VIATGE A NIMES I ORANGE [NEMAVSVS I ARAVSIO]. LA GÀL·LIA ROMANA

 

Narbonne_Cathedrale_Saint_Just_et_Saint_Pasteur

Novembre, 24 i 25, del 2016. Els alumnes de llatí i de grec de Batxillerat visitem Nimes i Orange. Hi participem 28 persones, dues de les quals son els professors Josep Sala i Xevi Crosas.

Ens llevem d’hora. Fa un dia clar. A quarts de sis ja érem dalt l’autocar, via França. El viatge dura quatre hores, amb una parada tècnica a la meitat del camí per esmorzar. I vet aquí que ja som a Nimes (Nemausus, entre els romans.) Ospe! Ara, una incidència: l’autocar rasca un semàfor que trenca un vidre del costat posterior. (El vidre era doble. Sort n’hi ha hagut.) Ens instal·lem al Kyriad Hotel.

Tot seguit, sortim a fer la primera visita. Aviat som al rovell de l’ou: plaça de l’Amfiteatre: arena, cauea, uomitoria, pòdium, fossae. Estudi d’algunes inscripcions romanes: El gladiador traci Aptus d’Alexandria, que obtingué 37 victòries. La seva esposa Optata li ha fet erigir aquest monument. Naumàquies, lluites de gladiadors, uenationes. Panem et circenses: els ciutadans només pensaven a afartar-se i divertir-se. Des de dalt d’aquest monument tan ben conservat, hi ha una bona vista de tota la ciutat.

L’escultura metàl·lica d’un torero presideix la plaça: Christian Montcouqiol, “Nimeño II”. En una racó d’aquesta plaça, adossada a una paret, estudiem també una escultura ben insòlita: l’home de les quatre cames. Barbut. El seu cos és un fragment de columna (!). A la nit hi vam tornar, a l’amfiteatre: grandiós. Il·luminat, de colors, ara sembla un local de festa.

Havent dinat, visitem la Maison Carrée (Casa Quadrada). Quin temple romà! Intacte. Pefecte. Amb totes les columnes dempeus. Damunt d’un podium rectangular. A l’interior del temple veiem un documental excel·lent sobre la naixença de la ciutat (Nemausus).

Després visitem els Jardins de la Fontaine: hi ha unes boniques estàtues del món clàssic al voltant d’aquesta font. Les ruïnes del temple de Diana. Els terres de marbre, i amplis estanys d’aigua. Un tomb pel parc. Passejar-hi és una delícia.

I, des d’aquí, tirem amunt amunt, tot seguint un camí que és de primera, i que fa ziga-zagues. Dalt la carena hi ha la Torre Magna, que pertanyia a la muralla romana i que fa molt d’efecte. De defensa, ben conservada. La part inferior és octogonal. Al peu de la torre llegim una inscripció en provençal de Frédéric Mistral: Au front de la Tour Magno, Lou sant Signau es fa. [És a dir: Davant la Torre Magna, el San Senyal es fa.] La visita val la pena. Pugem fins dalt de tot de la torre, per una escala estreta de cargol de 140 esglaons. Una torre que domina tota la ciutat i la rodalia. Fotografies per al record. Hi fa molt vent; acabem ben despentinats.

Ara baixem el turó per un camí diferent. Ens perdem. Però ben aviat trobem el Castell d’aigua (castellum diuisorium), que buscàvem: restes d’una gran arqueta circular romana que recollia les aigües de l’aqüeducte i assegurava el repartiment de l’aigua per tota la ciutat.

Passegem. Es fa fosc. Sopem. I cap a l’hotel falta gent.

Divendres, 25 de novembre

Ens hem llevat molt d’hora. A quarts de vuit ja esmorzem. Dia núvol, amenaça pluja. Ergo, no fa pas un dia gaire agradable. Pugem al bus. Ens arribem al Pont du Gard: l’aqüeducte més alt de l’antiguitat. Això sí que és un aqüeducte. Amb molt de caràcter. Amb tres nivells d’arcs. Magnífica construcció romana. El riu Gardon baixa gros. Es nota que aquí hi ha plogut, i l’aigua es veu prou neta. Aquest pont formava part d’una canalització de cinquanta quilòmetres de longitud. Es posa a ploure. Però hi passegem. A les parets del pont, tots hi busquem la llebre (o és un fal·lus?) de la llegenda provençal, gravada en una carreu. Continuem la nostra ruta cap a Orange.

Orange. És una localitat petita que pertany a la Provença. Neta i endreçada. A la plaça Des freres Mounet, una escultura, que és una al·legoria al teatre. Aquesta ciutat és molt coneguda pel fet de tenir el teatre romà mes bonic del món. Un teatre com els déus manen. Superb. L’escena, en un estat excepcional de conservació. L’estudiem: cauea. orchestra. postscaenium. proscaenium. pulpitum. scaena. summa cauea. media cauea. ima cauea. uellum. Resseguim tots els espais del teatre. I hi contemplem la presència d’August en una fornícula, a la part més alta de l’escena. Comprem alguna coseta a la botiga del teatre. Sortim.

Havent dinat, a peu, anem cap al nord de la ciutat. Visitem, encara, l’Arc de Triomf, de tres arcs, ben airós. Erigit per commemorar la fundació d’aquesta ciutat. Decorat amb relleus de temes militars. Batalles navals. Trofeus. Armes i despulles mortals. Bàrbars encadenats. Els romans contra els germànics i contra els gals. Una inscripció amb lletres de bronze. Hi fem les activitats que proposa el quadern de treball. Val la pena estudiar-lo perquè es té l’ocasió de conèixer un arc romà tal com era.

Són quarts de sis. Retorn a casa. Agafem l’autocar. Autoroute A9, La Languedocienne / La Catalana. La Jonquera. Autopista de Girona. Vic. Arribada a Olot. Del viatge, n’estem contents. Ha sortit tot tal com volíem. Omnia explorata habemus.

                                                                                                         Xavier Crosas Casacuberta

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s