JOSEP PLA I EL COLLSACABRA. DIARI DELS SEUS VIATGES*

Josep Pla (1897, Palafrugell- 1981, Llofriu), ha estat un gegant de la literatura catalana. Periodista, escriptor i viatger incansable. La seva obra completa, la qual l’editorial Destino publicà, ocupa quaranta-cinc volums, i més de trenta mil pàgines, llibres. I s’ha de tenir en compte que Josep Pla també deixà constància del seu pas per Collsacabra en aquesta obra magnífica i monumental.

CARRER DEL FOSSAR DE RUPIT

Pla va fer tres viatges d’uns quants dies per Catalunya des de l’Empordanet, que n’és el centre de partida: Barcelona, Andorra i Perpinyà. Pla es desplaça sempre en autobús, amb molta lentitud. Amb parada a gairebé totes les localitats que es troben en el camí. De poble en poble. Els visita d’una manera molt normal, feliçment, i com si no fes res. Ens diu que viatja per formar la seva intel·ligència i enriquir la seva sensibilitat. Mira d’explicar d’una manera coherent i molt personal el paisatge fascinant  de Catalunya i els homes que hi habiten. Heus aquí, doncs, que Pla ens ha deixat un diari de viatges molt interessant, ben documentat i ple d’anècdotes; consegüentment, molt divertit de llegir.

Josep Pla i el Collsacabra / Fotografia de http://www.nuvol.com/
JOSEP PLA [nuvol.com]

En el viatge força llarg que fa a l’estiu, de l’Empordanet a Perpinyà, i que no ens fa saber quants dies hi dedica, les etapes en són les següents: L’Escala. Empúries. Roses. Banyoles. Girona. Besalú. Olot. Castellfollit de la Roca. Camprodon. Sant Joan de les Abadesses. Collsacabra. Vic. Ripoll. Puigcerdà i Andorra, l’any 1943. És a l’estiu.

Abans d’arribar a Collsacabra, fa nit a Olot. Pren l’autobús d’Olot a Vic que passa per les terres de Collsacabra. Es lleva molt d’hora amb la intenció d’anar a Rupit. Dia esplèndid. Fa el viatge amb un grup de pagesos carregats amb farcells, coves, sacs i sacotells, i un somier, i tot, que viatjarà al sostre de l’òmnibus. I sent que una pagesa diu:

– Venim de mercat d’Olot. Hi havia tanta gent, que el meu marit no sabia per on començar ni el que havia de fer. Les cames li tremolaven; semblava esporuguit.

A l’autocar, Pla hi coneix una senyoreta, la majordoma del rector de Pruit, amb qui té un diàleg animat i savi. “Sembla una perdiu grassa”, Pla jutja així la dona. Pateix de quatre o cinc malalties (pressió elevada, el fetge, l’estómac, la bufeta, el cor…) i està molt delicada. (Ha fet tres dies de metges a Barcelona. De fonda.) “A Collsacabra, a l’hivern s’hi està molt bé”, diu la dona. “Alguns propietaris s’han arruïnat perquè a l’hivern s’hi està molt bé vora del foc, menjant i dormint. Si neva, millor. Com més neu cau, més llenya al foc, més botifarres amb mongetes i més vi escalfat.”

L’autobús avança de pla lentament, enmig de camps de blat ben cultivats: Les Preses. Sant Esteve d’en Bas. Hostalets d’en Bas. El país és deliciós, d’una frescor divina. Els arbres, els camps de blat de moro, l’herba dels prats, tenen, tocats pel sol del matí, una lluentor fascinant. Hi ha una pau prodigiosa, una pau d’animal rumiant. Per entre prats frescals, d’un verd tendre, dolç amable. (…) El verd bronzejat dels faigs baixa dels vessants de les muntanyes. En els punts més alts es destaquen les siluetes verd fosc dels avets. Els sembrats són encara aiguosos i glaucs. I ara, carretera costeruda. Després, l’autobús fa una parada, i Pla queda fascinat per l’oïda de les esquelles llunyanes, somnolentes, de les vaques. El dring d’esquelles de les vaques els indica l’arribada a La Casassa de Pruit, una de les masies més grans i de més terra del Collsacabra. I continuem: la masia de Corriol, una mica més avall. La finca La Fontana, a la llunyania, enmig del bosc. I la caseta del peó de la carretera. Des d’aquí, Josep Pla, agafa la carretera, a peu i amb la maleta a la mà, cap a Rupit. En aquest moment, Pla fa una descripció formidable i personal de Collsacabra, que no em sé estar de reproduir-la aquí:

