RUPIT, JOIA VELLA DE CATALUNYA

És ben cert: som un poble petit, de muntanya, avesat a suportar el fred de l’hivern. Una localitat simple i senzilla.  La gent, antigament, vivia de l’agricultura i de cuidar el bestiar i l’aviram. El diumenge era dia de mercat i s’emplenava de gent, s’hi feien tractes i s’hi bevia a l’hora del vermut. Ara la situació actual ha canviat: avui és diumenge i està ple de gent perquè el poble té molts visitants. Rupit es troba a vint-i-sis quilòmetres de Vic i a vint-i-sis quilòmetres d’Olot. I a cent quilòmetres de Barcelona. A la comarca del Collsacabra. Rupit és una joia vella, en paraules de Joan Triadú. I Josep Maria de Sagarra descriu Rupit d’aquesta manera: Rupit és un trosset de món enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra. A la pàgina web de l’Ajuntament es diu que el poble està envoltat per la riera de Rupit, boscos frondosos, balmes, tombes prehistòriques i salts d’aigua on es respira el silenci i la calma de la natura. Ara bé, el poble ha de desafiar l’inconvenient de la llunyania respecte als serveis més primordials com ara, la sanitat, el treball, l’educació, els comerços i l’oci. Per anar a qualsevol lloc hem d’agafar el cotxe. Això fa que tinguem una dependència de l’automòbil cada vegada més gran. Això és així.

RUPIT DES DE LA DEVALLADA

Al voltant de setanta persones hi residim d’una manera estable. La vida de poble ens agrada. No hi falta fes d’essencial. Carter diari. Metge i infermera, cada setmana. Al poble tothom es coneix, òbviament. Tothom es saluda de manera afectuosa en aquest entorn tan privilegiat i ple de quietud. Tu pots enraonar amb tothom. Vida lenta. Seguretat. Aire fresc. Netedat. Les olors. Els infants de l’escola s’ho passen bé aquí i fan que el poble estigui viu. La seva alegria i tabola rompen el silenci dels carrers. Si bé és cert que hi ha poc jovent, hi ha moltes coses per fer, com portar les granges, els hotels, les botigues, i construir i restaurar els habitatges. Viure-hi la jubilació. Fer passejos agradables. Amb el quisso o sense. Excursions per a veure el camp. Vaques. Bous. Ovelles.

Rupit és adorable, bellíssim, l’has de visitar. Rupit és un dels pobles més visitats de Catalunya, fins al punt que cada any atreu una quantitat molt nombrosa de turistes, senzilla i natural. En venen de tot arreu. Busquen la pau i la tranquil·litat, la bellesa del paisatge i l’aire pur. Un poble amb carrers i cases del segle XVI i XVII d’una gran bellesa. Pedra i fusta ben antigues arreu. Un poble que es manté fidel a aquesta estètica tan tradicional perquè mirem de conservar-la plenament com una santa relíquia. Aquí no hi ha semàfors ni senyals ni tampoc cotxes. Cal que hi passegis lentament, observant cada racó. El goig de passejar pels vells carrerons. Un gran mugró de penya que sobresurt damunt les teulades del poble, on encara observem les ruïnes de l’antic castell dels senyors de Rupit, construït circa l’any mil. Cases ben antigues, netes i endreçades. El campanar de l’església, que s’alça molt tot presidint el poble, on es puja dalt de tot per una escala ben estreta. El modest cementiri a l’ombra de les parets de l’església –sit terra tibi leuis. Portals sota els porxos. Balcons. Pedres ben posades. I les inscripcions gravades a les llindes dels portals i les finestres:

NON HABEMVS HIC DOMVM PERMANENTEM

SED  FVTVRAM INQVIRIMVS +S.P. 1308 C+).

                                                  [Finestra de Can Xumetra]

IESVS MARIA. ALTISSIMVS CREAVIT DE TERRA MEDICAMENTA,

ET VIR PRVDENS NON ABHORREBIT ILLA. STEPHANVS BEGUERIE 1688.

                 [Llinda del portal de Cal Mestre]

La riera de Rupit travessa el poble, ondulant, encaixonada en pedres grans, vora la qual hi havia hagut un arcaic molí fariner (capaç d’un rendiment de cent quilos de farina a l’hora). De fet, la riera separa el poble; mentre que un pont penjat, bastant llarg i enlairat i que gronxa una mica amb el pas de la gent, uneix els dos costats del riu.

I a prop, un entorn ple de cingleres ben altes i verticals. El cingle de Tavertet. El cingle de Castellet. El cingle de Casadavall. El cingle del Far (gran balconada damunt la comarca de les Guilleries plena d’arbredes). Hi podem fer llagues excursions per la vora dels salts d’aigua i les masies envoltades de prats (L’Avenc, Rajols, Salt de Sallent –de cent metres en vertical-, L’Agullola, Castellet, La Torre, L’Om), on no trobem forts desnivells. Ermita de Santa Anna. Santuari del Far. Heus aquí una  esplèndida i contínua panoràmica, amb una bona vista del pantà de Sau, El Montseny, pantà de Susqueda i Les Guilleries. I per la banda de Cantonigròs, els cingles d’Aiats i el Santuari de Cabrera (balcó de la plana de Vic). No es pot demanar més.

El procés cíclic de l’any al Collsacabra és marcat per les quatre estacions i està lligat als costums i les festes tradicionals propis:

Primavera. Estació d’un sol rutilant, amb l’esclat d’una vegetació plena de colors, amb gotellades abundants. Temps de brotada. Arbres ufanosos. Estiu. Temps de molta feina a pagès. Cel blavíssim. Gaigs. Tudons. Tórtores. Perdius. Tota la contrada fa olor de farigola. L’estiu és càlid, no fatiga tant, amb matinades de sol acollidor i nits d’una fresca agradabilíssima. Josep Pla també en parla, de l’estiu al Collsacabra: L’aire hi és fi, el país és sec, la calor no hi existeix –viure amb l’americana posada i dormir amb una flassada al llit- es donen aquí perfectament. Fenomenal. Tardor. Primers cops de vent que treuen els visitants de la nostra contrada, festes populars: La Castanyada i Tots Sants. Els boscos s’omplen de bolets. Paisatges multicolors, vivíssims, de tons groguencs o vermellosos. Hivern. El sol no sap encara d’escalfar. Els prats. Les herbes. Ni una grana als camps, ni una cuca; ni una fulla verda als marges. Enduriment del clima: terra glaçada. La nevada hi és indispensable: meravellós paisatge hivernal, i Nadal, amb aire de gebra. Josep Pla es queixa de l’hivern al Collsacabra: Si no hi fes tant de fred, allà on s’estaria bé és a Collsacabra. Collsacabra és únic!

Els visitants també compren al poble i hi mengen: una taula neta, embotits de molta qualitat i de la terra, botifarra i costelles a la brasa amb fesols i allioli, pa blanc fet amb llenya, bon vi, una copa de ratafia ben freda amb carquinyolis i el cafè. Qui se’n va de Rupit?

Xavier Crosas Casacuberta

Advertisement

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s