Franz Anton Beckenbauer (Munic, 1945) personifica el futbol alemany. Neix a Baviera, a la ciutat de Munic, en una Alemanya empobrida i destrossada per la guerra. Al Munich 1860 comença a fer córrer la pilota jugant de davanter. Per raó d’una bufetada de l’entrenador, se’n va d’aquest equip. El Bayern de Munic el fitxa. Debuta a la Bundesliga la temporada 1965/1966. El seleccionador nacional Helmut Shön, en veure la gran personalitat i la capacitat ofensiva que té, el mou al centre del camp. Hi fa un paper rellevant amb el xut a llarga distància i les entrades a l’àrea contraria. I també fa gols. Ànima i motor de la selecció alemanya. Mana i decideix. Capità en el Bayern. Entrenador de la selecció alemanya. President en el Bayern. Arreu té èxit, arreu triomfa.
A Roma (Mundial del 1990), es converteix en el primer, i fins ara únic tècnic, que guanya un campionat del món com a entrenador, després d’haver aconseguit una altre campionat del món com a capità.

Franz Beckenbauer (Fotografia de FC Bayern München)
Beckenbauer llueix molt jugant darrere de la línia defensiva, sense marcar ningú en concret. (A aquest defensa, se l’anomena “lliure”.) Jugador elegantíssim. Atlètic. Excitant i lluminós. En cada moviment que fa al terreny de joc exhibeix una gran pulcritud. Director absolut del joc des d’una posició endarrerida. Jorge Valdano en comenta el següent: “El lloc de lliure li era un espai molt còmode; actuar de defensa li era massa fàcil, atès que tenia molt talent”. Enlluerna tothom amb una tècnica excel·lent, superlativa. Amb el cap enlaire, sense mirar la pilota, la condueix amb molta facilitat i també controla plenament la situació dels companys. Que bonica la finor del seu joc! I com treu amb facilitat la pilota des de la defensa! Sap sempre on ha d’enviar-la, amb unes passades excelses de cinquanta metres. Crea escola a tot el món per la seva fina tècnica i pel comportament tan correcte –de joc net- que té durant els partits. Aquest posat altívol i presumptuós, d’un gran carisma també, el postula com a comandant indiscutible de l’equip. L’anomenen amb el sobrenom de “Kàiser”. Director de tot el joc defensiu del Bayern i de la selecció alemanya. N´hi ha que diuen que “Beckenbauer pot jugar amb un frac, que surt del camp com un cigne”. Tanta és la seva netedat i exquisitat al camp. Tot un gentleman del futbol. Com que és molt intel·ligent, entén bé l’esquema de l’equip i l’organitza. Tot gira al seu voltant.
El millor lliure de la història. (Una posició que ja fa una colla d’anys ha desaparegut.) El seu joc canvia l’organització de la defensa: actua darrere de la línia defensiva amb l’objectiu de tallar el joc d’atac de l’equip contrari. N’és “l’escombra”. Ara bé, des d’aquí, munta unes incursions ràpides i inesperades que l’equip contrari no sap com parar-les. Ocupa un espai en el terreny de joc que és una plataforma de llançament perfecta. Escull el moment oportú per sorgir de la línia de defensa, crear superiorat numèrica i atacar amb un atreviment extraordinari. Un moviment de sorpresa, amb què també arriba a marcar molts gols. I té un xut precís i poderós. Aquesta llei de joc és l’aportació que va fer al futbol modern.
El futbol alemany, amb ell, viu els dies més feliços. (Juga cent-tres partits amb la selecció alemanya!) Aquell futbol ocupa totes “les cadires”; els equips alemanys dominen Europa. Algú assegura que “per guanyar-los, calia matar-los.” Una fornada de jugadors genials: Sepp Maier, Gerd Müller, Berti Vogts, Paul Breitner, Thomas Grabowski, Günter Netzer, Jupp Heynckes i Wolfgang Overat. Fan un futbol que agrada a tothom, i amb una bona preparació física: un futbol sacrificat, de conjunt, vigorós, noble. Veloç i tècnic, alhora.
ALEMANYA, CAMPIONA D’EUROPA 1972
Franz Beckenbauer és a la llista dels millors per mèrits propis, perquè el seu joc aporta conceptes nous. Personalitza la creació i el lideratge. Exigeix una preparació física eficient i promou un estil de gran qualitat tècnica. I ara observem que el joc es construeix sempre des de la defensa. En el joc de Franz Beckenbauer observem el concepte del futbol actual.

GERD MÜLLER I FRANZ ANTON BECKENBAUER (Fotografia de VarkskySports)