HIVERN A PRUIT

HIVERN  A  PRUIT

Les rouredes envolten la silueta

esvelta del simpàtic campanar,

que surt d’entre el brancam airosa i feta

guaita, sentinella i guardià.

 

Qualsevulla de les valls és una pleta,

on pastura, calmós, el bestiar;

Cada mas és fogar de vida quieta,

cada font, un indret on reposar.

 

A l’hivern la roureda es ben despulla

i pren un to quasi trist, com de descuit.

Més ençà i més enllà i onsevulla,

sembla com si els ocells haguessin fuit,

els animals esmolen la peülla,

pasturant per quedar amb el ventre buit.

Mn. Enric Bahí i Regincós, poeta i rector durant gairebé trenta anys de la parròquia d’Amer