Collsacabra

RUPIT. POEMA

Publicat el Juliol 10, 2012Setembre 1, 2012 per Ca l'Ample de Rupit

Rupit

Fill del cingle, vell, petit, un poble, un poblet:
Rupit.

Un cinturó de riera
empedrat amb roques blanques,
quatre cases, un vell pont
i, en un raconet, la font
amb un cel folrat de branques.
Un crit de teules vermelles
damunt dels rocams corcats,
humitat a les clivelles,
heures negres als forats
i l’aigua que boc, lleugera,
com si portés un cabrit,
com si portés, la riera,
l’entranya del vell petit,
del vell poblet,
de Rupit…

—

alt

Autor: Punsola i Vallespí, Josep
Obra: Obra poètica completa [Josep Punsola] (p. 256-257)
Indret: Des d’un dels extrems de la passarel·la penjant
Municipi: Rupit i Pruit
Comarca: Osona

El poble de Rupit està situat en el centre del Collsacabra. La majoria de cases són dels segles XVI I XVII, que li donen un ambient rústic molt singular. De fa anys s’ha convertit en centre d’atracció, primer d’excursionistes, d’entre els quals cal destacar Josep Punsola (Mataró, 1913-1949) que li dedicà un poema el 1947 i, d’ençà les últimes dècades, de turisme cultural.

[+] Font de l’article: Endrets.cat

‘RUPIT JA TÉ ESTIUEJANTS’ – Revista Destino 15.08.1953

Publicat el Mai 21, 2012Juliol 10, 2012 per Ca l'Ample de Rupit

Article de la Revista Destino sobre Rupit (15/08/1953)

POSEM QUE PARLO DE RUPIT

Publicat el febrer 23, 2012Novembre 29, 2018 per Ca l'Ample de Rupit

POSEM QUE PARLO DE RUPIT

Allà on comencen les Guilleries,
on la mar no es pot assaborir.
Allà on són més putes les gallines,
posem que parlo… de Rupit.
On el desig viatja en 4×4,
un gran single queda tot per mi.
On vaig deixar la vida arraconada,
posem que parlo… de Rupit.

Les nenes ja no volen ser pageses,
i els nens s’entesten en seguir.
La mar dins d’un tassó de ratafia,
posem que parlo… de Rupit.

Les caderneres van a cal psiquiatra,
els estels no surten cada nit.
Per la clatelletera maten vaques,
posem que parlo… de Rupit.

El sol és com una llum de ‘carburu’,
l’estiu és un bus ple de pixa-pins.
L’hivern és un diumenge copa i puro,
posem que parlo… de Rupit.

El dia que vegis que els voltors m’encerclen,
porta’m al lloc on em van parir,
que hauré d’anar a adobar la meva terra,
posem que parlo… de Rupit

De Rupit! Eh eh eh…

Una cançó de Josep Maria Cantimplora i l’Orquestra Cloratita

HIVERN A PRUIT

Publicat el Desembre 31, 2011Novembre 29, 2018 per Ca l'Ample de Rupit

HIVERN A PRUIT

Les rouredes envolten la silueta

esvelta del simpàtic campanar,

que surt d’entre el brancam airosa i feta

guaita, sentinella i guardià.

Qualsevulla de les valls és una pleta,

on pastura, calmós, el bestiar;

Cada mas és fogar de vida quieta,

cada font, un indret on reposar.

A l’hivern la roureda es ben despulla

i pren un to quasi trist, com de descuit.

Més ençà i més enllà i onsevulla,

sembla com si els ocells haguessin fuit,

els animals esmolen la peülla,

pasturant per quedar amb el ventre buit.