CRIM A LA MASIA ELS ESQUEIONS¹

Ferriol, que actuava arreu del Collsacabra i de la Selva, per boscos i cingleres i pel camí ral de Vic a Olot, va ser un saltejador de camins i un bandoler molt rellevant durant al primer terç del segle XIX. I assassinava els viatgers. En fi, n’havia fetes de tots colors. El text següent ens permet conèixer una sagnant malifeta d’aquest bandit a la masia Els Esqueions, en què Ferriol va assassinar tots els seus estadants: tota una família sencera i treballadora, que vivia humilment de l’estalvi i de l’aprofitament de tot allò que la terra i el bestiar els oferia.

Els fets ocorreguts al mas haurien estat de la manera següent:

Durant una nit fosca d’estiu, el bandoler Ferriol i els seus dos ajudants, un dels quals només té catorze anys, surten d’amagat de la seva cova, propera a la font transparent del Corb. El grup voreja la feixa gran de la part de dalt i s’encamina envers la masia dels Esqueions, que els és molt propera. Arribats allí, volten la casa amb la voluntat de robar. Gairebé el silenci es pot palpar. De sobte, el lladruc d’un gos esclata; lladra amenaçadorament. El masover es desperta, salta del llit i d’una revolada es vesteix, agafa l’escopeta i baixa l’escala ben de pressa fins arribar al portal. Obre la porta i topa,  davant per davant, amb els bandits. Es barallen a mort, i tot seguit el capitost Ferriol, fort, poderós, li etziba una ganivetada mortal al coll, abatent-lo allí mateix.

Aleshores l’assassí entra precipitadament al casal. L’esposa tot xisclant dona crits d’auxili; i s’agafa de les mans amb la filla, una davant de l’altra. Plenes de terror, miren de fugir corrent amunt i avall. El malvat Ferriol s’hi llença al damunt. Amb un crit esgarrifós, hi perden la vida, la mare i la filla. Desgràcia i mort. Els crits d’espant de la mestressa fan que el pastor i la minyona es despertin a dalt més alt de la casa. Heus aquí que tots dos irrompen a la sala gran llançant un crit d’esglai. Bramulen de dolor. L’espectacle és esfereïdor. Ben espantats, es llancen contra la porta; això no obstant, allí són degollats amb un gran ganivet, el pastor i la minyona. Ai!, ai! Quina desgràcia!

Ben de pressa, els tres botxins rapinyen quatre coses de valor de les calaixeres, de les tauletes i de les robes.  I abandonen rabents el mas amb els sacotells a l’esquena. Quin mal han fet! I ara, mala mort els desitgem, a aquests maleïts! Ara bé, la història no acaba pas amb un final tan trist.

Els campanars de Collsacabra i de la Vall d’Hostoles repiquen per mobilitzar els pobles per perseguir els criminals. Ning-nang!, ning-nang! Ning-nang!, ning-nang! Tothom acut al clam d’aquest repic de campanes. De fet, transcorre poc temps d’aquest cas tan desgraciat, i els veïns de la contrada així es manifesten exultants: “Ja han detingut en Ferriol! Ha comès uns actes que sols mereixen forca.” “Quina sort! Ara el malvat pagarà la culpa per tot el mal que ha fet!”

Cal dir que no és pas estrany, doncs, que la gent se n’alegri, de la detenció d’aquest home odiós. La guàrdia el fa presoner immediatament, i el lliura a les autoritats. El judici és a Vic l’any 1828. Quina condemna té? Condemna a mort per a aquest assassí. Ja veieu si n’era d’eficaç, la justícia. Tot seguit, del condemnat, en fan bocins. I van posar quatre trossos del cos d’aquest bandit en unes gàbies que van plantar en quatre indrets de Collsacabra: al Pla de la Salut, a Coll-ses-Viles, al Grau d’Olot  i al coll de Condreu, com a escarment per als bandolers i bandits. (Els vells de la contrada diuen que posaren el seu cap dins una gàbia de ferro, i el penjaren d’un roure alt i robust del davant del mas Els Esqueions, l’escenari del crim, perquè fos testimoni del fets.) Aquesta gàbia ara es troba al Museu Episcopal de Vic. ¿Us heu adonat, doncs, que la maldat mai no comporta una vida feliç sinó el tràngol d’un  càstig molt sever?   

1. Masia Els Esqueions: aquest mas està situat damunt la riera de l’Om, prop del Pont de Papalló, el qual fa de frontera entre les comarques d’Osona i de La Selva. Aquest mas, situat a la vall de l’Om, és abandonat al final de la Guerra Civil (1946/1950). Després de la Guerra Civil, el mas es va aterrar per aprofitar-ne els blocs de pedra per edificar el nou Hostal de La Devesa. Aquest hostal fou construït davant de la vella masia, que tenia el mateix nom, al peu de la carretera de Vic a Olot.El topònim Esqueions també el veiem escrit com Esquellons. Els grans pedrots que hi ha a prop del mas tenen l’aparença d’unes esquelles, de les quals provindria el nom d’Esquellons.
2. Personatges i fets d’aquesta relat és pura invenció. Ara, s’hi pot haver esquitllat alguna dada històrica amb la meva voluntat.

Xavier Crosas i Casacuberta