Llest  [etimologia]

¿Es pot viure sense llegir? Sí, segurament…, però es viu pitjor. Es viu pitjor perquè la vida deu ser menys plena i més avorrida. Els qui llegeixen són, per sort, més llestos: uns escollits. Exagerem? Potser sí, però això és el que podria suggerir l’etimologia de la paraula llest.

L’origen d’aquest mot és en llatí vulgar lexitus, variant del mot culte lectus, que vol dir precisament “llegit”. Aquest lexitus va prendre el significat d'”escollit”, d'”espavilat”. Per tant, podem dir, sense por d’ofendre ningú, que els qui són persones llegides són també persones escollides.