Indret carregat de màgia. Una meravella de veure. Es tracta d’una espectacular agrupació de roques enormes, amuntegades i desordenades, que criden l’atenció. Tenen entre trenta-tres i seixanta-cinc milions d’anys. L’acció de l’aigua les va esquerdar, i els terratrèmols dels segles XIV i XV van fer desprendre aquests pedrots de la cinglera, que rodolaren vessant avall fins a dipositar-se aquí, a cavall entre la Garrotxa i Osona. Formen uns grans calls i balmes. En temps molt reculats, haurien estat habitades per camperols. I més tard, haurien servit d’aixopluc per al bestiar. (Els forats a les roques de 8 a 15 cm. en donarien testimoni.) Les deixalles (del bestiar) i la sedimentació les han tapades bastant. Es troben a la carena de la serra Armadans, prop del Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. La roca més gran l’anomenen pedra de la Comella o la Roca de les Cadenes, que és un doble monòlit de proporcions enormes. Lloc realment intrigant, singular, que convida a descobrir-hi la fesomia de cada roca. Visitant, aquí cal abstreure’s i veure-hi un poblat prehistòric important (?).

Aquestes altes roques reben el nom de Roques Encantades o Roques Encadenades. Heus aquí que fa una bona colla d’anys, el dimoni vivia en aquest lloc. Sota un gran pedrot, hi tenia el jaç. Quan estava avorrit, s’enfadava molt i molt. I aleshores s’ho passava d’allò més bé tot empenyent aquestes roques enormes pendent avall i seguidament escoltant l’espetec contra les cases de Sant Feliu de Pallerols. Pam!, pam! Ja veieu, doncs, que el dimoni estava ben divertit amb això.

Els veïns d’aquest poble van imprecar, amb els braços estesos, un  càstig contra aquest diable. Déu els envià un àngel com a protector perquè els alliberés d’aquest turment. I aquest, vingut més enllà dels cels, va lligar per sempre les roques amb set cordes. Conseqüentment, el dimoni ja no les va poder bellugar mai més. Al capdavall, li va estar bé.

Si alguna vegada hi aneu, allí podreu gaudir d’un espai de joc magnífic i ben gran. Visió de grans pedres, que es transformen en castells o bé agafen l’aparença d’animals fantàstics, bruixes amb nas de bec o fades de bella estampa, que en diades especials hi corren de nit a la claror d’unes torxes. Pedres per grimpar. Coves per descobrir. Els braços ben oberts per abraçar amb força els arbres. Construcció de cabanyes. Joc de fet i amagar, en què els nens hi criden i hi corren sense alè (trap-trap, trap-trap), xops de suor. Caceres d’ocells amb un tirador de goma de bona punteria. Estudi d’una fageda. Recollida de fulles de tons vermellosos, que el vent fa córrer. Observació dels habitants d’aquest bosc, per exemple, un esquirol, amic dels arbres enlairats i corpulents, que s’està atipant com un lladre: garranyic-garranyec, crunc-crunc, i tants animals diferents amagats sota les fulles. Cerca de fòssils i insectes. Adonar-se del soroll d’una fulla en caure, de l’aleteig dels insectes. Dels sorolls d’aquest bosc, les veus del bosc: el cant dels grills (ric-ric, ric-ric), les corredisses dels conills, els refilets i els cants dels ocells. Contemplació dels colors dels arbres, i els moviments i els sorolls de les branques. Abans de llevar-se la claror del dia, matem-hi gegants, o bé correm per totes bandes per viure-hi esgarrifoses aventures. Observació del vol dels ocells, que sorolla l’aire quiet. Lectura de contes de bruixes i follets. Cantar i ballar, si convé. Cançons i rialles. I a la llunyania, l’esquelleria sorprenent d’un ramat de vaques. I també cal destacar que el camí que uneix el Santuari de la Salut i Les Roques Encantades és deliciós.