EL CAGANER

El caganer és una figura característica i popular dels pessebres catalans. Ningú no s’imagina un pessebre català sense la figura del caganer, tradicional i entranyable. (Alerta!, cal posar-lo una mica amagat, entre les plantes i la molsa.) El caganer simbolitza l’aspecte més grotesc i escatològic de l’ésser humà. L’art popular català representa el caganer com un pagès vestit amb barretina, pantalons negres i faixa vermella. Està ajupit amb el cul a l’aire tot fent les seves necessitats. El dir de la gent és que el caganer fertilitza la terra per a tot l’any perquè té l’estómac ple, després d’haver fet un bon àpat. Porta bona sort i una gran alegria a la llar. El fet de no posar un caganer al pessebre pot ser causa de grans danys.

IMG_6213.jpg

IMG_6212.jpg

L’origen d’aquesta figura la trobem en les Rajoles dels oficis del segle XVI. Probablement la figura del caganer es va incorporar als pessebres el segle XVII, coincidint amb el Barroc. El caganer gaudeix d’una gran popularitat a Catalunya; ara bé, la trobem també a Múrcia, Portugal i Nàpols, amb el nom de cagones, cagoes i cacone o pastore che caca, respectivament.

IMG_6216.jpgIMG_6219.jpg

Des de fa una bona colla d’anys, alguns artesans creen la figura del caganer tot representant-hi castanyeres, capellans, monges, i caganers de totes les professions i oficis, i també hi plasmen personatges ben coneguts de l’actualitat, com ara futbolistes, actors, cantants i polítics.

IMG_6222.jpgIMG_6220.jpg

 

EL CAGANER  [NADALA]

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

En un pessebre hi ha d’haver-hi el nen Jesús i el San Josep;

també la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet,

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet

i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogent!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

En un pessebre hi ha d’haver-hi tres gats i un ferrer,

un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’Infern!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

Agafeu la cartolina, retalleu un cel immens i afegiu-l’hi unes estrelles.

Els que no tinguin llumetes hi podran posar gomets.

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

També hi ha d’haver tres reis amb tres patges, tres camells,

que venen des de l’Orient, carregats porten presents. Que bé que ens ho passarem!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep,

i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!

No us en oblideu mai més: en un pessebre hi ha d’haver,

en un pessebre hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

No us en oblideu mai més: en un pessebre hi ha d’haver,

en un pessebre hi ha d’haver-hi , hi ha d’haver-hi un caganer!

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

 

 

 

HIVERN A MUNTANYA. MIQUEL BANÚS

IMG_0191.jpg
Miquel Banús i Blanch

La botiga de Ca l’Ample de Rupit vol rendir un record sincer i un homenatge merescut a Miquel Banús (1939-2019). Un home senzill que, des de Rupit, va ajudar a preservar el bagatge cultural del nostre poble. A més, en Miquel no va deixar mai de pertànyer a l’escola de la vida. El millor cronista entre nosaltres, amb aquell afany d’aplegar totes les dades i tots els materials de les vicissituds del nostre poble. Així, doncs, en memòria d’ell, adjuntem al nostre blog el text següent en què en Miquel ens comenta els hiverns a Rupit de fa una bona colla d’anys:

HIVERN A MUNTANYA 1                              Miquel Banús

La vida en un poblet sol ser senzilla i humana, però també monòtona i avorrida, sobretot a l’hivern. Quan ni la ràdio ni la televisió no havien arribat encara en aquests cims, calia buscar alguna cosa per omplir les llargues vesprades hivernenques. El sol, en anar-se tan aviat a joc, feia les nits fredes i eternes. (Abans solia nevar molt més que no ho fa ara.)

En sortir de col·legi, gaudíem fent ninots de neu al mig del carrer i, com que mai no passava cap cotxe, duraven tot l’hivern tret que un dia ens baralléssim i tot se n’anava a fer punyetes. Amb els espigots de blat de moro els fèiem el nas, i amb closques de nous, els ulls. La mare ens deixava algun parrac de roba per posar-los-hi, i nosaltres, ben cofois, ens semblava que havíem fet una obra d’art ben important. (Coses d’infants!)

Si de dies gaudíem, encara ho fèiem més a les vetllades a la casa d’algun veí. Allà, amb la gent gran, els petits ens agombolàvem per espellofar el blat de moro. Sempre hi havia algun avi o alguna iaia que ens explicava romanços, llegendes o endevinalles, que nosaltres escoltaven amb les orelles atentes i els ulls ben esbatanats. A poc a poc quèiem rendits per la son, i finalment jèiem al nostre llit més plans que un teixó.