Quan hom es col·loca a Collsacabra, al centre la vall, la cassola encara es fa més visible. És una comarca natural, una mena d’immens baluard tancat per un cinyell de muntanyes. Aquestes muntanyes tenen una qualitat que les distingeix  de les muntanyes cèlebres: no són monstruoses. Tenen el llom afuat, el seu perfil horitzontal és sedant, estan admirablement ben posades sobre la terra. (…)

La meravella de Collsacabra són els seus arbres –que cent anys enrere devien ésser molt més espessos. De tota manera algun se’n conserva. En els llocs ombrius, posats d’esquena al sol, els faigs i castanyers cobreixen els vessants. Aquests arbres tenen un color verd clar, i quan els toca el sol, aeri. Els roures, alguns molts vells, els nobilíssims roures, cobreixen els fondals, els barrancs. Les seves masses arbòries, d’un verd fosc, bronzejat, destaquen sobre prats en pendent, d’una idíl·lica dolçor. En els fondals, la vegetació és de vegades tan espessa que hi sura, a dins, com una llum d’aquàrium, un verd poma desmaiat, difús, suavíssim. Els oms, els freixes, els boixos, els avets, matisen amb la seva presència la fronda severa i elegant de roures i alzines. (…)

Collsacabra és realment una cassola, aguantada a llevant i a ponent per dues espines muntanyoses paral·leles, afuades i llargues. Hom entra en aquesta vall, situada a mil cent metres, i se sent com resguardat. Les muntanyes que la volten no són pas altes ni tenen la  verticalitat obsessionant que presenten, sovint, les valls alpines o pirinenques. Hom s’hi troba guardat, però no ofegat. No he pas sentit mai la temptació d’escalar les muntanyes ni de dominar aquestes enormes berrugues de la crosta de la terra, i això fa que les muntanyes m’hagin molestat menys del que permanentment tenen projectat. De tota manera, vull donar testimoni del meu agraïment a les muntanyes de Collsacabra per la seva discreta alçària.

CINGLERA DEL FAR

En seguir el camí cap a Rupit, Pla es troba un pagès, un home petit, sec, amb bigoti, i li pregunta per Pruit, que cap on cau. “El poble no cau cap enlloc. És inexistent. El poble és tot això que vostè veu”, li respon el pagès. Pla no veu cap poble, només camps, boscos i masies. “Doncs això és el poble de Pruit”, afegeix encara, el pagès. Pruit com a poble no existeix. Hi ha l’església, la rectoria, l’escola i l’Ajuntament. Les cases del poble són esbargides per la rodalia i no hi ha, per tant, ni carrers, ni urbanització, ni clavegueres, ni vigilants. La gent de Pruit parlant dels veïns de Rupit diuen: A Rupit, molta gana i poc delit. A Collsacabra hi ha dos pobles que existeixen – Rupit i Tavertet- i dos pobles que no existeixen: Sant Pere de Falgars i Pruit. Apa!, en un moment Pla arriba a Rupit.

Josep Pla decideix de passar dos dies a Rupit. I diu a si mateix: “Ara haig de buscar-hi un allotjament.” S’està a la carnisseria, que al mateix temps és fonda, cafè, estanc i magatzem (de llenya, de carbó i de soques de bruc per fer-ne pipes) i un lloc de pas, també. És un establiment ben situat, a prop de l’església, de la rectoria i de l’escola. A Pla, li agrada el poble. Li venen ganes de quedar-s’hi uns quants dies. Quin poble! Aquest sí que és poble prodigiós, per les cases, pels carrers. Antic de veritat. No es cansa de mirar-lo. “No me’n mouria mai”, pensa. A més, s’hi troba tan bé que se li acaben les ganes de caminar. I quins carrers! Aquests carrerons estrets, amb cases de pedra ben antigues al peu del gran rocam, damunt del qual hi ha les restes d’un castell. Pla, doncs, troba que el nom de Rupit li és ben adequat (perquè Rupit ve del llatí rupes, que vol dir roca.) Poble medieval, però viu, net, endreçat i amable. Poble arcaic. Bonic. Deliciós. D’esquena a tramuntana, de cara al sol, a migdia. Davant del gran panorama de Les Guilleries i el Montseny.

