poesia

Rupit

Fill del cingle, vell, petit, un poble, un poblet:
Rupit.

Un cinturó de riera
empedrat amb roques blanques,
quatre cases, un vell pont
i, en un raconet, la font
amb un cel folrat de branques.
Un crit de teules vermelles
damunt dels rocams corcats,
humitat a les clivelles,
heures negres als forats
i l’aigua que boc, lleugera,
com si portés un cabrit,
com si portés, la riera,
l’entranya del vell petit,
del vell poblet,
de Rupit…

—

alt

Autor: Punsola i Vallespí, Josep
Obra: Obra poètica completa [Josep Punsola] (p. 256-257)
Indret: Des d’un dels extrems de la passarel·la penjant
Municipi: Rupit i Pruit
Comarca: Osona

El poble de Rupit està situat en el centre del Collsacabra. La majoria de cases són dels segles XVI I XVII, que li donen un ambient rústic molt singular. De fa anys s’ha convertit en centre d’atracció, primer d’excursionistes, d’entre els quals cal destacar Josep Punsola (Mataró, 1913-1949) que li dedicà un poema el 1947 i, d’ençà les últimes dècades, de turisme cultural.

[+] Font de l’article: Endrets.cat

HIVERN A PRUIT

Les rouredes envolten la silueta

esvelta del simpàtic campanar,

que surt d’entre el brancam airosa i feta

guaita, sentinella i guardià.

Qualsevulla de les valls és una pleta,

on pastura, calmós, el bestiar;

Cada mas és fogar de vida quieta,

cada font, un indret on reposar.

A l’hivern la roureda es ben despulla

i pren un to quasi trist, com de descuit.

Més ençà i més enllà i onsevulla,

sembla com si els ocells haguessin fuit,

els animals esmolen la peülla,

pasturant per quedar amb el ventre buit.