EL CAGANER

El caganer és una figura característica i popular dels pessebres catalans. Ningú no s’imagina un pessebre català sense la figura del caganer, tradicional i entranyable. (Alerta!, cal posar-lo una mica amagat, entre les plantes i la molsa.) El caganer simbolitza l’aspecte més grotesc i escatològic de l’ésser humà. L’art popular català representa el caganer com un pagès vestit amb barretina, pantalons negres i faixa vermella. Està ajupit amb el cul a l’aire tot fent les seves necessitats. El dir de la gent és que el caganer fertilitza la terra per a tot l’any perquè té l’estómac ple, després d’haver fet un bon àpat. Porta bona sort i una gran alegria a la llar. El fet de no posar un caganer al pessebre pot ser causa de grans danys.

IMG_6213.jpg

IMG_6212.jpg

L’origen d’aquesta figura la trobem en les Rajoles dels oficis del segle XVI. Probablement la figura del caganer es va incorporar als pessebres el segle XVII, coincidint amb el Barroc. El caganer gaudeix d’una gran popularitat a Catalunya; ara bé, la trobem també a Múrcia, Portugal i Nàpols, amb el nom de cagones, cagoes i cacone o pastore che caca, respectivament.

IMG_6216.jpgIMG_6219.jpg

Des de fa una bona colla d’anys, alguns artesans creen la figura del caganer tot representant-hi castanyeres, capellans, monges, i caganers de totes les professions i oficis, i també hi plasmen personatges ben coneguts de l’actualitat, com ara futbolistes, actors, cantants i polítics.

IMG_6222.jpgIMG_6220.jpg

 

EL CAGANER  [NADALA]

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

En un pessebre hi ha d’haver-hi el nen Jesús i el San Josep;

també la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet,

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet

i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogent!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

En un pessebre hi ha d’haver-hi tres gats i un ferrer,

un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’Infern!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

Agafeu la cartolina, retalleu un cel immens i afegiu-l’hi unes estrelles.

Els que no tinguin llumetes hi podran posar gomets.

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

També hi ha d’haver tres reis amb tres patges, tres camells,

que venen des de l’Orient, carregats porten presents. Que bé que ens ho passarem!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

_____________________________________

Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep,

i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!

No us en oblideu mai més: en un pessebre hi ha d’haver,

en un pessebre hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

No us en oblideu mai més: en un pessebre hi ha d’haver,

en un pessebre hi ha d’haver-hi , hi ha d’haver-hi un caganer!

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

Xa la la la la | Xa la la la la | Xa la la la la | lai la.

 

 

 

CANÇONS AMB GUST DE RATAFIA

Com ens agrada la Ratafia (sobretot la ratafia de Ca l’Ample de Rupit) i també ens agrada la música popular catalana. Compartim amb tots vosaltres aquestes cançons amb gust del nostre lícor predilecte.  Salut!

Germà Negre · Va passar a Collsacabra

Cançó del disc ‘Els àngels fan torrades’. Halley Records, 2015

Roba Estesa – Una altra ronda amb Pepet i Marieta

Cançó inclosa en l’àlbum de Roba Estesa “Descalces”. Coopula 2016

Xeic! – Lo secret

Kayo Malayo – On Vas?

Terratombats – La Ratafia (globalproduction)

Greda StreetBand – Ratafia drinkers [Festes del Tura 2012]

 

