Luigi “Gigi” Riva (Leggiuno –localitat de Llombardia-, 1944- Cagliari, 2024). Gran golejador sard dels anys setanta. Heus aquí que han passat una colla d’anys, però  encara el recordem prou bé. L’any 1963 fitxa per al Cagliari Calcio. El Cagliari millora en gran manera gràcies a la qualitat d’aquest jugador i als seus gols. En aquesta ciutat petita, hi brilla una estrella. Per als sards és el millor jugador del món. Un gran campió. Heroi silent.  Bell com un déu grec, de cabells arrissats, i amb un cos prim i atlètic.

En un equip ben petit com és el Cagliari Calcio (1962-1976), hi guanya la fama de ser un golejador excepcional, i molts clubs italians i també europeus miren de fitxar-lo presentant-li ofertes molt importants El volen cobrir de diners. I no ho aconsegueixen pas. Riva s’estima més no moure’s mai del seu club, del seu casal,  perquè considera que enlloc tindrà la qualitat de vida que la bonica illa de Sardenya li ofereix; allí, és clar, hi viu feliç amb la família. És ben conscient que els sards l’admiren, que estimen aquell home d’una sola peça, i aquest afecte val molt més que l’or. Per això ell declara: “Sardenya m’ha fet com sóc.” Riva representa Sardenya i també la viva realitat de tot el sud d’Itàlia. Un heroi no solament esportiu sinó també un model per a tothom. Una pauta de vida gloriosa, un exemple a seguir per als joves italians. Gigi Riba és el triomfador de l’Eurocopa 1968, i fins ara és el millor davanter italià. Una cançó dedicada a ell, de la qual escric una  estrofa de només quatre versos, evoca  el prestigi enorme que entre els seus tiffosi tenia: Es farà un gran festa. / El desig  de somniar tornarà. / Hi haurà alguna cosa per explicar, /  quan Gigi Riva retorni.

La temporada 1969/1970, Gigi Riva guanya l’Scudetto amb el seu Clagliari, amb una colla de jugadors prou coneguts com ara Beppe Tomasini, Angelo Domenghini, Enrico, Pierluigi Cera, Gig Pires…

Com és però, aquest jugador? Gigi Riva és l’estrèpit d’un tro (Rombo di tuono), el golejador més gran de la història de la lliga italiana, inimitable. Il bomber azzurro e del Cagliari. Un jugador que neix per al futbol, per fer gols. La força del seu peu esquerre és llegendària. “A Gigi Riva, el peu dret només li serveix per a pujar al tramvia”, així ho comenta Manlio Scopigno, entrenador del Cagliari (1969/1970). Un killer voraç dins l’àrea. Crea sempre el caos entre els defenses. Amb un instint innat per al gol. Eficaç, fort i veloç com una fletxa, talment un cavall desbocat. Jugador complet. Té audàcia, agressivitat, acrobàcia i dinamisme, i mai no el poden fer caure gràcies a la seva força física. (Encara que pateix tres lesions greus que l’obliguen a estar parat llargues temporades; I ja us podeu imaginar quin tràngol tan terrible!) En fi, és un martell ja sigui a pilota parada, amb un xut sec poderós, que feia estralls; o bé, en jugades d’atac molt ràpides. I també remata molt bé de cap les jugades. Conclou tot el treball de l’equip d’una manera espectacular. Ell mateix explica la idea del gol d’aquesta manera:

El gol és el que t’ajuda a passar una bona setmana, allò que t’anima, que et carrega les piles, que et dona ànims; el més important, el més valuós  per al davanter centre.

Quando Gigi Riva tornerà
Non ci troveranno ancora qua
Con la vita in fallo laterale
E il sorriso fermo un po’ a metà
Tornerà la voglia di sognare
Quando Gigi Riva tornerà