Adéu a Rupit. amb l’autobús emprèn la marxa cap a Vic. El paisatge és molt verd: bosc, prats i conreus. Arriba a Les Vilas –una gran masia amb una petita, deliciosa església romànica al costat i un minúscul cementiri, amb uns xiprers vells, esvelts  i elegants. Li fan saber que Les Vilas són habitades per Lluís Fatjó, de Vic. Masia d’una gran vacada, una eugassada i uns prats i uns camps i un bosc admirablement ben portats. El conjunt de les Vilas és de bon veure. Pla ens diu que a La Casassa, Corriol i Les Vilas encara hi ha records molt vius de la segona guerra carlina (1846-1849). Casalots que foren habitats, llargues temporades pel general Francesc Savalls, que hauria recorregut aquests camins amb el seu cavall blanc, tot brandint una gran sabre francès. I ara l’autocar fa la primera parada a la masia del Bach. Gran casa senyorial de tres pisos. Una masoveria afegida a la casa. (Mas documentat des del segle XII, i restaurat al segle XVIII.) Tot plegat és molt gran. (En català obac o bac vol dir paratge poc assolellat, ombrejat, humit, una mica secret, frescal.  Així és en efecte aquest lloc.) A Cantonigròs, apareix a ponent la Plana de Vic, que vista de lluny, és inoblidable.

MAS CORRIOL

_______________________________________________________________________________________

L’any 1951, Josep Pla dedica a Rafel Puget (1873-1945) un llibre en què recull amb tot detall la vida, opinions, notícies i anècdotes de Rafel Puget. Una transcripció de les memòries familiars. Relat esplèndid del gènere biogràfic: Un senyor de Barcelona. (Biografia apareguda primer en castellà, el 1945, i l’edició en català, l’any 1951.)  El senyor Puget era cerdà per part del pare -de la Cerdanya francesa, doncs. Fill d’una nissaga d’industrials del tèxtil. Primer s’instal·len a Vic; i més tard, es traslladen a Manlleu.  I per part materna era de Manlleu, d’una de les cases més antigues: casa Munt.

Josep Pla i Rafel Puget fan amistat després d’unes visites a Barcelona i a Corriol de Rupit; es proporcionen companyia, suport, afecte i entreteniment. Converses llargues, inesgotables. Amb una memòria prodigiosa, el senyor Puget li explica anècdotes  i vivències; a vegades, amb humor i fantasia. I Pla sols es limita a fer un recull ben escrit, amè i excel·lent, de tot plegat. N’és una mostra el fet següent: Puget solia dir que, quan veia un pagès en actitud pensarosa, i aquest pagès era el seu masover, es posava a tremolar com una fulla d’arbre. Li deia a Pla:

-¿En qui creieu que pensen els pagesos quan a l’hivern, arraulits a la vora del foc, es passen hores i hores en actitud meditabunda i pensarosa? El pagès no pensa en més que enganyar l’amo sigui com sigui i passi el que passi.

Rafel Puget explica que la mare compra la finca de Corriol de Rupit, a Collsacabra, perquè la família està enamorada del fets del segle XIX. El Collsacabra era un país que havia viscut intensament la segona guerra civil carlina. El record de Francesc Savalls hi era molt viu. Moltes persones l’havien conegut. Francesc Savalls i el general de brigada Huguet convertiren la comarca en una fortalesa imbatible.

Rafel Puget ens explica el primer viatge que fa de Vic a Olot, l’any 1891, una jornada sensacional, grandiosa:   

El viatge era sensacional, grandiós, fascinador; de Manlleu a Olot tardàvem divuit hores i fèiem la travessia muntats a cavall dels matxos del Reiet de Vic, que tenia una gran quadra d’animals de bast. Sortíem  quan encara fosquejava; feia fred i ens cobríem les orelles  morades amb les bufandes grosses i peludes del temps.

Quina manera de viatjar, Déu meu, plàcida i agradable! El camí es feia en quatre etapes: la primera s’acabava a  L’Esquirol, o sia a Santa Maria de Corcó. En arribar-hi ens dirigíem  a l’Hostal del Botiguer, que era excel·lent. A la vora del foc, hi esmorzàvem de forquilla: truita de mongetes, una botifarra i una amanida del temps. Després, les postres i el vi ranci. Quan sortíem de l’hostal per muntar altra vegada en els matxos, vèiem el món tocat per la puresa i la dolçor matinal, a través del cristall de l’aire fi.

La segona etapa ens portava a l’Hostal de Ca la Rotllada. Hom donava un bon pinso als animals, i els viatgers ens assèiem a taula a dinar: sopa i carn d’olla suculenta –amb l’orella i cua de porc, la cuixa d’oca i la botifarra negra- i un entrant. Tot era fresc, senzill, gustós, de la més elevada qualitat, cuinat amb un interès extraordinari. Per postres, la grana de capellà: una nou, quatre ametlles, dues avellanes i quatre figues seques, que tant de gust donen a la boca. I cafè. Després els homes encenien la caliquenya i es reprenia la marxa.

