L’AGULLOLA DE SANT JOAN DE FÀBREGUES

L'Agullola de Sant joan de Fàbregues
L’Agullola de Sant joan de Fàbregues

Des de qualsevol pujol o carena dels voltants de Rupit es descobreix l’arrogant i espectacular Agullola de Sant Joan de Fàbregues, típica punxa roquera, tallada a pic i separada de la cinglera. Constitueix un dels penyals més característics de Collsacabra.

El poeta torellonenc doctor Fortià Solà va dedicar l’estrofa següent a aquest famós penyal sempre present en el paisatge rupitenc.

Penyal descomunal!

Després de la cinglera,

ets fita o ets senyal

de tanta gent feinera

que viu per aquests cims

de roquetars i abims?

*Text extret de  la ‘Guia Turísitca de Rupit‘, de Ramon Vinyeta i Ca l’Ample

LLINDES AMB MARQUES I ESCRIPTURES D’ALGUNES CASES DE RUPIT

A tot el municipi de Rupit, la pedra hi és predominant per totes bandes en la forma de roques, penyals, quers, còdols o codines. I per això, en tots els seus edificis, sense excepció, la pedra picada, les dovelles i els carreus, hi és present formant portals i finestres, llindes i escuts, cantells i marxapeus, columnes i barbacanes.

Oferim aquí una mostra d’aquestes llindes amb marques i escriptures d’algunes cases de Rupit que es poden veure per tots els carrers i places de la població.

 

Les dues primeres lletres d’aquest anagrama pertanyen al mot Jesús escrit en alfabet grec (Iésous), i la essa final de la inicial del mot llatí Soter , que vol dir “salvador”. El traç superior s’interpreta com el signe de l’Esperit Sant. Aquest marca es va crear a finals de l’Edat Mitjana.

Localització:  Can Jaume (finestra) i Can Meliton.

Can Jaume de Rupit (finestra)

 

Monograma de Jesús combinat amb el signe de la creu.

Localització:  Can Pastoric,Can Rovira i Can Jaume (finestra).


 

 

És una forma del monograma de Crist, que era molt habitual a l’inici del cristianisme. Són les lletres gregues I (la iota) i la X (la qui) entrecreuades.

I –  Iésous (Jesús)

X – Khristós (l’Ungit)

Localització:  Can Jaume (en una finestra) i Can Meliton.

Can Jaume (finestra)

 

 

Les dues primeres lletres d’aquest anagrama pertanyen al mot Jesús escrit en alfabet grec (Iésous), i la essa final de la inicial del mot llatí Soter , que vol dir “salvador”. A la part inferior, hi ha gravat  també el record de la passió i creu de Crist amb la representació dels tres claus de la creu.

Localització:  Can Salut, Can  Ton i Can Pau Xic.

Can Pau Xic, Can Salut i Can Ton

 

 

El costum de gravar les inscripcions en llatí era força habitual quan hi havia alguna persona que el sabia. Aquesta inscripció, tal com la veiem, està incompleta. Al poble de Santa Pau, a la llinda de can Piu, llegim la inscripció següent:

NON HABEMVS HIC DOMVM PERMA-
NENTEM SED  FVTVRAM INQVIRIM-
VS    + S.P. 1308 C +

No tenim pas en aquest lloc una casa permanent, [sinó que mirem de trobar-ne una altra en el futur].

Localització:  Can Xumetra (en una finestra).

Can Xumetra (finestra)

 

 

La primera llegenda diu el següent:  Es una pret sante. (sic)

Es tracta d’una inscripció en català carregada d’incorreccions ortogràfiques. I el gravador picapedrer es va prendre la llibertat de marcar una N doble.

A la segona inscripció es llegeix: Raval diví.

I, a la part inferior, l’anagrama símbol de Jesús presenta la vocal grega eta en minúscula, fet molt poc habitual.

Localització:  Paret de l’Hostal Estrella, a la banda del carrer de l’església.

Paret de l’Hostal Estrella

 

 

En la llinda següent, corresponent a l’antiga casa de l’Apotecari del poble (s.XVII), consta aquesta inscripció: “IESUS MARIA. ALTISSIMUS CREAVIT DE TERRA MEDICAMENTA, ET VIR PRUDENS NON ABHORREBIT ILLA. STEPHANVS BEGVERIE 1688. “ Déu de la terra, va crear els medicaments, i l’home pruedent no els avorrirà- Esteve Beguerie. 1688”

Localització: Cal Mestre (antigament Ca l’Apotecari) Carrer Manyà, 1

Cal Mestre de Rupit

 

 

A l’extrem meridional de Rupit i tancant el carrer Palau, s’aixeca la mansió senyorial del Soler, antic palau notarial, molt vinculat a les activitats de la vila des dels inicis del segle XVII. La fotografia següent reprodueix fidelment les dovelles del portal principal i el bonic escut, en el qual es llegeix la data i el nom: Soler 1603, i es veu perfectament dibuixat un sol, símbol del palau dels Soler.