Font principal: http://revista.latornada.cat/ca

Ratafia de Ca l'Ample de Rupit.
Ratafia de Rupit

EL FORASTER A RUPIT

El Foraster passa la nit més màgica de l’any, la nit de Reis, en un dels pobles amb més encant de Catalunya: Rupit. Quim Masferrer es tornarà a sentir com un nen mentre espera l’hora de la cavalcada al costat dels més petits del poble, amb qui obrirà regals i compartirà il·lusions. L’emoció o la sorpresa tenyiran les històries d’uns veïns que, l’endemà de Reis, van tots a l’una per representar el pessebre vivent. Però el Foraster descobrirà que l’alcalde i l’agutzil del poble se les tenen per veure qui fa què, i no se n’estarà de ficar-hi cullerada. Seran 48 hores plenes de la intensitat d’uns dies màgics, durant els quals el Foraster, a més a més, descobrirà el mètode “Ratafia” per vendre souvenirs als turistes, i s’emocionarà amb en Miquel, un home que, tot i perdre la seva dona, se segueix comunicant amb ella a través de la poesia. (text: El Foraster)

PAÍS Km 0 DE LA XARXA VISITA CA L’AMPLE DE RUPIT

El programa La Tarda, presentat per Laura Alcalde, sencer, aquí: Primera part / Segona part

També va visitar Rupit el programa País Km 0, també de La Xarxa: VÍDEO

RUPIT, PLAÇA DEL BISBE FONT

La plaça del Bisbe Font, amb tendes i fonda. Apareix al fons esquerre, de biaix, el campanar, sota la primera casa del carrer del Fossar. La plaça del Bisbe Font ha estat ampliada i té un edifici nou, que, naturalment, no hi lliga. Va bé per girar els cotxes, aquesta placeta, que només té una entrada i una sortida bifurcada. Continuem per la dreta: carrer de l’Església, amb el temple a l’esquerra, com si s’aboqués damunt les lloses. (A Rupit tot sembla que hagi de caure’ns al damunt, i roca, roca per tot arreu, lloses esmolades, graons naturals, carrers sobre roca, confosos els paviments amb els llindars i l’escàs, rar, marxapeu.) Petites tendes al carrer de l’Església, en les quals venen de tot, i ja se sap, espardenyes, porrons, records de Rupit amb les inevitables faltes d’ortografia en les inscripcions, i pintoresques converses darrera el taulell. ¿I els aparadors? (¿Qui no s’ha fixat en el que és un aparador en aquests pobles? ¿I les postals picades d’insectes i menjades pel sol? A les botigues hi ha fresca i sigui al temps que vulgui l’aire de l’interior contrasta vivament amb el de fora (no com a ciutat on tot es dilueix, tot benzineja o tot perfuma). Hi ha alguna fonda, s’hi menja bé i les olors són sanes. Passada l’església i una casa amb dos balcons de fusta, es desemboca a la plaça, la plaça pròpiament dita, amb la casa del forner a la dreta, l’única nova. La plaça té dues porcions: la primera amb una font al mig que sembla un motlle per a pastissos de crocant, amb incrustacions i tot. A l’esquerra la plaça forma un quadrat amb barana sobre el camí que porta a la riera, amb vista a la vall, damunt els horts i la part baixa. A la dreta hi ha l’Ajuntament amb finestra gòtica, i l’escola als baixos. L’antiga presó, amb finestró al carrer, és al fons. En aquest sector de la plaça s’hi solen estendre les veles que cobreixen els balls i els concerts de festa major, per Sant Miquel Arcàngel. […]

Tornem a Rupit lentament. El poble es presenta, des de baix, com una fortalesa. Si és cap al tard i comencen a encendre’s els llums, tot el massís que suporta les cases pren la configuració d’unes muralles. La remor de l’aigua s’esquitlla pertot arreu. Aigua i pedra, permanència i fluïdesa, és a dir, herència i transmissió. Sol entre la multitud daurada del seu retaule, s’ho mira tot, tendre i terrible, sant Miquel Arcàngel.

[JOAN TRIADÚ*. El Collsacabra. BCN. Ed. Proa.  pàgs.  63-64 i 67]

alt

 

(*) Joan Triadú feia estades a Cantonigròs i dedicà aquest text a la Plaça Bisbe Font (plaça de Ca l’Ample) en el seu llibre sobre El Collsacabra, una peça cabdal de la narrativa catalana de postguerra.

[+] Font de l’article: Endrets.cat