L’hivern era molt dur per als homes, ja que sempre tenien la feina a la intempèrie, ja fos al camp adobant la terra, fent llenya per escalfar-se a casa, tallant avellaner o boix, o bé, fent carbó per aquests boscos, i així guanyar algun caleró, perquè les despeses eren moltes i els guanys pocs.

Per a les dones, el treball més pesat de l’hivern era fer la bugada. Solien preparar-la a casa, ficant la roba bruta dins el bugader, amb aigua i capes de cendra, que servia de lleixiu. L’endemà, com que no tenien aigua corrent a la casa, agafaven la roba molla i anaven a la riera a rentar-la on sovint trobaven una gran llosa de glaç que calia trencar (i la rompien amb la picadora o pala de rentar) i també hi feien un bon testarral de foc a la vora de l’aigua.

  1. Aquest text es va publicar en el DIARI DE NATURA (COUNTRY DIARY). Editat per L’Avenc de Tavertet i l’Editorial Farell, l’any 2007.

Rupit, juliol del 2007

 

Miquel Banús

Nascut a Rupit l’any 1939. Estudià al Seminari de Vic. Entre les seves aficions destacava el dibuix a llapis i la pintura a l’oli, amb els quals representava amb molta traça els racons i paisatges del Collsacabra; també li agradava molt el teatre i l’excursionisme. Estimava la història i l’art popular de la vila de Rupit i del Collsacabra. Sempre havia tingut l’interès de guardar i transmetre el tresor dels paisatges, les tradicions i les llegendes del Collsacabra. Havia col·laborat habitualment amb la revista Els Cingles de Collsacabra i va publicar tres llibres: Caminant pel Collsacabra. Recull de poesies (Edició particular), Rupit (Ed. Montblanc-Martín, 1986), Collsacabra, Paisatges i llegendes (Ed. farell, 2003).

 

 

ROMA PER ALS NENS | ROMA AMB MAINADA

  1. Bioparco                   Viale del Giardino Zoologico

El Bioparco, al nord de Villa Borghese, és un dels zoos més antics d’Europa. Ara uns espais moderns han substituït les gàbies velles com ara la Vall de l’Os, els Boscos de Llops, el Poble Ximpanzè i una exposició sobre La sabana africana. Aquí els animals es poden estudiar, estan cuidats, tenen espai i no estan engabiats. És una oportunitat excel·lent per divertir-se amb la família. Ah, estigueu atents a l’horari dels àpats dels animals. És una oportunitat molt interessant veure’ls com mengen. La cassa dels rèptils –reptilarium– és una visita obligada. El Museu de Zoologia és al costat. Bus núm. 217, 910

cuadros-en-lienzo-chimpance-dibujos-animados.jpg

  1. Bocca della Verità     Piaaza Bocca della Varittà, 18

La llegenda diu que uns sacerdots medievals solien posar escorpins dins la Boca de la Veritat perquè pessiguessin la gent. La llegenda ens diu també que la boca mossega els mentiders.     Bus núm. 44, 81, 95, 271, 628 | Metro Línia B

  1. Circo Massimo   Via dei Cerchi i Via del Circo Massimo

El circ estava ple. Més de 250.000 persones animaven les seves quadrigues preferides a a l’estadi, que abans ocupava aquesta parc tan gran. Deixeu que els vostres fills corrin per aquest espai imitant els intrèpids corredors. Naumachia: una pizzeria perfecta per als nens prop del Colosseu.  Bus núm. 81, 160, 175, 628 | Metro Circo Massimo | Tramvia 3

  1. Piazza di Spagna

Els vostres fills hi tindran la possibilitat de cremar energies tot pujant i baixant la llarga Scalinata Spagnola. Que hi trobin l’obelisc romà, a la part superior de l’Scalinata i La Barcaccia –la font de Bernini inspirada en un vaixell que va naufragar- a la part inferior.    Metro Spagna, Línia A

