Aquest dijous dia 25 de setembre ha començat la Festa Major de Rupit i Pruit 2014. Aquí us deixem el programa d’enguany amb totes les activitats que ens ha preparat la Comissió de Festes:
Bona Festa Major a tothom!
El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d’extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva.
Aquest dijous dia 25 de setembre ha començat la Festa Major de Rupit i Pruit 2014. Aquí us deixem el programa d’enguany amb totes les activitats que ens ha preparat la Comissió de Festes:
Bona Festa Major a tothom!
Del cor de les Guilleries La-DO
sortirà un gran espetec, SOL-La
que ens farà ressons de guerra SOL-La
a les parets de Tavertet. MI7-La
Des de Sau a La Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
[Cal repetir aquesta última estrofa fins a sis vegades.]
Lletra i música: Joan Crosas [Esquirols]

Tot baixant de Collsacabra DO
hi ha una petita taverna SOL7
on hi ha quatre excursionistes
a la llum d’una llanterna. DO-SOL7-DO
De consells de bona mare
porten plena la motxilla.

Han fet llarga caminada
i les cames els fan figa.
“Mestressa, jo vull ratafia, DO
i una droga-cola per a mi. SOL7
Porteu-me una aspirina,
demà hem de fer camí.” DO-SOL7-DO
D’aquests quatre excursionistes
un n’hi ha que no carbura.

Vol sortir de matinada;
és tossut com una mula.
El diàleg que mantenen,
ens el priva la censura.
(Cadascú que s’ho imagini
contemplant-se la natura.)
“Mestressa, jo vull ratafia, DO

i una droga-cola per a mi. SOL7
Porteu-me una aspirina,
demà hem de fer camí.” DO-SOL7-DO
Si passeu per Collsacabra
i trobeu una taverna,
no deixeu de fer la tassa
a la llum d’una llanterna.
“Mestressa, jo vull ratafia, DO
i una droga-cola per a mi. SOL7
Porteu-me una aspirina
demà hem de fer camí.” DO-SOL7-DO
Cants al vent (1973)- Els Esquirols
Versió de “Va passar a Collsacabra” del grup Germà Negre (vídeo de Ràdio Arenys)

Un dels llocs més coneguts i admirats de Rupit és el carrer del Fossar. Carrer cantellut, costerut i esgraonat, on se centra tota la meravella arquitectònica, genuïna i rústica que Rupit ha sabut guardar d’ençà dels seus inicis medievals.
El carrer del Fossar, que s’anomena així per haver confrontat amb l’antic fossar o cementiri, avui convertit en un jardinet ben bonic, ha estat reproduït en tota llei de publicacions i ‘spots‘ publicitaris, en cinema i televisió, i és el punt més preferit i estimat pels pintors, dibuixants i fotògrafs que amb assiduïtat acudeixen a la població.
QUE ES VENERA A LA MASIA DEL BACH,
SUFRAGÀNIA DE SANT LLORENÇ DE DOSMUNTS,
PARRÒQUIA DE PRUIT, BISBAT DE VIC
Verge del Roure
de Pruit estel,
feu-nos-hi ploure
gràcies del cel.
Sota una branca
d’un roure ombriu,
coloma blanca,
féreu lo niu.
Tan alt niàreu
per veure el pla,
pla que rosàreu
bé florirà.
Quan se moria
l’arbre envellit,
per vós, Maria,
ha reverdit.
Si el vent l’espolsa,
pom de verdor,
com arpa dolça
llença remor.
Des de Cabrera
fins a Rupit
rosa més vera
no hi ha florit.
Rosa boscana, blanc gessamí,
feu d’eixa plana
vostre jardí.
Les cogullades
i el rossinyol
vos fan albades
al sortir el sol.
Les pastoretes
vos porten rams,
rams de floretes
d’aqueixos camps.
Nois i donzelles,
portau-li flors,
portau-li amb elles
los vostres cors.
En eixa plana
tothom vos diu,
oh Sobirana,
que ens beneïu.
Beneïu serra,
poble i conreu,
i aqueixa terra
plena de Déu.
I eixes masies,
horts catalans
de satalies,
d’hèroes i sants.
Estau, Maria,
vora el camí
per ser la guia
del pelegrí.
Al cel guiau-nos,
estel de Pruit,
i a Jesús dau-nos
que és nostre fruit.
_