CA LA ROTLLADA. CANTONIGRÒS

La tercera etapa era la més llarga i consistia a travessar Collsacabra i passar de Cantonigròs als Hostalets d’en Bas del Grau d’Olot. El camí era bo fins al Grau, on hi havia una casa. Després es baixava per un pendent perillós, fortíssim, sobre l’aiguavessant del Fluvià. Als Hostalets es menjava una queixalada per berenar, que solia consistir en quatre cargols  (o sia cargols ad libitum) a la vinagreta o una porció d’ànec, de pollastre o de colomí guisat amb una cabeça d’all o unes cebetes.

S’arribava a Olot negra nit, just a l’hora de sopar, que es produïa a la Fonda Estrella, que era l’establiment d’aquesta classe millor de Catalunya per aquell temps.

[…] El viatge de retorn, a conseqüència dels diners que la gent portava a les alforges cobrats en les transaccions de la fira, agafava un aire ple de perill i d’interès. Encara corria pel país una o altra banda de facinerosos que assaltaven els camins. El camí de tornada es feia amb l’ull obert i un dimoni a cada orella.

Rafel Puget a la seva finca de Corriol coneix moltes cançons de camp. Cançons de la gent, dels traginers, dels bosquerols, dels vagabunds. I es queixa que la gent deixa de cantar les meravelloses cançons del país, de la terra. També Rafel Puget entra en qüestions electorals. Pruit és un ajuntament de masoveries disperses; Rupit és un poble concentrat, en gran part en un nucli; Tavertet és un ajuntament remot i inassequible. I foren els vots del Collsacabra els qui fan decantar la balança a favor seu. Durant molts anys va poder disposar dels censos electorals dels vots de Pruit, Rupit i Tavertet. Pagant és clar… I d’aquesta manera, s’imposava a les eleccions en el districte de Vic. Segurament pensareu que aquesta manera de fer no era pas justa. Però llavors les coses anaven així.

Rafel Puget també va intervenir en la tramitació i construcció de la carretera de Vic a Olot, que va obrir per a tothom una de les comarques més boniques de Catalunya. Puget va moure tots els fils que tenia al seu abast per tal de construir la carretera d’ús públic que unís Vic i Olot, i amb l’objectiu també de facilitar el camí fins a la seva finca de Corriol de Rupit. L’any 1897 la família Puget, amb gran goig, puja en tartana al Collsacabra. Tot un esdeveniment entre el veïns. I després de vint-i-cinc anys de treballs, l’any 1922, es fa la inauguració de la carretera Vic-Olot, ja definitivament acabada.

A Corriol, al Collsacabra, Puget hi passa hores molt agradables. Quin indret tan amè hi tenia! Amb la seva esposa, fa estades al mas de set mesos de l’any. Fins l’any 36, fa vida entre Barcelona, Manlleu i Collsacabra. Convé destacar que Corriol és una masia molt gran, oberta a quatre vents, orientada al sud, amb dues fileres d’arcs superposats a la façana i unes galeries assolellades magnífiques. Mostra genuïna de la casa rural catalana. Mireu com Rafel Puget parla de la casa de Corriol i del seu entorn:

“La masia de Corriol és espaiosa; és una casa de senyors plena de gràcia popular. És fresca a l’estiu, i la l’hivern s’hi pot fer un bon foc. En el país hi ha una cosa fascinadora: els ocells, pinsans, caderneres i cucuts, que són abundantíssims al voltant de la casa. (…) Corriol satisfà el meu gust de la vida contemplativa. Sempre m’ha agradat badar davant el pas dels núvols. Els arbres vells, els adoro. Els joves, em semblen fills meus.”

_______________________________________________________________________________________

L’any 1960 Josep Pla, Joan Teixidor i el fotògraf Ramon Dimas, amb el propòsit de fer una guia general de Catalunya, varen fer un viatge en automòbil llarguíssim tot visitant una quantitat de paisatges urbans i agraris inacabables (sic). L’edició d’aquesta guia en català aparegué l’any 1971.