  1. Museo Explora, Il Museo dei Bambini di Roma       Via Flaminia , 82

Museu dedicat al nens, i situat en una estació antiga d’autobusos al nord de la Piazza del Poppolo. Hi poden explorar l’art, la ciència i la natura amb jocs interactius que fomenten el “tocar, provar i jugar”. Construït com si fos una petita ciutat, el museu divideix les activitats en tres gruops d’edat, des dels nadons fins als dotze anys. Supermercat infantil (comprar, etiquetar productes…). Zona de cuina. Fins i tot, un banc. Laboratori d’Educació Alimentària. Tallers educatius. L’entrada et permet accedir al museu quatre vegades al dia, amb una durada màxima d’una hora i quaranta-cinc minuts per cada visita. Lloc imprescindible per anar-hi amb nens. I zona verda amb jocs a l’aire lliure. Botiga per als nens. Bar. Pizzeria.      Metro Flaminio, Línia A

images-3
Carret del supermercat
  1. Parco Regionale Appia Antica  [catacombes]     Via Appia Antica

En aquest parc hi ha una carretera antiga i uns quants cementiris subterranis. La Via Appia, que és una de les primeres carreteres romanes, i els seus voltants formen un dels parcs més amplis de la ciutat. Animeu-vos a fer una caminada o bé una pedalada per aquesta Via Appia, que és una experiència meravellosa. Pau i silenci. Hi ha uns sorprenents cementiris subterranis, com les Catacombe di San Callisto, que contenen les restes dels primers cristians i d’alguns papes. Passeig fantàstic. Jaciments arqueològics. Mausoleus. Villae. Capelles. Columbari. Un hipogeu.  Hostaria Antica Roma: restaurant prop de les catacombes.

  1. Piazza Navona                         

Aprofiti aquesta visita a la plaça Navona per descansar. Aquí trobarà moltes cafeteries, fonts molt boniques i artistes de carrer molt animats. Lloc perfecte per assaborir-hi un gelat deliciós. Bus núm. 70, 81, 116, 186, 492.

  1. Santa Maria della Conzecione dei Cappuccini     Via Vittorio Veneto, 27

Memento mori. Es tracta d’una església barroca del segle XVI plena de cadàvers a la cripta, on els ossos d’uns quatre mil frares estan preservats d’una manera commoverdora. Alguns esquelets es mantenen intactes; molts ossos formen part d’elaborats i macabres dissenys amb detalls arquitectònics que decoren cinc capelles subterrànies, el nom de les quals esgarrifen : Cripta del Cranis, Cripta de les Pelvis, Cripta de les Cames i les Cuixes i Cripta dels Tres Esquelets.   Bus núm. 52, 52, 63, 80, 95, 116 | Metro Barberini. Línia A

download
Memento mori.
  1. Tecnotown     Via Lazzaro Spallanzani, 1      

Aquests museu, que es troba dins la propietat enjardinada de la noble mansió Villa Torlonia (segle XIX), ha estat dissenyat per a nens de 8 a 17 anys. Marc incomparable. Technotown és un museu molt modern de ciència i tecnologia, que ofereix als nens una experiència pràctica amb imatges 3D, efectes especials de pel·lícules, tècniques de so i de música, robots, làsers i materials del futur. Planetari. Laboratori de doblatge. [Alerta! Durant el curs, els matins està obert només per a les escoles. I cal fer reserva de visita.] Bus núm. 36, 60.

girl-listening-on-headphones-coloring-page.jpg

  1. Time Elevator     Via dei Santi Apostoli, 20

Una experiència multimèdia al cor de la ciutat antiga. Un viatge divertit a través de 2.700 anys d’història mitjançant tres pantalles panoràmiques, les cadires es mouen, amunt i avall, hi fa vent i un so que us envolta. Al teatre, s’hi fan dos espectacles: Una oda a la vida, que explica la història de la Terra des del big bang, i Escapa de la mansió Bane, una experiència horripilant en una casa de por. Petit museu. Botiga. Bus núm. 62, 63, 81, 85, 95, 117, 119, 160, 175, 492, 628, 630.

