MOR PAOLO ROSSI, EL BOMBARDER AZZURRO

PAOLO  ROSSI, EL BOMBARDER AZZURRO ALS 64 ANYS

De què el coneixem Paolo Rossi (Prato, 1956)? Els seguidors del futbol, que ja tenim una colla d’anys a sobre, sabem que  va ser un  excel·lent futbolista italià, que ocupava la posició de davanter centre. Va jugar en equips diversos: Como, Vicenza, en què va fer el seu debut amb dinou anys i hi va estar tres anys, i la Juventus, durant quatre anys, amb dues lligues, una Recopa i una Copa d’Europa. Més tard, Milan i Verona. L’any 1980 va ser inhabilitat durant dos anys per l’escàndol de les quinieles negres o Totonero. (Una bona colla de jugadors, entrenadors i directius s’hi van veure implicats.) Superat aquest tràngol tan vergonyós per al futbol italià, l’entrenador Enzo Bearzot va creure cegament en Paolo Rossi. I aquest va ser l’heroi del tercer títol mundial d’Itàlia, de la fúria blava.  Campió del món amb la selecció italiana l’any 1982, al Mundial de Futbol d’Espanya, en què va ser el màxim golejador amb sis gols. (Paolo Rossi, el martell contra Brasil dels Zico, Sócrates i Falcao, una selecció molt potent aleshores, amb un “hat trick i tot, a Sevilla.)  Rossi va fer plorar el Brasil, que és el títol de la seva autobiografia. Els brasilers no oblidaran mai els tres gols que els va marcar. I, seguidament, aquell mateix any  aconseguia la Pilota d’Or.

PAOLO ROSSI

Ha estat considerat un dels millors davanters de tots els temps. El gran bombarder azzurro, el capocannoniere. Un dels futbolistes més rellevants dels anys vuitanta. En una ocasió, Paolo Rossi va explicar en el programa Che Tempo Che Fa de la RAI, que a Brasil el reconeixen encara i no pot agafar el taxi; cap taxista el vol portar. En una ocasió en què Rossi es trobava de viatge a Brasil, un taxista de Sao Paulo el va conèixer i, forçosament, el va fer baixar del taxi al bell mig del carrer (!).

Paolo Rossi era un jove de la Toscana, que tenia un físic impropi d’un futbolista perquè era remenut. Se’l veia trencadís i poc dotat físicament. Rossi, amb 61 anys complerts,  comenta els inicis futbolístics de la manera següent: Jo era un noiet quan em van dir que la meva salut no em permetia de jugar, com tampoc la meva constitució física perquè era poc robusta. Però no m’ho vaig creure. Els meus somnis eren més forts que els obstacles. Vaig treballar molt dur i vaig creure en mi mateix. Vaig afrontar tots els obstacles amb el cor obert i, un dia, el somni es va fer realitat. Has de creure en tu mateix, treballar dur, respectar els altres i, finalment, el teu somni es convertirà en realitat. I encara, en una entrevista per als mitjans d’Argentina, va comentar el fet següent: durant una concentració amb la selecció italiana, i com que estava tan flac, uns cinc quilos per sota del pes normal, els tècnics varen decidir d’alimentar-lo d’una manera especial. I totes les quaranta nits d’aquella concentració tan llarga, el cuiner, el metge i el massatgista passaven per la seva habitació i l’hi portaven un got de llet calenta i una porció de pastís de poma (sic). Era la manera de fer en aquell moment; ara, però, és el dietista el qui porta molt bé tots aquests temes.

Convé destacar que era una rateta de l’àrea, hàbil i molt viu, que sabia treure profit del seu físic més aviat esquifit, de poc més de 1,74 metres. Un davanter centre diferent als habituals, que sempre són corpulents i alts i amb una bona rematada de cap. Rossi, però, era un oportunista, un caça gols extraordinari.  No tenia un xut potent, però era letal a l’àrea petita. Tenia un talent inqüestionable, intel·ligència, gran velocitat i molt bona visió tàctica. Precís en els moviments. Bon driblatge. Sabia estar sempre al lloc oportú per fer el gol.  

Qui és que no recorda la final del Campionat del Món del 1982 a Barcelona? Qui no hi recorda els gols de Paolo Rossi? Aquell mundial va fer que Rossi esdevingués un jugador immortal. Un campionat que perdura al cor dels italians. Recordem també la presència i la gran exaltació del president italià Sandro Pertini a la final del campionat: Pertini, dempeus, amb les mans enlairades, amb el crit inoblidable de “Campions del món! Campions dels món!”

ITÀLIA, 1982. Dempeus, de dreta a esquerra: Dino Zoff, Francesco Graziani, Giuseppe Bergomi, Gaetano Scirea, Fulvio Collovati, Claudio Gentile. Ajupits,d’esquerra a dreta: Bruno Conti, Paolo Rossi, Gabriele Oriali, Antonio Cabrini i Marco Tardelli.

Actualment, Paolo Rossi es dedicava a participar en actes benèfics i a comentar partits de futbol a la cadena Sky Sports d’Itàlia. Propietari d’un negoci d’agroturisme en una propietat molt bonica de la Toscana, on produïa oli i vi, i hi llogava uns apartaments. Ara, aquest jugador tan genial  ha jugat el seu últim “partit” en algun lloc serè i tranquil, i de molta anomenada.

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s