Localització: Can Xumetra

Portal de Can Xumetra
Escut del Palau Notarial de Rupit

LLEST

  Llest  [etimologia]

¿Es pot viure sense llegir? Sí, segurament…, però es viu pitjor. Es viu pitjor perquè la vida deu ser menys plena i més avorrida. Els qui llegeixen són, per sort, més llestos: uns escollits. Exagerem? Potser sí, però això és el que podria suggerir l’etimologia de la paraula llest.

L’origen d’aquest mot és en llatí vulgar lexitus, variant del mot culte lectus, que vol dir precisament “llegit”. Aquest lexitus va prendre el significat d'”escollit”, d'”espavilat”. Per tant, podem dir, sense por d’ofendre ningú, que els qui són persones llegides són també persones escollides.

RUPIT, PLAÇA DEL BISBE FONT

La plaça del Bisbe Font, amb tendes i fonda. Apareix al fons esquerre, de biaix, el campanar, sota la primera casa del carrer del Fossar. La plaça del Bisbe Font ha estat ampliada i té un edifici nou, que, naturalment, no hi lliga. Va bé per girar els cotxes, aquesta placeta, que només té una entrada i una sortida bifurcada. Continuem per la dreta: carrer de l’Església, amb el temple a l’esquerra, com si s’aboqués damunt les lloses. (A Rupit tot sembla que hagi de caure’ns al damunt, i roca, roca per tot arreu, lloses esmolades, graons naturals, carrers sobre roca, confosos els paviments amb els llindars i l’escàs, rar, marxapeu.) Petites tendes al carrer de l’Església, en les quals venen de tot, i ja se sap, espardenyes, porrons, records de Rupit amb les inevitables faltes d’ortografia en les inscripcions, i pintoresques converses darrera el taulell. ¿I els aparadors? (¿Qui no s’ha fixat en el que és un aparador en aquests pobles? ¿I les postals picades d’insectes i menjades pel sol? A les botigues hi ha fresca i sigui al temps que vulgui l’aire de l’interior contrasta vivament amb el de fora (no com a ciutat on tot es dilueix, tot benzineja o tot perfuma). Hi ha alguna fonda, s’hi menja bé i les olors són sanes. Passada l’església i una casa amb dos balcons de fusta, es desemboca a la plaça, la plaça pròpiament dita, amb la casa del forner a la dreta, l’única nova. La plaça té dues porcions: la primera amb una font al mig que sembla un motlle per a pastissos de crocant, amb incrustacions i tot. A l’esquerra la plaça forma un quadrat amb barana sobre el camí que porta a la riera, amb vista a la vall, damunt els horts i la part baixa. A la dreta hi ha l’Ajuntament amb finestra gòtica, i l’escola als baixos. L’antiga presó, amb finestró al carrer, és al fons. En aquest sector de la plaça s’hi solen estendre les veles que cobreixen els balls i els concerts de festa major, per Sant Miquel Arcàngel. […]

Tornem a Rupit lentament. El poble es presenta, des de baix, com una fortalesa. Si és cap al tard i comencen a encendre’s els llums, tot el massís que suporta les cases pren la configuració d’unes muralles. La remor de l’aigua s’esquitlla pertot arreu. Aigua i pedra, permanència i fluïdesa, és a dir, herència i transmissió. Sol entre la multitud daurada del seu retaule, s’ho mira tot, tendre i terrible, sant Miquel Arcàngel.

[JOAN TRIADÚ*. El Collsacabra. BCN. Ed. Proa.  pàgs.  63-64 i 67]

alt

 

(*) Joan Triadú feia estades a Cantonigròs i dedicà aquest text a la Plaça Bisbe Font (plaça de Ca l’Ample) en el seu llibre sobre El Collsacabra, una peça cabdal de la narrativa catalana de postguerra.

[+] Font de l’article: Endrets.cat

RUPIT. POEMA

Rupit

Fill del cingle, vell, petit, un poble, un poblet:
Rupit.

Un cinturó de riera
empedrat amb roques blanques,
quatre cases, un vell pont
i, en un raconet, la font
amb un cel folrat de branques.
Un crit de teules vermelles
damunt dels rocams corcats,
humitat a les clivelles,
heures negres als forats
i l’aigua que boc, lleugera,
com si portés un cabrit,
com si portés, la riera,
l’entranya del vell petit,
del vell poblet,
de Rupit…

alt

Autor: Punsola i Vallespí, Josep
Obra: 
Obra poètica completa [Josep Punsola] (p. 256-257)
Indret: 
Des d’un dels extrems de la passarel·la penjant
Municipi: 
Rupit i Pruit
Comarca: 
Osona

El poble de Rupit està situat en el centre del Collsacabra. La majoria de cases són dels segles XVI I XVII, que li donen un ambient rústic molt singular. De fa anys s’ha convertit en centre d’atracció, primer d’excursionistes, d’entre els quals cal destacar Josep Punsola (Mataró, 1913-1949) que li dedicà un poema el 1947 i, d’ençà les últimes dècades, de turisme cultural.

[+] Font de l’article: Endrets.cat