  1. Villa Borghese   Piazzale Napoleone I

Aquest parc ofereix unes vistes magnífiques sobre la Ciutat Eterna. Nombrosos camins i espais oberts per recórrer. Temples neoclàssics per explorar. Atraccions. Museus. Als nens, els agradarà molt el teatre de marionetes de San Carlino (viale del Bambini), que organitza representacions els caps de setmana durant tot l’any. Lloguer de bicicletes i patins. I risciò, que és una bicicleta singular per a dues o bé quatre persones. Barques de rem al Giardino del Lago, amb un rellotge hidràulic de l’any 1867. Metro Flaminio, Spagna.

download.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LONDRES PER ALS NENS / LONDRES AMB MAINADA

  1. Palau de Buckingham [Buckingham Palace] Barri de Saint James

La monarquia britànica manté la Guàrdia Reial en els quarters propers de Wellington (set regiments: dos de cavalleria i cinc d’infanteria). Són els protagonistes de l’atractiu canvi de guàrdia. Cal arribar-hi a les 11.30 h., moment en què comença la rua militar. Soldats de guàrdia amb la jaqueta vermella, els pantalons negres i amb un barret alt i gran, de color negre, recobert amb pell d’ós. (S’anomena Busby: és el capell anglès més famós.) Amb fusell, amb baioneta. Amb una expressió seriosa, immutable, impertobable. La cerimònia dura una estona. Amb la música de marxa, els soldats amb uniformes desfilen amb passos marcials, en una formació perfecta. A l’estiu desfilen tots els dies; a la resta de l’any, els dies parells. I si fa mal temps, suspenen la desfilada.

33a0dcbe83d6cba902ebaa57fe022d89.jpg

  1. London Eye [L’ull de Londres] / Millenium Wheel [La roda del Mil·leni]

Una sínia gegant, blanca, i d’acer (Disseny: David Marks i Julia Barfield. Març, 2000). Tot un símbol de la ciutat. Vistes aèries de la ciutat i del Tàmesi. Tot Londres, al teus peus. Trenta-dues càpsules ovoides, tancades. Hi caben vint-i-cinc persones en cadascuna. La durada del periple són trenta minuts. Mai no s’atura. Va tan a poc a poc que es puja i es baixa sense que calgui parar la màquina. Hi ha la possibilitat de comprar un bitllet combinat: pujada a la nòria i passeig pel riu Tàmesi. I també, per als més sibarites: nòria, i cava i xocolata tot fent la volta.

images-2

3. Legoland. Parc temàtic. Situat a l’oest de de Londres, enllà, enllà. (A quinze minuts del centre de la localitat de Windsor i del Castell de Windsor.) Ciutats, paisatges i persones reproduïdes al natural amb els blocs petits de Lego, i també tot tipus d’atraccions interactives.

Adreça: Winkfield Road, Windsor. Berkshire SL4 4AY. Horari: de les 10 h. a les 6 h.

IMG_5683.jpg

4. IMAX (Science Museum) Museu IMAX de la Ciència]. Edifici de cristall, de forma cilíndrica, amb set pisos. Ofereix el sistema més avançat de projecció 2D/3D del món. La millor pantalla d’Anglaterra.    Direcció: Exhibition Road. South Kensington. London, SW7 2DD.      Metro: South Kensington.     Horari: de les 10 h. a les 18 h.

  1. Little Venice         Petita Venice          A l’oest del barri de Maida Vale

Gavarres i vaixells-casa reblerts de flors. Bandada d’ànecs. Vaixells de la bohèmia, dels artistes, dels jubilats, dels gais i també d’algun diputat, que cada matí se’n va al Parlament. Filades d’arbres flanquegen els dos canals: el Canal de Paddington i el Regent’s Canal. Aquests dos canals conflueixen en un gran estany triangular, des del qual surt un tercer canal, el Gran Union, sense sortida. Espectacles i ofertes d’oci en els vaixells: restaurants, bars i un teatre de titelles (putxinel·lis): Puppet Theatre Barge. Metro: Warwick Avenue Station / Bakerloo Station / Paddington Station.

  1. Telefèric.   MBNA Thames Clippers [catamarans] i Telefèric dels Emirates Air Line.

Puja al telefèric de Emirates Air Line. Tot sobrevolant el riu Tàmesi, gaudeix d’unes vistes espectaculars. El telefèric creua el riu entre Greenwich i Royal Docks. Les cabines arriben cada trenta segons, i el viatge dura deu minuts en cada direcció. (El recorregut és molt curt.) S’hi pot pujar per qualsevol de les dues espones: a North Greenwich o bé al Royal Victoria.   Metro: North Greenwich (Jubilee Line).    Autobús: North Greenwich Bus Station (188 des de Central London).    L’opció més bona: Baixar per la banda de Royal Victoria i agafar el DLRDocklands Light Railway– (el Tren Lleuger)

Horari:

Del 2 oct. al 31 març: de dl a dj. 7 am-21 pm. ; Dv. 7 am-23 pm.; ds i dg 8 am-23 pm.

