PAÍS Km 0 DE LA XARXA VISITA CA L’AMPLE DE RUPIT

El programa La Tarda, presentat per Laura Alcalde, sencer, aquí: Primera part / Segona part

També va visitar Rupit el programa País Km 0, també de La Xarxa: VÍDEO

EL TRESOR D’EN SERRALLONGA . GR BARCELONA DE TV3 [19/06/15]

Marc de las Heras es posa en ruta a la Vall de Sau i Collsacabra (GR2, GR2.2) en dues jornades i uns 25 km a peu. Segueix el rastre del Serrallonga a Vilanova de Sau, els cingles de Tavertet i fa nit en una casa rural del poble, on cuinarà un fabulós estofat de Senglar. L’endemà travessa la cinglera fins a Rupit, on busca el tresor amagat amb l’ajut d’uns nens de la vila. I acaba al Salt de Sallent, segurament un dels indrets més increïbles de Catalunya.

Més info del programa: http://www.ccma.cat/tv3/gr-barcelona/

TORNA, TORNA SERRALLONGA

Del cor de les Guilleries               La-DO
sortirà un gran espetec,               SOL-La
Serrallongaque ens farà ressons de guerra   SOL-La
a les parets de Tavertet.               MI7-La

Des de Sau a La Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d´en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga,
que  l´alzina ens cremaran,
que  ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

[Cal repetir aquesta última estrofa fins a sis vegades.]

Lletra i música: Joan Crosas (Esquirols)

VA PASSAR A COLLSACABRA – ESQUIROLS

Mirador dels bassis

Tot baixant de Collsacabra         DO

hi ha una petita taverna              SOL7

on hi ha quatre excursionistes

a la llum d’una llanterna.            DO-SOL7-DO

De consells de bona mare

porten plena la motxilla.

La Foradada

Han fet llarga caminada

i les cames els fan figa.

Mestressa, jo vull ratafia,         DO

i una droga-cola per a mi.         SOL7

Porteu-me una aspirina,

demà hem de fer camí.”              DO-SOL7-DO

D’aquests quatre excursionistes

un n’hi ha que no carbura.

Collsacabra Vista

Vol sortir de matinada;

és tossut com una mula.

El diàleg que mantenen,

ens el priva la censura.

(Cadascú que s’ho imagini

contemplant-se la natura.)

Mestressa, jo vull ratafia,         DO

Collsacabra

i una droga-cola per a mi.         SOL7

Porteu-me una aspirina,

demà hem de fer camí.”              DO-SOL7-DO

Si passeu per Collsacabra

i trobeu una taverna,

no deixeu de fer la tassa

a la llum d’una llanterna.

Mestressa, jo vull ratafia,          DO

i una droga-cola per a mi.           SOL7

Porteu-me una aspirina

demà hem de fer camí.”                DO-SOL7-DO

Cants al vent (1973)-  Els Esquirols

Versió de “Va passar a Collsacabra” del grup Germà Negre (vídeo de Ràdio Arenys)

RUPIT, PLAÇA DEL BISBE FONT

La plaça del Bisbe Font, amb tendes i fonda. Apareix al fons esquerre, de biaix, el campanar, sota la primera casa del carrer del Fossar. La plaça del Bisbe Font ha estat ampliada i té un edifici nou, que, naturalment, no hi lliga. Va bé per girar els cotxes, aquesta placeta, que només té una entrada i una sortida bifurcada. Continuem per la dreta: carrer de l’Església, amb el temple a l’esquerra, com si s’aboqués damunt les lloses. (A Rupit tot sembla que hagi de caure’ns al damunt, i roca, roca per tot arreu, lloses esmolades, graons naturals, carrers sobre roca, confosos els paviments amb els llindars i l’escàs, rar, marxapeu.) Petites tendes al carrer de l’Església, en les quals venen de tot, i ja se sap, espardenyes, porrons, records de Rupit amb les inevitables faltes d’ortografia en les inscripcions, i pintoresques converses darrera el taulell. ¿I els aparadors? (¿Qui no s’ha fixat en el que és un aparador en aquests pobles? ¿I les postals picades d’insectes i menjades pel sol? A les botigues hi ha fresca i sigui al temps que vulgui l’aire de l’interior contrasta vivament amb el de fora (no com a ciutat on tot es dilueix, tot benzineja o tot perfuma). Hi ha alguna fonda, s’hi menja bé i les olors són sanes. Passada l’església i una casa amb dos balcons de fusta, es desemboca a la plaça, la plaça pròpiament dita, amb la casa del forner a la dreta, l’única nova. La plaça té dues porcions: la primera amb una font al mig que sembla un motlle per a pastissos de crocant, amb incrustacions i tot. A l’esquerra la plaça forma un quadrat amb barana sobre el camí que porta a la riera, amb vista a la vall, damunt els horts i la part baixa. A la dreta hi ha l’Ajuntament amb finestra gòtica, i l’escola als baixos. L’antiga presó, amb finestró al carrer, és al fons. En aquest sector de la plaça s’hi solen estendre les veles que cobreixen els balls i els concerts de festa major, per Sant Miquel Arcàngel. […]

Tornem a Rupit lentament. El poble es presenta, des de baix, com una fortalesa. Si és cap al tard i comencen a encendre’s els llums, tot el massís que suporta les cases pren la configuració d’unes muralles. La remor de l’aigua s’esquitlla pertot arreu. Aigua i pedra, permanència i fluïdesa, és a dir, herència i transmissió. Sol entre la multitud daurada del seu retaule, s’ho mira tot, tendre i terrible, sant Miquel Arcàngel.

[JOAN TRIADÚ*. El Collsacabra. BCN. Ed. Proa.  pàgs.  63-64 i 67]

alt

 

(*) Joan Triadú feia estades a Cantonigròs i dedicà aquest text a la Plaça Bisbe Font (plaça de Ca l’Ample) en el seu llibre sobre El Collsacabra, una peça cabdal de la narrativa catalana de postguerra.

[+] Font de l’article: Endrets.cat