Josep Pla hi descriu el Collsacabra d’aquesta manera:

Al nord-est de la Plana de Vic, cobrint l’enclavament muntanyós situat entre aquesta comarca i les terres d’Olot, se situa la comarca natural de Collsacabra, que és una de les més belles del país. i parla de la carretera de Vic a Olot, que travessa Collsacabra: Serralada de Cabrera. Aiats. Ca La Rotllada. Cantonigròs. Tot aquest vessant de la Plana és d’un pintoresc bellíssim, amb dilatades panoràmiques sobre les terres de ponent, amb nombrosos accidents naturals i múltiples torrents que van a parar al Ter. I heus aquí que ara esmenta la localitat de L’Esquirol, respecte a la qual explica l’origen de la paraula “esquirol” amb el significat d’un obrer en vaga. El fet és el següent: en una de les primeres vagues que es produïren a Manlleu, els empresaris cridaren la gent de L’Esquirol per substituir els vaguistes. A aquests obrers, els anomenaren “esquirols” perquè eren de L’Esquirol. Després, aquesta paraula s’ha aplicat, a tot el món, a la mà d’obra en vaga.

Pla ens explica l’origen de la localitat de Cantonigròs. De primer, era un hostal de dimensions considerables. A l’època de les tartanes, era lloc d’aturada forçosa en el camí de Vic a Olot, tant d’anada com de tornada. I al voltant d’aquest establiment s’ha creat un poble turístic ben important. La situació de Cantonigròs és d’una magnífica bellesa. I la carretera entra a Collsacabra per la masia del Bach. Després, Les Vilas. La contrada és una mena de cassola de terres altes, rodejada de muntanyes. Altura mitjana de mil metres.

PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS

Pla considera que el Collsacabra hauria estat un temple de natura abans de les tales d’arbres. Encara conserva una meravellosa riquesa arbòria. La més bella botànica de la Catalunya interior. I aquí Pla esmenta el poeta Josep Maria de Segarra perquè fa més bé que cap savi un inventari d’aquesta riquesa botànica:

La soca de l’alzina, front de vella,

i el faig verd d’aigua i enamoradís,

i el roure, fulla seca i cassanella,

i el pollancre estirat i socallís,

i el vern, música fonda i copa viva,

i el trèmol, que no atura el tremolor,

i el beç, fulla de neu i tronc d’oliva,

i el pi, grapada verda de verdor,

i el castanyer, encantada pampolada,

i el freixe, que és tot nervi i brancadret,

i l’om, trema rissada i refilada,

i més amunt, la pompa de l’avet

En últim lloc, Josep Pla explica que Collsacabra proporciona una tranquil·litat deliciosa, molt rellevant. País protegit per muntanyes que l’envolten. Tancat en ell mateix. Al sud, Les Guilleries i el Montseny amb el Matagalls. Al nord, els Pirineus. Quatre municipis: Rupit és un poble ben antic, amb un nucli urbà pintoresc de carrers empedrats i cases rústiques, bellíssim. Pruit és un poble inexistent. Format per masies escampades en el seu terme. Algunes són molt belles, d’una arquitectura plenament integrada al paisatge. Corriol és una de les masies més rellevants, i més típiques. Cantonigròs respira modernitat i bon gust. Bonica població d’estiueig. Torres i xalets de pedra o d’obra embelleixen aquest poble. Des d’aquí, es té una bona visió de l’Esquirol i de tota la Plana de Vic. Tavertet és una localitat rústica, situat sobre el rocam abocat al Ter, de gran cingleres. I el país té el Santuari de Cabrera, orientat a l’oest. Arriba gairebé a mil tres-cents metres. Balcó magnífic de la Plana de Vic. ¿Us heu adonat, doncs, que el Collsacabra bé val una visita? Si algun dia aneu a Collsacabra, penseu a fer una visita a tots aquests llocs que Josep Pla ens proposa, i que tenen més de tres-cents anys d’antiguitat. Ja veieu si n’és, d’interessant, aquesta contrada. Així, doncs, sols cal desitjar-vos que la visita us sigui ben plaent.

       Xavier Crosas i Casacuberta

       Rupit, 2021

Bibliografia:

Josep Pla, Viatge a la Catalunya Vella. Destino, Barcelona (2004)

Josep Pla, Tres Senyors (Un Senyor de Barcelona). Destino, Barcelona (2004)

Josep Pla, Tres Guies [Costa Brava. Mallorca, Menorca i Eivissa. Catalunya]. Destino, Barcelona (2004)

(*) Aquest article ha estat publicat de manera reduïda al Magazín de El 9 Nou [27 d’agost del 2021]: https://web.el9media.cat/images/2021/08/privat_9magazin_20210827_OSO.pdf

VAQUES DE CARN ALS PRATS DE COLLSACABRA

EL BACH DE PRUIT [COLLSACABRA]. GRANDIÓS I SÒLID.

Escrigui el seu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s