De l’1 d’abril – 30 juny: de dl a dj. 7 am-22 pm. ; Dv. 7 am-23 pm.; ds i dg 8 am-23 pm.

De l’1 juliol a l’1 d’oct.: de dl a dv. 7 am-23 pm.; ds i dg 8 am-23 pm.

Hi ha la possibilitat de fer un passeig nocturn amb el telefèric. Cada dia a partir de le 7 h. El trajecte és més llarg que el diürn. A més, hi ha un audiovisual.

  1. Passejada en bicicleta  

London Bicycle organitza passejades guiades pel centre de la ciutat.

  1. Parcs d’atraccions  

– Thorpe Park. Als afores de la ciutat. Diversions per a totes les edats.

– Chessington World’s Adventure. A trenta quilòmetres de la capital. Emoció per a tot el dia. Zones temàtiques amb cinquanta punts de diversió, classificades segons les edats: batalles amb làser, apaigament d’uns dracs plens de fúria, baixada a les mines…

  1. Zoo científic més antic del món

Regent’s Park. Micos, hipopòtams pigmeus i els dragons de Komodo, que escupen verí per la boca. Instal·lacions esportives. Rem.

  1. Museu de La Infància. (de Berthnal Green) Col·lecció extensa de jocs i ninots.
  2. Museu Livesey
  3. Museu Ragged School
  4. Museu Horniman
  5. Museu de Les Joguines Pollocks
  6. Museu de Cera Madame Tussaud Waxworks. Al barri de Marylebone, zona neta, tranquil·la i endreçada. Al sud de Regent’s Park. Galeria magnífica de personatges reals i de ficció.
  7. London Aquarium. A prop del Big Ben. Possibilitat d’acaronar els peixos més diversos, tot ficant les mans a l’aigua. Cinquanta àrees d’exposició. Tres-cents espècies de peixos. Taurons i esculls de corall.
  8. London Fire Brigade Museum. Winchester House, 94A. Southwark Bridge Road.   Història dels bombers de Londres. Des de fa més de tres-cents anys. Evolució de les seves tècniques. Camions. Eines. Bombes d’aigua. Cascos. Destrals. Mànegues. Cal fer la cita prèvia.        Metro: Southwark station i Borough station

18. Cutty Sark. Est King Wiliam Walk (Greenwich)

Aquest vaixell emblemàtic és a la riba sud del Tàmesi, enfront de l’Isle of Dogs. Un dels darrers clippers (1869) de la ruta del te, des de la Xina fins a Londres. Va transportar mecaderies fins al 1922. Vaixell-museu, que està molt ben integrat a la plaça, atrapat en un dic sec. I assentat enlaire, dalt d’un pedestal. Perfecte, bellíssim, elegant, quasi immaterial i lleuger. Passejada per la coberta. Visita a les cambres i la bodega. Col·lecció de figures de porcellana. Exposició interactiva sobre la navegació d’aquesta nau, amb totes les seves aventures. De més a més, observació de tot els casc restaurat a través d’una gran vidriera. Amb mainada, la visita paga la pena.

  1. Autobusos vermells                Double Decker

El transport més barat i, per a molts, l’alternativa més bona. Tot una atracció per als turistes. Les línies núms. 11, 15 i 38 són les més recomanables per fer aquest recorregut urbà. (Mireu de pujar al pis superior.) N’hi ha un de nocturn (lletra N) que surt de Trafalgar Square. Cal portar l’Oyster Card, vàlida per a tots els trasnports públics de la ciutat.

dibujos-ninos-medios-transporte-autobus
Double Decker
  1. Túnel per a vianants al barri de Greenwich.Travessa a peu per sota el Tàmesi.

Greenwich Foot Tunnel (1902)Pots fer la travessa a peu per sota el Tàmesi. Aquest pas subterrani, de 370 metres de longitud, uneix les dues espones del riu Tàmesi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CABRERÈS. PUIGSACALM. PAISATGES ENCREUATS

Cabrerès i Puigsacalm, dos paisatges que formen part d’un mateix ecosistema. Amb una superfície d’una mica més de 8 mil hectàrees, entre les comarques de la Garrotxa i Osona, Olot Televisió visita aquesta zona i es mou pels municipis de la Vall d’en Bas, Riudaura, Sant Feliu de Pallerols, Susqueda, Rupit i Pruit, Torelló.