Una balma és una roca sòlida que sobresurt en una paret rocosa i forma una cavitat àmplia al dessota, i que en altre temps era un magnífic aixopluc i servia també de defensa. La balma de Can Pedretes es troba sota una enorme roca ajaguda, ran del camí del Salt de Sallent, al costat dels horts i sobre la riera de Rupit. (La visita, per un camí molt atractiu des de Rupit, és interessant.) Pobladors troglodites l’havien habitada. La balma no és pas molt gran. Rocam d’alta visera, i amb una bona volada, allargassada, i amb una cavitat interior que hauria estat prou apta per a habitatge. L’orientació és sud-est tot buscant una bona il·luminació i un aireig adequat, amb l’aprofitament màxim del sol.

A l’inici de la romanització (segle I aC), els picapedrers hi treien les pedres per als molins fariners hidràulics de la vila perquè aquesta balma tenia un tipus de pedra compacte i granellosa molt adient per moldre. Un cop la pedra de molí havia estat picada, arrodonida i escalfada, queia del sostre pel seu propi pes, i tot seguit el picapedrer li donava la forma definitiva.

Davant de la balma, s’alçava una paret de pedra afegida, sòlida, que no sabem amb certesa quina disposició tenia. Una paret artificial exterior que voltava tot el perímetre de la balma, que, per alçada, s’ajuntava al sostre roquer, o bé en quedava a curta distància. També, podia ser el cas que, per donar-hi més amplada, la paret fos situada a dos o tres metres més enllà de la visera de la balma. Aleshores s’encastaven unes bigues a la roca, i s’hi construïa una teulada rústica inclinada.

Aquesta gran pedra ens ofereix una curiositat molt rara i enigmàtica, i és que als dos costats de l’entrada, i sota les cornises de roca, a nivell del terra, s’hi arrengleren una vintena de forats cavats per l’home, uns traus poc profunds. Traçat antiquíssim –de pedra- que, a mesura que s’allunya de la boca d’entrada de la penya, els forats es van fent més petits. ¿Sepultures prehistòriques?, el notari Quirze Parés així ho conjectura pels indicis que en té. Però no ho sabem pas. Ah!, i des d’aquí, mirant amunt, visió esplèndida del poble de Rupit, encastellat, que s’estén damunt del gran penyam, amb el campanar i l’església retallats al cel.

                                                                                                                              Xavier Crosas