El programa La Tarda, presentat per Laura Alcalde, sencer, aquí: Primera part / Segona part
També va visitar Rupit el programa País Km 0, també de La Xarxa: VÍDEO
EL TRESOR D’EN SERRALLONGA . GR BARCELONA DE TV3 [19/06/15]
Marc de las Heras es posa en ruta a la Vall de Sau i Collsacabra (GR2, GR2.2) en dues jornades i uns 25 km a peu. Segueix el rastre del Serrallonga a Vilanova de Sau, els cingles de Tavertet i fa nit en una casa rural del poble, on cuinarà un fabulós estofat de Senglar. L’endemà travessa la cinglera fins a Rupit, on busca el tresor amagat amb l’ajut d’uns nens de la vila. I acaba al Salt de Sallent, segurament un dels indrets més increïbles de Catalunya.
Més info del programa: http://www.ccma.cat/tv3/gr-barcelona/
TORNA, TORNA SERRALLONGA
Del cor de les Guilleries La-DO
sortirà un gran espetec, SOL-La
que ens farà ressons de guerra SOL-La
a les parets de Tavertet. MI7-La
Des de Sau a La Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d´en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna Serrallonga,
que l´alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
[Cal repetir aquesta última estrofa fins a sis vegades.]
Lletra i música: Joan Crosas (Esquirols)
VA PASSAR A COLLSACABRA – ESQUIROLS
Tot baixant de Collsacabra DO
hi ha una petita taverna SOL7
on hi ha quatre excursionistes
a la llum d’una llanterna. DO-SOL7-DO
De consells de bona mare
porten plena la motxilla.
Han fet llarga caminada
i les cames els fan figa.
“Mestressa, jo vull ratafia, DO
i una droga-cola per a mi. SOL7
Porteu-me una aspirina,
demà hem de fer camí.” DO-SOL7-DO
D’aquests quatre excursionistes
un n’hi ha que no carbura.
Vol sortir de matinada;
és tossut com una mula.
El diàleg que mantenen,
ens el priva la censura.
(Cadascú que s’ho imagini
contemplant-se la natura.)
“Mestressa, jo vull ratafia, DO
i una droga-cola per a mi. SOL7
Porteu-me una aspirina,
demà hem de fer camí.” DO-SOL7-DO
Si passeu per Collsacabra
i trobeu una taverna,
no deixeu de fer la tassa
a la llum d’una llanterna.
“Mestressa, jo vull ratafia, DO
i una droga-cola per a mi. SOL7
Porteu-me una aspirina
demà hem de fer camí.” DO-SOL7-DO
Cants al vent (1973)- Els Esquirols
Versió de “Va passar a Collsacabra” del grup Germà Negre (vídeo de Ràdio Arenys)
RUPIT, PLAÇA DEL BISBE FONT
La plaça del Bisbe Font, amb tendes i fonda. Apareix al fons esquerre, de biaix, el campanar, sota la primera casa del carrer del Fossar. La plaça del Bisbe Font ha estat ampliada i té un edifici nou, que, naturalment, no hi lliga. Va bé per girar els cotxes, aquesta placeta, que només té una entrada i una sortida bifurcada. Continuem per la dreta: carrer de l’Església, amb el temple a l’esquerra, com si s’aboqués damunt les lloses. (A Rupit tot sembla que hagi de caure’ns al damunt, i roca, roca per tot arreu, lloses esmolades, graons naturals, carrers sobre roca, confosos els paviments amb els llindars i l’escàs, rar, marxapeu.) Petites tendes al carrer de l’Església, en les quals venen de tot, i ja se sap, espardenyes, porrons, records de Rupit amb les inevitables faltes d’ortografia en les inscripcions, i pintoresques converses darrera el taulell. ¿I els aparadors? (¿Qui no s’ha fixat en el que és un aparador en aquests pobles? ¿I les postals picades d’insectes i menjades pel sol? A les botigues hi ha fresca i sigui al temps que vulgui l’aire de l’interior contrasta vivament amb el de fora (no com a ciutat on tot es dilueix, tot benzineja o tot perfuma). Hi ha alguna fonda, s’hi menja bé i les olors són sanes. Passada l’església i una casa amb dos balcons de fusta, es desemboca a la plaça, la plaça pròpiament dita, amb la casa del forner a la dreta, l’única nova. La plaça té dues porcions: la primera amb una font al mig que sembla un motlle per a pastissos de crocant, amb incrustacions i tot. A l’esquerra la plaça forma un quadrat amb barana sobre el camí que porta a la riera, amb vista a la vall, damunt els horts i la part baixa. A la dreta hi ha l’Ajuntament amb finestra gòtica, i l’escola als baixos. L’antiga presó, amb finestró al carrer, és al fons. En aquest sector de la plaça s’hi solen estendre les veles que cobreixen els balls i els concerts de festa major, per Sant Miquel Arcàngel. […]
Tornem a Rupit lentament. El poble es presenta, des de baix, com una fortalesa. Si és cap al tard i comencen a encendre’s els llums, tot el massís que suporta les cases pren la configuració d’unes muralles. La remor de l’aigua s’esquitlla pertot arreu. Aigua i pedra, permanència i fluïdesa, és a dir, herència i transmissió. Sol entre la multitud daurada del seu retaule, s’ho mira tot, tendre i terrible, sant Miquel Arcàngel.
[JOAN TRIADÚ*. El Collsacabra. BCN. Ed. Proa. pàgs. 63-64 i 67]
(*) Joan Triadú feia estades a Cantonigròs i dedicà aquest text a la Plaça Bisbe Font (plaça de Ca l’Ample) en el seu llibre sobre El Collsacabra, una peça cabdal de la narrativa catalana de postguerra.
