CANÇONS AMB GUST DE RATAFIA

Com ens agrada la Ratafia (sobretot la ratafia de Ca l’Ample de Rupit) i també ens agrada la música popular catalana. Compartim amb tots vosaltres aquestes cançons amb gust del nostre lícor predilecte.  Salut!

Germà Negre · Va passar a Collsacabra

Cançó del disc ‘Els àngels fan torrades’. Halley Records, 2015

Roba Estesa – Una altra ronda amb Pepet i Marieta

Cançó inclosa en l’àlbum de Roba Estesa “Descalces”. Coopula 2016

Xeic! – Lo secret

Kayo Malayo – On Vas?

Terratombats – La Ratafia (globalproduction)

Greda StreetBand – Ratafia drinkers [Festes del Tura 2012]

 

Font principal: http://revista.latornada.cat/ca

Ratafia de Ca l'Ample de Rupit.
Ratafia de Rupit
Anuncis

EL FORASTER A RUPIT

El Foraster passa la nit més màgica de l’any, la nit de Reis, en un dels pobles amb més encant de Catalunya: Rupit. Quim Masferrer es tornarà a sentir com un nen mentre espera l’hora de la cavalcada al costat dels més petits del poble, amb qui obrirà regals i compartirà il·lusions. L’emoció o la sorpresa tenyiran les històries d’uns veïns que, l’endemà de Reis, van tots a l’una per representar el pessebre vivent. Però el Foraster descobrirà que l’alcalde i l’agutzil del poble se les tenen per veure qui fa què, i no se n’estarà de ficar-hi cullerada. Seran 48 hores plenes de la intensitat d’uns dies màgics, durant els quals el Foraster, a més a més, descobrirà el mètode “Ratafia” per vendre souvenirs als turistes, i s’emocionarà amb en Miquel, un home que, tot i perdre la seva dona, se segueix comunicant amb ella a través de la poesia. (text: El Foraster)

PAÍS Km 0 DE LA XARXA VISITA CA L’AMPLE DE RUPIT

El programa La Tarda, presentat per Laura Alcalde, sencer, aquí: Primera part / Segona part

També va visitar Rupit el programa País Km 0, també de La Xarxa: VÍDEO

RUPIT, PLAÇA DEL BISBE FONT

La plaça del Bisbe Font, amb tendes i fonda. Apareix al fons esquerre, de biaix, el campanar, sota la primera casa del carrer del Fossar. La plaça del Bisbe Font ha estat ampliada i té un edifici nou, que, naturalment, no hi lliga. Va bé per girar els cotxes, aquesta placeta, que només té una entrada i una sortida bifurcada. Continuem per la dreta: carrer de l’Església, amb el temple a l’esquerra, com si s’aboqués damunt les lloses. (A Rupit tot sembla que hagi de caure’ns al damunt, i roca, roca per tot arreu, lloses esmolades, graons naturals, carrers sobre roca, confosos els paviments amb els llindars i l’escàs, rar, marxapeu.) Petites tendes al carrer de l’Església, en les quals venen de tot, i ja se sap, espardenyes, porrons, records de Rupit amb les inevitables faltes d’ortografia en les inscripcions, i pintoresques converses darrera el taulell. ¿I els aparadors? (¿Qui no s’ha fixat en el que és un aparador en aquests pobles? ¿I les postals picades d’insectes i menjades pel sol? A les botigues hi ha fresca i sigui al temps que vulgui l’aire de l’interior contrasta vivament amb el de fora (no com a ciutat on tot es dilueix, tot benzineja o tot perfuma). Hi ha alguna fonda, s’hi menja bé i les olors són sanes. Passada l’església i una casa amb dos balcons de fusta, es desemboca a la plaça, la plaça pròpiament dita, amb la casa del forner a la dreta, l’única nova. La plaça té dues porcions: la primera amb una font al mig que sembla un motlle per a pastissos de crocant, amb incrustacions i tot. A l’esquerra la plaça forma un quadrat amb barana sobre el camí que porta a la riera, amb vista a la vall, damunt els horts i la part baixa. A la dreta hi ha l’Ajuntament amb finestra gòtica, i l’escola als baixos. L’antiga presó, amb finestró al carrer, és al fons. En aquest sector de la plaça s’hi solen estendre les veles que cobreixen els balls i els concerts de festa major, per Sant Miquel Arcàngel. […]

Tornem a Rupit lentament. El poble es presenta, des de baix, com una fortalesa. Si és cap al tard i comencen a encendre’s els llums, tot el massís que suporta les cases pren la configuració d’unes muralles. La remor de l’aigua s’esquitlla pertot arreu. Aigua i pedra, permanència i fluïdesa, és a dir, herència i transmissió. Sol entre la multitud daurada del seu retaule, s’ho mira tot, tendre i terrible, sant Miquel Arcàngel.

[JOAN TRIADÚ*. El Collsacabra. BCN. Ed. Proa.  pàgs.  63-64 i 67]

alt

 

(*) Joan Triadú feia estades a Cantonigròs i dedicà aquest text a la Plaça Bisbe Font (plaça de Ca l’Ample) en el seu llibre sobre El Collsacabra, una peça cabdal de la narrativa catalana de postguerra.

[+] Font de l’article: Endrets.cat