La llegenda és una narració popular que es transmet de viva veu. La llegenda d’aquest santuari marià mira d’interpretar-ne l’origen tot i que la informació n’és escassa i confusa. La història no explica l’origen del santuari per falta de documentació; sabem, però, que ja existia al segle XIII. Aquesta interpretació llegendària esdevé molt atractiva ja que els protagonistes són personatges lligats al lloc, i els esdeveniments hi són més o menys reals. Una llegenda que ja era popular al segle XVII, quan el dominic gironí Narcís Camós la va recollir en la seva obra “Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña”.

Fa set dies que vam partir navegant des de la costa catalana. Asseguts als bancs colpegem el mar amb els rems. La santa imatge de Maria Verge ens acompanya en aquesta navegació i hi envia un vent favorable. La nau corre amb el vent constant, segura. Però de sobte sentim un fort retruny. Ens desplacen les onades i les tempestes amenaçadores amb vents de tota mena i, malgrat tot, continuem remant. Amb quins núvols corona Déu el cel espaiós! El mar removent-se terriblement ens desvia del camí. La tempesta brama amb trons eixordadors que es precipiten contra nosaltres. Ai, ai, tenim assegurada una mort terrible. Unes onades molt grosses no ens permeten de tirar endavant dalt la barca. L’onatge ens porta amb el corrent ara cap aquí ara cap allà. Sentim de nou un fort retruny, i un cop de vent ens fa malbé la barca. L’embarcació tremola tota i s’esberla bruscament. I del cel s’aixeca la tenebra. Allí, enmig de la catàstrofe, postrats elevem de tot cor una súplica a la nostra Verge Maria: “Mare de Déu, a tu et supliquem. Sobirana, permet que visquem, que no ens perdis mai de vista. Tingues pietat de nosaltres. Et jurem per tots els sants que, si en sortim sans i estalvis, et bastirem sense entretenir-nos una ermita en el primer lloc que descobrim”. Tot seguit arribem a aquesta cinglera, pronunciada i abrupta. L’onada es retira davant nostre donant més terra i la nau s’encalla en un fons de roques, ben bé fins a la meitat. Viatge feliç! La terra hi és solcada de reguerons de diferent gruix.  Postrats la besem, i hi portem aquesta preciosa joia divina. La nostra Mare Verge s’alegra molt perquè primer de tot allí li construïm un petit oratori. Durant molt temps el veïnat de la contrada l’honora dempeus al voltant d’aquest altar. Una fe cristiana que creix molt i molt cada dia, i per això, passat el temps, edifiquem una capella ben digna per amor i respecte a la verge en aquest extrem del penyam per ara i en el futur.