DEL POBLE DE RUPIT
Una tarda a primera hora me’n vaig a Rupit, que és un poble adorable, bellíssim. Si vostè fa turisme, l’ha de visitar. A tot arreu on miro hi ha rètols amb propaganda de ratafies. M’agrada prendre ratafia com més vella millor, un licor fet a partir d’una recepta del segle XVIII, d’un orde monacal que n’elaborava al Collsacabra: Una ratafia posada en botes de roure ben antigues, col·locades damunt de jaços de fusta tot al voltant de la paret, en una càlida penombra.
– Estrella, pots servir aquest senyor?
– Vostè coneix la nostra ratafia? És una ratafia molt fina, lluent, feta d’herbes aromàtiques i nous verdes. Té disset graus; és una ratafia com Déu mana. Te’n podries beure tota un ampolla i després jugar un partida d’escacs. I, si vol, la pot guardar deu anys o més -així l’Estrella elogia llargament la seva ratafia.
– Voldria ratafia? Només faltaria.
– Vaig fer que sí amb el cap.
A la botiga de Ca l’Ample de Rupit elaboren ratafia, n’hi accepto una invitació amb gran entusiasme, i hi faig una degustació. Un xarrup. Hi sento gran delectança mentre m’aboquen aquest licor olorós amb molta cura, un líquid fosc i daurat. D’alcohol glaçat. Aferrat a la taulell amb una mà per aguantar-me, agafo el got amb l’altra, tanco els ulls i me’l poso a la boca. Una ratafia fina i aromàtica, per ensumar i llepar-la. Carall, que bona! Aquesta ratafia em sembla nèctar diví! El tast és fascinador. L’Estrella m’explica com la fan, tot llepant-se molt els llavis i alçant els ulls al cel.
Ratafia de nous i herbes de Ca l’Ample de Rupit
RATAFIA DE NOUS I HERBES DE CA L’AMPLE DE RUPIT
La ratafia és un licor fet per maceració en alcohol d’herbes i nous verdes. A Rupit, en altre temps hi havia gent que es feia la ratafia. La Dolors Arimany de Can Mallol, ja fa una colla d’anys, es en va donar la recepta. Aquí teniu els ingredients d’aquest licor digestiu:
Sis litres d’anís o aiguardent
Setanta-cinc clavells, també anomenats claus
Una nou moscada
Dos brots alfàbrega
Un brot de menta
Un grapadet de comí
Cinc nous verdes i tendres
Un brot d’orenga (Tot trinxadet ben menut)
[Quantitat: 6 litres]
Si volen demanar ampolles online, només cal que ens enviïn un correu a calamplerupit@gmail.com o mitjançant el nostre formulari i nosaltres els informarem amb molt de gust.
La podeu trobar a la nostra botiga tot l’any.
[Ratafia embotellada i ratafia de la bota. També tenim Crema de Ratafia i Licor d’herbes.]
Santuari de Cabrera. Juli Vintró i Casallachs (Entre 1890 i 1911)
La muntanya de Cabrera és una de les zones naturals més boniques d’Osona. Amb una altitud de 897 metres, és el punt més alt de la comarca i ofereix vistes espectaculars del paisatge circostant.
Una excursió a la muntanya de Cabrera és una oportunitat única per gaudir de la natura i desconnectar de la ciutat. Hi ha diversos senders per fer a peu, des de les més fàcils fins a les més difícils, que es poden adaptar a tots els nivells i edatsde forma física.
El parc natural de la muntanya de Cabrera és un lloc ideal per fer senderisme i gaudir de la flora i la fauna. Els amants de la natura podran gaudir de la varietat d’arbres, flors i animals que es poden trobar en aquesta zona.
A més, durant l’excursió es pot visitar el refugi de la muntanya de Cabrera, una construcció de pedra que data de l’any 1875 i que és una de les estructures més antigues de la comarca.
Una excursió a la muntanya de Cabrera és una activitat ideal per passar un dia agradable en plena natura i gaudir de les vistes espectaculars de la comarca d’Osona. Recomanem portar calçat còmode i roba adequada per fer senderisme, i portar aigua i menjar per si de cas.
Vista general del Santuari de Cabrera. Enric Ribas i Virgili (Entre 1920 i 1930)
Els carquinyolis són unes galetes típiques catalanes amb una llarga tradició. El seu origen es remunta al segle XVII i són els monjos benedictins qui els creen en els monestirs catalans com a aliment per als viatgers que visitaven les seves terres. Tenen aquesta forma tan peculiar perquè havien de ser pràctics de transportar i de poder-los conservar durant llargs períodes de temps. El carquinyoli és una masa ensucrada, que s’elabora amb farina, ous, sucre i ametlla. Els pastissers diuen que la seva textura ha de ser, de primer, dura, però després absolutamente cruixent i de molt bon mastegar. Es menja sol, amb formatge, amb xocolata, amb ratafia, o bé acompanyant el café. Ah!, i no ens oblidem de la crema catalana amb carquinyolis i, per fer-ho bailar, un porronet de moscatell. Avui és un producte típic de Catalunya i el trobareu en moltes pastisseries i botigues de regals. A Itàlia tenen els cantucci; a França, els croquants aux amandes, que hi són molt i molt semblants.
El Salt de Sallent de Rupit és una de les atraccions naturals més imponents de Catalunya. Aquesta cascada de 95 metres d’alçada és una de les més altes de Catalunya i una de les més espectaculars de tota Europa.
El salt de Sallent de Rupit es troba en un paratge natural de gran valor, a la vall del riu Ter, en un entorn de muntanyes i boscos. El seu accés és fàcil i es pot fer a peu, en bicicleta o amb vehicles de muntanya.
La visita a El Salt de Sallent de Rupit és una oportunitat única per gaudir d’un paisatge natural espectacular, escoltar el soroll de l’aigua i sentir la fresca brisa del riu. A més, es pot fer una caminada per la zona per veure altres cascades i paisatges naturals.
En aquest lloc web, hi trobareu informació detallada sobre com arribar al Salt de Sallent de Rupit, les rutes disponibles, les activitats que es poden fer a la zona i la millor manera de gaudir d’aquesta meravellosa atracció natural. No us ho perdeu!
Salt de Sallent de Rupit. Ignasi Canals i Tarrats. 09.06.1919. AFCEC_CANALS_B_06282